Les curses del 2014.

Després de participació a la Mitja de Vilanova tanquem el tercer cicle planificat per aquest any 2014 dedicat a les curses d'asfalt. Ha estat un any intens on hem volgut tocar moltes especialitats però on l'objectiu principal era competir i finalitzar amb solvència les dues Ultra-Trails previstes a l'estiu, sense perdre gaire empenta en la resta de terrenys i distàncies.

Per això vam arrencar amb un primer cicle al Febrer, que va acabar a finals d'Abril, participant en curses de curta i mitja distància i desnivells moderats:

16 de Febrer: Cursa dels Colls a Vilanova d'11km i +230m (3er classificat)
16 de Març: Marxa del Setge de Cardona de 51,5km i +1.900m (1er classificat)
30 de Març: Trail de l'Arboç de 31,2km i +730m (1er classificat)
13 d'Abril: Marató de la Talaia de 42,5km i +1.800m (5è classificat)
26 d'Abril: Long Trail de l'UTBCN de 68,6km i +2.420 (5è classificat)

Un moment inesborrable entrant a meta a la Marató de la Talaia de la mà de la Gemma.

Foto d'Araceli Miranda.

Arribats a aquest punt, donàvem el tret de sortida al segon cicle, focalitzat en curses que transitaven per alta muntanya (per sobre del 2.000 metres d'alçada) i que acumulaven desnivells importants, a excepció de l'escapada a Ribes de Freser per fer la cursa curta de les XS Vall de Ribes.

14 de Juny: Marato de l'Emmona de 43,2km i +3.900m (31è classificat)
6 de Juliol: XS Vall de Ribes (curta) de 15km i +750m (3er classificat)
11 de Juliol: Celestrail de l'AUTVN de 78,5km i +4.860m (6è classificat)
27 d'Agost: TDS de l'UTMB de 120km i +7.100m (30è classificat)
20 de Setembre: Marató Pirineu de 43km i +2.650m (11è classificat)

El dur traçat de la Marató de l'Emmona va ser clau per créixer com a corredor de muntanya en aquest 2014. Foto de Núria Gabernet.

Finalment el tercer cicle ha estat el més curt i el que he preparat amb menys profunditat. Les curses d'asfalt, són de moment per a mi, un refugi per desconnectar de la muntanya i tornar amb nous incentius i energies renovades.

26 d'Octubre: Mitja Marató de Cunit (2on classificat)
16 de Novembre: Mitja Marató de l'Espirall-Vilafranca (4rt classificat)
29 de Novembre: 10 km Feney Race Vilanova (5è classificat)
13 de Desembre: Mitja Marató Ciutat de Vilanova (3er classificat)

La fugaç baixada des de Guardiola de Font-rubí a Vilafranca, un dels moments més exigents de la temporada d'asfalt.

Aquests gairebé 3 mesos sense fer entrenaments específics de curses de muntanya m'han permès reflexionar sobre la temporada 2014 i plantejar-me les coses que vull fer diferents de cara a l'any vinent. No hi ha dubte que l'autocrítica i l'auto-exigència són claus en el camí cap a la millora.

Ben aviat quedaran definides les bastides del calendari 2015. Una any en que l'objectiu no canviarà en excés respecte al del 2014 que comentava a l'inici de l'entrada. Seran les curses de llarga distància les que faran moure els engranatges i les que pilotaran a nivell emocional tot el que anem fent al seu voltant.

14 de Desembre de 2014: Mitja Marató Ciutat de Vilanova.

La prova reina de casa nostra havia de ser el punt culminant de la breu temporada d'asfalt. Un tercer i darrer cicle que volia tancar fent el millor paper possible pels carrers de Vilanova. Molt enrere quedava la Marató Pirineu, darrera cursa de muntanya del 2014 i també les setmanes d'entrenament específic durant Octubre i Novembre.

El pas per Cunit i Vilafranca em va fer creure que anava pel bon camí, però l'exigència d'aquesta especialitat ha fet que des de la prova vilafranquina no hagi pogut donar aquella darrera volta de clau que potser m'hagués permès arribar millor a Vilanova.

De voler sortir a donar-ho tot de bon començament, vaig passar els dies previs a plantejar-me la cursa amb molta cautela. No sentia les potes gens fines i no sabia si era per l'acumulació de quilòmetres o si perquè m'havia afectat el fred que per fi havia arribat.

Arriba el diumenge i a l'escalfament segueixo sense bones sensacions i així els hi explico al Manel i al Jesús que m'acompanyen. Falten just 4 o 5 minuts per les 10 del matí i em situo a la línia de sortida sense tenir-les totes. Fem el compte enrere mentre penso que no tinc ni idea de com ho faré per arrencar a 3'30" el quilòmetre i mantenir aquest ritme, que serà el que marcaran els meus rivals més directes als primers 6-7 quilòmetres.

