23 d'Agost de 2015: Marató Quatre-Rocs a Figuerola d'Orcau.

Un cop descartada la Marató del Montcalm en favor d'una cursa menys tècnica i propera, la proposta que oferien a Figuerola d'Orcau semblava prou interessant i certament és pot dir que vàrem encertar de ple.

Sense tenir un recorregut excessivament exigent, sobretot a la part final, la prova va estar molt ben organitzada en el que respecta a avituallaments, senyalització i serveis post-cursa. Fins i tot els obsequis als corredors van estar en línia amb el cost de la inscripció en contra del que passa cada cop més a moltes curses.

Voltant pel Pallars un diumenge d'Agost... Fotografia d'Elena Mate.

Pel que fa a la cursa vam gaudir de la presència d'un membre de la Selecció Basca de Carreres per muntanya que acredita sub-4h a Zegama: Jokin Lizeaga. Va obtenir una victòria destacada, deixant una marca per la posteritat que difícilment serà superada si es manté el circuit actual (3h18').

Per la meva part vaig arribar en quarta posició de la general amb 3h50', Vaig tenir relatives bones sensacions i vaig acabar content per haver competit sense gaires ensurts, tot i la càrrega acumulada en les darreres setmanes.

Les properes 4 setmanes tocarà afrontar la recta final abans de l'UltraPirineu (19 de Setembre). El recorregut per aquest 2015 ja el coneixem en la seva totalitat. Sense arribar a tenir excessius punts tècnics, s'enfila això sí fins els 110 quilòmetres i uns 6.800 metres positius. Només quedarà conèixer el dia abans, en funció sempre de la climatologia prevista, la configuració definitiva del material obligatori en cursa per tancar els preparatius.

Entrenaments d'Agost 2015.

Després de no aconseguir bons resultats ni tampoc bones sensacions en les dues darreres competicions de Juliol (Travessa Núria-Queralt i Skyrace Comapedrosa), ha tocat desconnectar una mica del món de les curses per gaudir de l'esport en la seva essència. Buscant la llibertat i soledat que et dóna la muntanya, lluny d'esdeveniments organitzats i cintes penjades per resseguir.

Imatge de la Núria-Queralt dalt el Coll de les Fontetes. Foto de Josep Maria Montaner.

Amb un pensament sempre per la Ultra Pirineu, gran repte per aquest 2015 després de descavalcar a la Núria-Queralt, els entrenaments principals (més llargs) han estat enfocats a arribar a aquesta prova amb confiança, seguretat i sense dubtes.

Posar-te en la línia de sortida d'una cursa per sobre dels 100 quilòmetres i amb desnivells tan importants, no només és una qüestió física. Mentalment has d'estar convençut de que estàs preparat per fer-ho. Em refereixo que a vegades tens la percepció de dur a terme alguns entrenaments més per un tema mental i de reafirmar que estàs en condicions i no perquè t'aportin una millora física o tècnica tangible.

Pot donar-se el cas de que realment no ho estiguis de preparat, però que pensis que sí ho estàs. O per altra banda que estiguis en bones condicions, que realment no necessitis fer segons quin tipus d'entrenaments, però existeixin dubtes del teu estat per manca d'experiència o seguretat. Penso que en aquest tipus de curses té més probabilitat d'èxit els del primer cas que els del segon.

Posar-se a la sortida d'una cursa XL (>100 quilòmetres per muntanya), implica un delicat equilibri entre humilitat i convenciment ferm de que ho faràs. Cal molta humilitat per entendre que hi ha coses que no depenen de tu i tenir present que ens certs moments hi haurà patiment i les forces no acompanyaran. Però també cal el convenciment que completar el recorregut està al teu abast i que tens les capacitats per fer-ho possible.

En les darreres 3 setmanes els principals entrenaments de cursa a peu han estat els següents:

5 d'Agost: Camí dels Bons Homes-Coll de Jou-GR7
8 d'Agost: Bucle Bagà-Bagà de UP (enllaçant pel Coll de Pendís)
12 d'Agost: Bucle Gósol-Gósol de UP (enllaçant pel Coll de Pendís)
15 d'Agost: Lladurs-Timoneda-Montpol-Ribera Salada (Solsonès)

Per tancar el mes participarem a una Marató de Muntanya a Figuerola el diumenge 23 d'Agost. Una cursa on segurament les cames no estaran gaire lleugeres, donada la càrrega acumulada, però on espero recuperar bones sensacions i enfilar la recta final cap a la Ultra Pirineu 2015 sense ensurts.