Primera prova d'asfalt des de la Marató Costa Daurada al Gener en un dia força calorós i en una cursa en la que he participat fins a 7 vegades, essent la mitja marató en la que he competit més cops després de la Mitja Marató Ciutat de Vilanova. El darrer cop que vaig ser-hi va ser al 2011 en una edició que es va fer un dissabte a la tarda i on precisament també va fer força calor.
La cursa es plantejava, com acostumen a fer a Cunit, amb dues voltes idèntiques a un circuit. Reconec que el primer cop que el vaig veure sobre el planell no em convencia gens, però un cop revisat el dia abans amb més calma no semblava pas gens dolent.
En vista de les condicions meteorològiques tenia clar que seria un dia dur. Els dies abans pensava que arribava ben rodat i amb la idea d'acostar-me amb certa solvència a un temps d'1h16'. Mentre escalfava i veia el sol ben amunt m'entraven molts dubtes de poder resistir el ritme durant la segona volta, tot i que tenia ganes d'anar al davant en el primer gir per aprofitar la inèrcia dels corredors que feien el 10.000.
Un cop passats els primers 5 quilòmetres ja estava tot molt definit i per la meva sorpresa el corredor que comandava la prova era un participant de la Mitja, enlloc de ser del 10.000. Veure gent a la sorra de la platja prenent el sol és una senyal inequívoca de que no teníem les condicions ideals per portar aquells ritmes. La segona volta va ser productiva de cara a preparar les properes curses i finalment vaig acabar satisfet per haver torbat el que havia vingut a buscar a Cunit.
El temps final d'1h16'34" em va permetre acabar segon a la classificació general en la meva 55ena mitja marató per asfalt.
Propera cita a Vilafranca el 16 de Novembre per la Mitja Marató de l'Espirall on espero que les temperatures ja siguin una mica més de tardor.
dijous, 30 d’octubre del 2014
dilluns, 13 d’octubre del 2014
"Corrent cap a l'impossible" d'Albert Jorquera.
Ja fa uns quants mesos, potser més d'1 any fins i tot, que enmig d'un entrenament l'Albert em va explicar que havia arribat a un acord amb una editorial i que estava escrivint un llibre. A mesura que m'anava desgranant en que consistiria, vaig sentir que havia tingut una gran idea i que estava encertant de ple en el seu plantejament.
Em vaig sentir molt afortunat quan vaig rebre els seus primers arxius. A mesura que devorava les pàgines i li feia anotacions manuscrites al marge de les meves modestes impressions, notava que aquell llibre, tal i com ell ha explicat, era el llibre que ens hagués agradat llegir quan començàvem a explorar el món de les Ultratrails.
A mesura que m'enviava les versions corregides, les sensacions anaven sempre a millor. Francament, per mi aquest llibre ha estat una gran font de motivació en aquest 2014 en que he participat en curses que sentia importants. Si les he gaudit, les he gestionat correctament i les he pogut treure endavant amb solvència ha estat en part gràcies a "Corrent cap a l'impossible".
Val a dir que haver viscut en primera persona moltes de les vivències que explica l'Albert, així com haver xerrat sobre el tema durant hores i hores d'entrenaments, fa que la meva visió estigui molt en línia amb els fonaments i plantejaments que ell exposa al seu primer llibre.
Sigui com sigui, tant si us agrada córrer/caminar per la muntanya com si no li trobeu el sentit, aquest llibre és un manual essencial per entendre perquè cada cop hi ha més gent que vol (o necessita) córrer cap a l'impossible.
Em vaig sentir molt afortunat quan vaig rebre els seus primers arxius. A mesura que devorava les pàgines i li feia anotacions manuscrites al marge de les meves modestes impressions, notava que aquell llibre, tal i com ell ha explicat, era el llibre que ens hagués agradat llegir quan començàvem a explorar el món de les Ultratrails.
A mesura que m'enviava les versions corregides, les sensacions anaven sempre a millor. Francament, per mi aquest llibre ha estat una gran font de motivació en aquest 2014 en que he participat en curses que sentia importants. Si les he gaudit, les he gestionat correctament i les he pogut treure endavant amb solvència ha estat en part gràcies a "Corrent cap a l'impossible".
Val a dir que haver viscut en primera persona moltes de les vivències que explica l'Albert, així com haver xerrat sobre el tema durant hores i hores d'entrenaments, fa que la meva visió estigui molt en línia amb els fonaments i plantejaments que ell exposa al seu primer llibre.
