27 de Desembre de 2015: Mitja Marató de Tacoronte.

Quan tot indicava que la Mitja marató de Vilanova seria la darrera cursa del 2015, la casualitat va fer que comprovés si a Tenerife es faria alguna cursa durant la darrera setmana de l'any. Aquesta és la setmana que acostumem a estar de vacances en aquella illa i, normalment, només se solen disputar 'San Silvestres' el dia 31 i de distàncies molt curtes.

Tanmateix vaig comprovar que enguany la Mitja Marató de Tacoronte, que s'anava celebrant sempre el 3er diumenge de Desembre, l'havien endarrerit una setmana. Aquest fet em va permetre inscriurem telefònicament just en el darrer moment.
Amb la sensació de no estar recuperat de la darrera cursa dues setmanes abans, però amb la tranquil·litat de córrer sense cap pressió, vam sortir cap a la cursa en un matí fresc i tapat.
L'hora de sortida (dos quarts de nou) era prou avançada pel que estem acostumats a les Mitges de casa, però crec que és més apropiada per no afectar en excés el trànsit en la carretera per on transitava la cursa.

El perfil del circuit demostrava una forta baixada inicial per després afrontar una constant pujada acumulant uns 240 metres en aproximadament 11 quilòmetres. Finalment, vam fer una nova baixada per retornar al punt inicial al municipi de Tacoronte. Per a la meva sorpresa, a la competició hi havia premis en metàl·lic fins al 8è classificat (tant masculí com femení) i també pels atletes locals.

Preparats per la sortida.

La cursa, com no podia ser d'una altra forma, va arrencar a tot drap en baixada i vaig poder rodar amb el grup capdavanter fins al gir de 180º que ens tirava amunt per pujar una bona estona.
Un traçat que em recordava molt al de la Cursa de l'Espluga, que em vindria molt de gust participar aquest 2016, cinc anys després de fer-la per darrer cop.
Per davant dos atletes van marcar un fort ritme per acabar amb un registre de 1h10' en un circuit molt exigent, jugant-se la victòria en un agònic final. Uns altres dos atletes van marcar 1h12' llargs per ocupar el 3r i 4t lloc. Per la meva part vaig poder entrar en 5a posició amb 1h14'12" (a 9" de la meva marca a Valls el 2013), però amb la sensació de què al circuit potser el mancaven ben bé uns 250 metres.

Sigui com sigui, vaig acabar satisfet d'haver competit correctament durant la cursa i d'haver maximitzat els meus recursos, obtenint un premi de 100 euros, i una segona posició en la categoria M35.

A l'arribada la Gemma i jo assenyalem la calcomania de la Rapunzel que em va posar el dia abans. Em va donar molta força sense cap mena de dubte.

La propera competició no serà fins la Marató de Tarragona el 17 de Gener. La idea és arribar poc carregat de cames i poder buscar que el temps final s'ajusti el màxim possible a les 2h 40'.

13 de Desembre de 2015: Mitja Marató Ciutat de Vilanova.

Feia exactament 1 any de la darrera cursa en asfalt i és curiós com són les coses. A finals del 2014 vaig dedicar-me a preparar la temporada d'asfalt a consciència: fent la Mitja Marató de Cunit, la de l'Espirall i, fins i tot, un 10.000 abans de la cita de casa. Al final vaig arribar a la Mitja de Vilanova massa carregat i vaig sortir amb molts dubtes fent una cursa molt tàctica amb l'esperança de que les cames aguantessin el ritme.

Aquest any volia acabar la temporada de muntanya a la UT de Collserola, encara que fos només 3 setmanes abans de la MMCV. La recuperació de les cames no ha estat dolenta, però el gran dubte seria com em sentiria transitant a ritmes propers al 3'30"/km tanta estona.

Finalment he tingut sort de formar part d'un grupet de 5 atletes amb els que he pogut anar acompanyat a un ritme sostenible però exigent des de gairebé el tercer quilòmetre. Mentre, hem vist com davant es destacaven fins a 5 corredors que estaven un graó per sobre i que ben segur serien els qui es jugarien els 3 llocs d'honor.

Em sentia excitat al saber com serien d'especials els darrers 5 quilòmetres. He procurat contenir-me al pas del 10.000 (sobre 35') i al llarg del Passeig Marítim, però només entrar al Carrer del Gas he començat a canviar el ritme per mirar de no arribar a un final amb massa companyia.

Com a vilanoví he gaudit tota la pujada del carrer Caputxins i el pas per la Rambla Principal. Molta gent m'ha reconegut i m'ha donat molts ànims al llarg del circuit i això és un estímul molt gran que dóna molta empenta.

Pas per la Rambla. Foto d'Albert Esteve.

Tot i provar de pujar la Rambla ben fort no he pogut obrir forat i al pas del quilòmetre 19 al carrer de l'Aigua anava encara amb 2 companys. He pensat doncs en agafar forces al pas per la Geltrú i en tornar a canviar a la petita pujada que ens quedava a la Rambla Sant Jordi.

Finalment he obert el forat que em calia arribant en 6ena posició en 1:15:03. La meva tercera millor marca en Mitja Marató de les 58 en les que he creuat la meta. Però el que més satisfacció em dóna veritablement és haver guanyat per 4rt cop el Memorial Josep Inglada com a millor corredor vilanoví. Ha estat un any 2015 de bons resultats en algunes curses (totes de muntanya) però cap em dóna més alegria que aquest reconeixement per tot el que significa per a mi.

Els 4 memorials Josep Inglada no pugen a les golfes de casa.

S'han acabat les curses per aquest 2015. El 2016 arrencarà amb la Marató de Tarragona que en vista de com m'he sentit avui, encaro amb certa confiança. Provarem de gaudir els entrenaments aquestes setmanes per tancar aquest 2015 com es mereix.