Sortida 20 de Maig 2012: Pujada al Montau.

La ruta que hem fet avui es va originar donat l’interés per pujar al Puig del Montau (658 m.), presuntament el més alt del Parc del Garraf.

Per arribar-hi partint desde el Camí de la Fita, calia creuar bona part del Parc en direcció Begues, on trobem la pista que condueix dalt del puig.

Com no consideràvem prou enriquidor tornar pel mateix camí, la ruta es va tancar baixant en direcció Olesa de Bonesvalls, per després tornar avall pel GR5 de nou al punt de sortida.

Vam sortir a trenc d’alba (6h10’) amb pluja constant en direcció Palau Novella per agafar la pista en direcció Begues. Cal dir que el desnivell es va notant, tot i no ser exigent, es troben constants pujades i baixades fins arribar a la vila on tenim uns 365 metres sobre el nivell del mar. En el km. 17,5 parem a una font pública a carregar la poca aigua que haviem consumit, gràcies en part a la pluja. La pressió amb la que sortia l’aigua d’aquella font era inusualment alta i vam tenir feina per omplir les ampolletes.

Vam començar la pujada al Montau (ara ja sense pluja, val a dir) amb uns trams encimentats amb cert desnivell però asequibles. Del km. 19 al 23,5 vam anar fent via fins coronar el Puig. Una foto al costat d’un dipòsit que ens marca el punt on som i una més de les vistes i cap avall que fa baixada.

Dipòsit amb mànega gruixuda. Ben curiós.

Vistes de ben amunt del Parc del Garraf.

La baixada està un pel enfangada però són 3 quilómetres impressionants de vistes i de boscos fins les afores d’Olesa de Bonesvalls (275 metres d’alçada). Potser va ser un dels trams més bonics de la ruta.

Un cop a tocar d’Olesa comença una nova pujada en direcció al Puig de la Mola, que no coronariem, sinó que el rodejariem per sota per arribar fins a Can Grau.

Des d’allà prenem un nou corriol en sentit descendent, que jo diria era el GR5 (km. 34,5). Aquest corriol també era molt interessant, doncs oferia molt bones vistes.

No sense esforç, donat que les cames ja començaven a dir la seva, afrontem algunes baixades i pujades intenses, que ara segur eren el GR5 que ens portaria a la sortida.

Finalment 42 quilòmetres justos (no vam arribar a completar una Marató, quines penques) en unes 3 hores i 46 minuts per 1.140 metres de desnivell positiu.

El detall de la ruta en aquest enllaç a Endomondo.

Sortida 9 d'Abril de 2012: La Morella.

Avui hem tornat al Parc del Garraf i, sortint del camí de la Fita, hem seguit un traçat per acostar-nos a La Morella i rodejar-la. Tornant després per la Plana Novella.

"La Bola" que es veu desde molts llocs del parc.

Ha estat una sensació de privil.legi endinsar-nos en les entranyes del Parc i gaudir-lo quasi en exclusiva, doncs no hem trobat gairebé ningú en tot el circuit.


Les vistes desde les alçades i després a l'interior del Parc, en la seva zona més boscosa, són l'argument més contundent per repetir aquesta ruta amb alguna petita variació.


Finalment gairebé 32 kms en 2h37' detallats en aquest enllaç a Endomondo.

De ruta per Italia.

A una entrada del 11/Nov/2010, ja vaig comentar com era d’estimulant el poder córrer per ciutats o camins no habituals i llunyans a la zona on ho fas habitualment.

En un viatge llampec a Itàlia, tot conduïnt per l’autostrada A4 que va de Milano a Venezia, vam veure una serra de turonets, possiblement estarien els més alts entre els 600 i els 800 metres, que s’alcen al nord de Brescia.

Just a sobre d’aquesta ciutat es divisa un turó farcit d’antenes de recorda el Montgrós de Sant Pere de Ribes, tot i que s’aprecia que és netament més alt.