Sigui com sigui, tant si us agrada córrer/caminar per la muntanya com si no li trobeu el sentit, aquest llibre és un manual essencial per entendre perquè cada cop hi ha més gent que vol (o necessita) córrer cap a l'impossible.
El meu exemplar personalitzat del llibre, signat per tots els integrants de l'equip Salomon Running International desplaçats a Limone sul Garda aquest mes d'Octubre.
dijous, 2 d’octubre del 2014
Octubre 2014: Tercer i darrer cicle de la temporada.
Ja fa mesos que vam començar a preparar les curses més "grosses" de la temporada. Aquelles que, dintre del segon cicle, acumulaven més distància i desnivell. Encara que sembli estrany, ha estat una fase més esgotadora a nivell mental que no pas físic. Entrenaments llargs, sortides nocturnes sota la llum del frontal, molta pedra trepitjada, pujades ben dretes, baixades exigents i, com no, caigudes, algunes caigudes... i amb cada caiguda ha tocat aixecar-se i seguir.
Amb la TDS reconec que el meu cap va arribar al seu límit. Vaig completar i acabar aquella cursa, la més llarga, sencer com mai a nivell mental però després la davallada va ser fulminant, com si d'un relé es tractés: clack!
El mes de Setembre ha passat i he mirat de recuperar-me en aquest sentit. Escapada per tancar la temporada a la Marató Pirineu i entrenaments (pocs) sense pensar en res. Córrer per córrer, rodar per rodar.
Tot i això cal pensar ja en el tercer i darrer cicle: una breu tornada a les curses d'asfalt. La prova objectiu serà un cop més la Mitja Marató Ciutat de Vilanova. Tot i que, abans o després, la idea és participar en curses que em vinguin de gust i que no em destorbin els entrenaments previstos.
M'agradaria tornar a córrer alguna Mitja Marató propera de les que abans acostumava a fer, com ara Cunit, Vendrell, Igualada, Tarragona o Vilafranca. Evidentment no podré fer pas totes, però conto amb ser-hi en un parell i agafar una mica de ritme.
Tampoc descarto participar en algun 10.000, prova que no m'ha convençut mai però en la que crec que podria tenir una marca millor a l'actual si tingués un bon dia. Ja veurem que trobem al calendari que tampoc destorbi molt.
El que si descarto és participar en aquest cicle en una marató d'asfalt. És una distància especial i que cal afrontar-la molt preparat. Em ronda el cap provar de baixar les 2h40' algun dia, però no crec que m'ho plantegi a curt termini. Evidentment, a l'horitzó, sempre queda pendent la Marató de Nova York, però quan hi vagi la faré per gaudir-la,
En aquest cicle, els entrenaments de més qualitat (canvis de ritme o sèries) els faré en asfalt o sobre cinta; mentre que per les tirades llargues continuarem aprofitant la muntanya però sense acumular desnivells molt elevats i buscant pujades més progressives.
Amb la TDS reconec que el meu cap va arribar al seu límit. Vaig completar i acabar aquella cursa, la més llarga, sencer com mai a nivell mental però després la davallada va ser fulminant, com si d'un relé es tractés: clack!
El mes de Setembre ha passat i he mirat de recuperar-me en aquest sentit. Escapada per tancar la temporada a la Marató Pirineu i entrenaments (pocs) sense pensar en res. Córrer per córrer, rodar per rodar.
Tot i això cal pensar ja en el tercer i darrer cicle: una breu tornada a les curses d'asfalt. La prova objectiu serà un cop més la Mitja Marató Ciutat de Vilanova. Tot i que, abans o després, la idea és participar en curses que em vinguin de gust i que no em destorbin els entrenaments previstos.
M'agradaria tornar a córrer alguna Mitja Marató propera de les que abans acostumava a fer, com ara Cunit, Vendrell, Igualada, Tarragona o Vilafranca. Evidentment no podré fer pas totes, però conto amb ser-hi en un parell i agafar una mica de ritme.
Tampoc descarto participar en algun 10.000, prova que no m'ha convençut mai però en la que crec que podria tenir una marca millor a l'actual si tingués un bon dia. Ja veurem que trobem al calendari que tampoc destorbi molt.
Arribada del darrer 10.000 on vaig participar.
Va ser a Vilanova el Maig del 2013.
En aquest cicle, els entrenaments de més qualitat (canvis de ritme o sèries) els faré en asfalt o sobre cinta; mentre que per les tirades llargues continuarem aprofitant la muntanya però sense acumular desnivells molt elevats i buscant pujades més progressives.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)