Ens posem en marxa i progresso sense forçar. En Dani Serra es destaca ràpidament i també veig com marxa en Marc Garcia, a qui m'hagués agradat provar de seguir com vaig fer a Vilafranca. Darrera es forma un pilot de 5-6 homes que tanco cedint uns metres. Vaig còmode de pit però molt pendent de les cames i controlant molt a les baixades.

A la Ronda Ibèrica poc abans del quilòmetre 2 no ho tenia gens clar. Foto d'Àlex Carmona.

Passa el pitjor i cap al quilòmetre 8 o 9 em començo a relaxar. Els dos primers van molt endavant i, del grupet on em trobo, noto que soc el que vaig menys apurat. Però res de confiar-se, doncs no conec pas a tots els companys i la capacitat de patiment de molts atletes m'ha sorprès ja masses vegades. Em refereixo a corredors que sembla que estan a punt de fer un pet com una gla i després revifen i t'acaben deixant enrere pel teu estupor.

A partir d'aquest punt surto de darrera i provo de incrementar el ritme del grup aprofitant que ja no trobaríem cap més baixada en els propers 4 o 5 quilòmetres. Efectivament el pilot es va estirant i al pas pel 10 em quedo colze a colze amb en Francesc Paton. 

Pas pel gran punt d'animació d'Evasion Running Vilanova (km. 10). Foto de Xavi Mercadé.

Amb aquest company faig tot el tros de carretera en direcció a Ibersol i la entrada per l'avinguda Cubelles. Tenia clar que aquell ritme ja m'estava bé i que m'ho jugaria tot a la pujada final d'uns 500 metres de la rambla Sant Jordi, on volia arribar amb forces.

Un cop en aquell punt i poc abans del quilòmetre 20, aconsegueixo destacar-me del meu company uns metres i entro a les pistes d'atletisme en una impensable 3a posició de la general. Ha estat una cursa emotiva en molts sentits. Primer per pensar que no sabria ni si podria acabar-la i trobar-me amb un podi. Però sobretot per la gran quantitat de gent que m'ha animat per tot el circuit i que m'ha esperonat per anar endavant.

Moment a l'arribada felicitant al company Paton per la cursa. Foto de Garraf Sense Límits.

Una arribada on veig als meus pares i on es succeeixen les felicitacions i mostres d'afecte de moltíssims companys. I per sobre de la 3a posició, que és merament circumstancial tot sigui dit, em sento molt satisfet per emportar-me per tercer any consecutiu el "Memorial Josep Inglada" al millor corredor local. 

I fins aquí aquesta temporada d'asfalt que tanca el 2014 i que deixarà pas, ara sí, a uns dies de descans. El calendari pel proper 2015 ja està molt avançat i ben aviat quedarà definit a grans trets. Un calendari on apareixeran moltes proves noves per tal de buscar nous recorreguts i incentius que ens donin la força necessària per prepara-los.

29 de Novembre de 2014: 10.000 a la Fenexy Race de Vilanova

De sempre que la distància dels 10 quilòmetres no l'he sabut gestionar gens bé. De fet, de les 13 curses que he fet d'aquesta distància per asfalt en els darrers 10 anys, en ben poques he acabat tenint la sensació d'haver competit correctament. Possiblement la causa sigui que no l'he entrenada mai específicament, doncs sempre he considerat la Mitja Marató com la prova més atractiva per l'asfalt.

De totes formes la cursa d'aquest dissabte ha estat una mica especial. A l'igual que el darrer 10.000 al passeig de Vilanova (Maig del 2013), una forta ventada (aquest cop de llevant) ens ha perjudicat molt. Com si no en tinguéssim prou, tot el tram del Parc de Ribes Roges es trobava completament enfangat i ple de tolls immensos que s'havien de travessar per força. I finalment, la percepció de que el circuit era un pèl llarg, però això ja és un altre tema.

Tot això ha fet que la marca no estigués gens a prop del que potser esperava en un principi. De totes formes ja tenim una edat per saber que els cronòmetres no poden dictar les nostres sensacions o percepcions reals.

En definitiva he quedat molt satisfet des del punt de vista pràctic. Gran entrenament a un ritme molt acceptable provant de seguir corredors habituats i més rodats sobre la distància. Donades les circumstàncies que explicava abans també ha estat una experiència divertida amb un circuit ben remullat. A més, córrer a casa sempre fa que trobis molts coneguts i que t'animin abans, durant i després de la cursa.

Tolls a dojo al Parc de Ribes Roges. Foto de Xavi Mercadé.

Cinquena posició a la general i un temps de 35'31' per aquest 10.000, distància que ben segur trigaré a córrer.