Mític l'escut de l'Emmona.
El despertador sona al 'Catalunya Park' ben d'hora, ben d'hora i un xic més tard, a les 4:45, ja som a l'autocar camí de Sant Joan. Ens trobem dintre un autocar ple de corredors de muntanya que en poca estona estaríem esbufegant a la primera pujada. Però en aquell moment hi ha silenci i només es sent algun badall, senyal de que tothom té molta son.
L'ambient previ a la sortida et treu la son de cop. Una munió de corredors s'amuntega al Passeig i el volum de la música puja gradualment, mentre l'"speaker" també comença a animar tothom.
Sortida puntual a les 6am i es fa de forma fulgurant un petit tomb al poble per després creuar l'espectacular pont vell i ja enfilar les primeres pujades. Sortida on estem barrejats corredors de la Marató, que acabàvem a Núria, i també els de la prova reina, l'UltraTrail, que havien de completar una esfereïdora volta de prop de 110 quilòmetres i fins a 8.400 metres de desnivell positiu.
Pel que fa a la Marató, aquest era el seu perfil.
La meva estratègia de cursa era sortir animat fins que enfiléssim la primera pujada important al Puig Estela i aprofitar-la per entrar en calor. Però tenia clar que un cop arribat a Pardines, volia conservar i posar un ritme d'"Ultra", per tal d'arribar al tram que transcorria per sobre dels 2.500 el més sencer possible.
El temps ens acompanya tot el matí, i això fa que hi hagi molta gent pel recorregut animant i empentant als corredors. Els avituallaments són variats i en contra del que em va passar a la Long Trail de Barcelona, puc menjar de tot. La síndria està fresca i la gaudeixo durant una bona estona mentre deixo enrere l'avituallament de la Serra de la Canya (sobre el km. 22). En canvi són uns croissants de xocolata i unes ensaïmades els que assaboreixo a les primeres rampes del Bastiments, un cop passo per l'avituallament del Coll de la Marrana (cap el km. 31).
Trams molt tècnics a partir de llavors. Crec que els més tècnics que he fet mai en cursa. Però per sort vaig molt fresc i el ferm es nota sec i segur. Són 2 quilòmetres eterns on trobem molts excursionistes i on les vistes son indescriptibles.
El clima va acompanyar tota la jornada.
Després, quan el terreny permet ja caminar a bon ritme o fins i tot trotar, arriba el millor de la cursa, el que havia vingut a buscar, de fet: l'skyrunning pur. Et trobes en aquella alçada tot sol, minúscul en mig d'aquella immensitat, però et sents genial, viu com mai i cada inspiració d'aquell aire et dona més i més vida.
Són moments que guardes per tu i per sempre en els que no pots evitar emocionar-te pel que veus, pel que fas i pel que sents.
Però arriba el moment de baixar. Se'ns acaba la cursa quan millor ho estàvem passant i en un tres i no res arribem a Núria en un ràpid descens i trobant-nos enmig d'una acollidora arribada 7 hores i 34 minuts després d'haver sortit de Sant Joan.
Diem adéu a l'indret més bonic del nostre País, fent la tornada a Ribes amb el cremallera, satisfets per les sensacions i convençuts del camí que hem de seguir a Andorra en poc menys d'un mes.
Propera parada: 12 de Juliol a Ordino.