No em vaig poder estar de fer-li un parell de fotos i de pensar que divertit seria muntar una petita ruta que passes per allà. Potser algun dia, qui sap.

Dai, guarda avanti si guidi...

Gràcies Barcelona.

Aquest vídeo reflexa el sentiment dels atletes populars quan participen a una Marató:



Barcelona Marathon 2012 from Lluís Camell on Vimeo.

Gràcies Barcelona - Thanks Barcelona
Camera operator: Julià Albornà
Post production: Lluís Camell
Production assistant: Pere Sallent

Font: www.lamaratopasapas.com

Marató de Barcelona 2012.

Amb la mateixa filosofia amb la que vam afrontar la Marató de Barcelona l'any 2011, ens vam proposar participar a la Marató del 2012.

És un gran plaer (i orgull) fer la mítica distància per la Capital del teu País, recorrent les majestuoses avingudes en exclusiva, tot i que cada cop hi ha molts més participants i els primers kms són més agobiants pel que costa mes ubicar-s'hi dintre del pilot.
El canvi de dates resulta criminal per aquells que busquen el límit. De bon matí ja es veia que faria molta calor, fet que torna la prova en molt més exigent del que ja ho és de per si.

Així doncs, vaig tornar a córrer en companyia i relaxat. L'objectiu era rebaixar les 3h15' (20' més ràpids que l'any 2011!), pel que calia filar prim amb els parcials.

Francament no portava un pla definit de sortida. El que volia era veure com passàvem els 10 kms i a partir d'aquí, si no era un temps molt distorsionat, extrapolar aquest parcial als quilómetres 20, 30 i 40.

Vam passar el primers 10 en 45'. Un temps excel.lent, tot i que ja es notava que faria calor. Però no em preocupava en excés perque la resistència cardiovascular anava prou treballada com per centrar-se només en tenir cura de les cames.

A partir d'aqui clavem 1h30' als 20 kms i agafem una petita renda fins al km. 30 (2h14'). Del 30 al 40 treballem dur per no perdre massa temps i aconsseguim arribar al 40 en 3h ben justetes.

Finalment als 2.195 darrers metres pel Paral.lel, considerats per molts participants una pujada pirenaica, es van passar ja més tranquils, doncs el marge que portavem acumulat ens garantia una molt bona marca final per sota de l'objectiu inicial.

Parcials i temps final de la Marató de Barcelona 2012.

Aturem el crono en un temps real de 3h11'11'' (ritme de 4:32 min/km) per completar la cinquena  Marató d'Asfalt.

I una altra medalleta...

Ja sé que em repeteixo del que vaig dir a l'entrada de l'any passat, però per si algú no ho tenia clar, penso que el circuit de la Marató de Barcelona no és el millor per anar a fer un gran crono. Te pujadetes exigents que si vols mantenir un ritme viu, castiguen les cames mica en mica. I els 2.000 metres finals, com ja he comentat no ajuden si vas al límit.

Això barrejat amb la temperatura plenament primaveral que acostuma a fer a finals de Març, fa que Barcelona sigui una plaça on pots buscar moltes coses excepte una gran marca. Dificilment es pot treure la marca óptima que podria oferir un circuit més pla i amb una climatologia més apta.

Track del Circuit obtingut del GPS.

Donat que les ombres dels edificis afecten a la senyal GPS i a l'error que acumula aquest dispositiu al llarg dels metres, fa que els resultats obtinguts estiguin una mica desfasats respecte la medició oficial. De totes formes en aquest enllaç a Endomondo està el track de la cursa km a km.

I res més. Veurem l'any vinent si hi tornem o no. Probablement sí, perque el xup-xup mediàtic i social que genera aquesta cursa les setmanes i dies previs fa molt goig i després et sap greu no anar-hi. Tot i que la gentada que pren la sortida és cada any més abrumadora.

Tinc clar que si hi torno és per córrer com els darrers 2 anys, gaudint dels companys, els carrers, el públic i tot l'ambient en general.