17 de Gener de 2016: Marató de Tarragona (MCD).

Després de les festes de Nadal i de fer algun entrenament llarg per Tenerife, on vaig cometre errors de principiant, d'aquells que fan que t'emprenyis amb tu mateix; no vaig pensar gaire en la primera cursa de l'any 2016.

De fet, la mateixa setmana de la cursa vaig haver de viatjar per feina. No va ser potser, fins un o dos dies abans que em vaig convèncer de què sortiria a buscar l'1h19' al pas per la mitja marató i miraria de mantenir el ritme fins al final. L'objectiu de participar en aquesta cursa era aturar el cronòmetre per sota de les 2h40' tot i no haver-la preparat massa específicament.

Com sempre passa en aquestes curses, la sortida és un moment clau per mirar de buscar alguna referència. Com a la mitja de Vilanova, vaig tenir la sort de trobar un molt bon grup d'atletes que van marcar un ritme sostingut i raonable. Alguns d'ells eren corredors que recordava de feia 2 anys. El 2014, vaig sortir massa conservador el primer 10.000 i vaig acabar la cursa poc satisfet del resultat.

Els primers quilòmetres me'ls passo observant els corredors que portem per davant i també els companys del grup. Com corren a les pujades, com ho fan a les baixades, com respiren... mirant com es comporten en la bonança per comparar quan portéssim més de 30 quilòmetres a les cames.

El grup inicial de set o vuit corredors es va desgranant a partir del quilòmetre 25. Els corredors es van despenjant un per un, tot i que el ritme és constant i sense estrebades de cap mena. Han portat el pes de la cursa els dos corredors que veia més sencers de feia estona. Al pas del quilòmetre 33, em quedo sol amb ells i amb 3 atletes destacats per davant.

El ritme continua sent excel·lent i veig que el temps final pot ser interessant. Tanmateix, al quilòmetre 36, entrem de nou a l'espigó del port de Tarragona i la bona visibilitat ens permet veure al tercer classificat uns 400 o 500 metres per davant nostre.

Avaluo en aquell moment la situació i decideixo fer un canvi de ritme per mirar d'atrapar-lo. Em sento amb forces i crec que en els darrers 6 quilòmetres podria acostar-m'hi prou. No obstant això, el corredor sembla tenir problemes físics i el seu ritme és molt lent. Poc després del quilòmetre 38, el puc passar i veig que els corredors que m'acompanyaven també ho faran.

D'aquí al final miro de mantenir el ritme, tenint present que els meus perseguidors no han afluixat i, per tant, ningú em regalarà pas pujar al podi. Finalment, puc parar el cronòmetre en 2h37'02" i entrar en 3a posició, gaudint d'una inesperada plaça al podi absolut.

Notícia al Diari de Vilanova del 22 de Gener de 2016. 

Al llarg dels pròxims dies hauria d'acabar de planificar les curses fins al Setembre o l'Octubre. La veritat és que, a mesura que passen els dies, el panorama es va aclarint i les preferències per algunes proves van quedant més definides.

Les curses del 2015.

Després de començar cap a la segona meitat del 2011, gràcies a l'Albert i amb la companyia del Jesús, a afrontar curses per muntanya amb distàncies superiors a una Marató, aquest 2015 ha estat potser el primer any en què m'he sentit un corredor amb experiència i amb plena confiança per afrontar proves sobre qualsevol distància i dificultat.

Primera cursa de 50 kms que vam córrer l'agost del 2011 (Travessa Borges-Montblanc).

Per a mi, va ser clau la percepció que vaig tenir de la bona gestió a la TDS a l'Agost del 2014. En una cursa que se'm podia haver complicat molt, crec que vaig ser capaç de buscar solucions i refer-me davant un problema que mai m'havia afectat, com era l'aparició de butllofes als peus. Tanmateix també el fet d'acabar aquells 120 quilòmetres amb la sensació de què encara podria seguir si calgués, em va donar una empenta molt forta. Bàsicament, aquest fet em va donar a entendre que havia arribat a un nivell de coneixement del meu cos (les seves reaccions i necessitats), que em permetia trobar un punt de sostenibilitat (equilibri) que és molt necessari en la llarga distància.

Afrontava, doncs, les competicions d'aquest any en molts terrenys que ja coneixia i que havia trepitjat anteriorment en la meva etapa 'formativa'. La intenció de fer-ho així tenia dos vessants: una era veure el rendiment que seria capaç de donar i l'altra era gaudir per competir amb altres companys per les posicions del capdavant. Això sempre és un factor que engresca i que afegeix més variables a una competició.

La victòria a la 'Long Trail' i el 3r lloc a la Marató dels Bastions han estat els resultats més destacats i ben segur les curses més treballades. No obstant això, hi ha hagut moltes altres competicions que han marcat la temporada i deixen molts bons records. 

Les curses més curtes del primer cicle, com la Talaia o la Vall de Ribes van ser trepidants i seran cites a les quals no vull renunciar el 2016. I, un cop passat l'estiu, vam descobrir la Marató Quatrerocs en ple mes d'agost i segurament també estarà al calendari del 2016.

Pujar muntanyes pel teu propi peu et gratifica amb moments inoblidables.

Pel que fa a la llarga distància l'Ultra Pirineu al Setembre i l'Ultra-Trail de Collserola al Novembre, van ajudar a treure's el mal regust per l'abandonament a la Travessa Núria-Queralt al juliol.

Acabant l'any sobre l'asfalt un cop més, els bons resultats a Vilanova i Tacoronte (en Mitja Marató tots dos) em donen ànims per no deixar gaire de banda aquesta disciplina, en què la forma de competir difereix de les curses de muntanya.

Les competicions el 2016 estan encara per definir. Començarem segur a la Marató de Tarragona el 17 de Gener, on tancarem el petit cicle d'asfalt de tot just un mes.
Ara per ara, no tinc motivació per afrontar cap cursa llarga (100 kms o més) durant aquest any que encetem, però mai se sap si al final ens plantejarem alguna. 
El que sí que em ve de gust fer el 2016 és alguna marxa ciclista per viure l'ambient i, per descomptat, gaudir de les curses de muntanya tan ben parides que tenim al nostre petit país. Aquí seguirem per a explicar-ho.