30 d'Abril de 2016: Marató de l'UTBCN.

Després de les dues darreres competicions a Sitges i a Prades, espaiades només per dues setmanes, vaig valorar que el més sensat seria deixar passar unes setmanes sense anar a fons i acumulant bons entrenaments. D'aquesta manera no vaig ser a les edicions d'enguany de la Cursa de la Talaia i la Vall de Ribes, i em vaig prendre un mes d'Abril net per començar a preparar les tres properes cites.

I la primera d'aquestes curses ha estat la Marató de l'Ultra-Trail de Barcelona celebrada avui. Atesa l'evolució de la temporada (orientada a curses més curtes que el 2014 o 2015) la distància de Marató ha estat l'escollida, en detriment de la Long Trail que vaig poder guanyar el 2015.

Amb lleugeres variacions sobre el circuit respecte de l'any anterior i, també amb un terreny molt enfangat per la pluja que ha caigut a primera hora, els primers quilòmetres han estat intensos per la gran quantitat de corredors que han sortit amb un alt ritme.

He procurat mantenir un ritme viu però controlat fins al pas per la Plana Novella (km 21), on ja he provat d'acostar-me als corredors que anaven per davant. Tanmateix, tot i avançar-ne algun, he arribat a Can Grau (km.32) prou tocat per l'esforç i sense gaire convenciment de poder forçar en el tram final de pujada a la Mola i arribada a Begues.

Un cop coronada la Mola i de camí cap al darrer avituallament dels Casals (km 37), he trobat un company dels que anaven per davant que abandonava la cursa. Amb aquell canvi no ho tenia gens clar, però m'he pensat que devia ser llavors tercer i m'ha tocat doncs convencem de què calia defensar aquesta posició.

L'arribada a Begues com sempre immillorable: amb el servei de massatge post dutxa i un assortit de menjar que entra de meravella després d'un bon grapat de quilòmetres i desnivell a bon ritme.

A l'arribada amb el Manel, la Vane i el Jordi. Espero que compartim moltes curses més.

Lliurament de premis amb el Director de l'UTBCN David Teixidó i l'elit Pau Capell (foto de Vanessa García).

2 d'Abril de 2016: Trail de la Costa Daurada a Prades.

Tot just dues setmanes després de competir a la Sitges Rock Trail, tenia prevista aquesta cursa a la localitat de Prades amb l'esperança d'arribar recuperat. Es tracta d'una cursa de menys de 21 quilòmetres i amb uns 800 metres de desnivell positiu. La prova s'engloba dintre d'un esdeveniment més destacat com és l'Ultra-Trail de la Costa Daurada, enguany campionat de Catalunya d'ultra-resistència de la FEEC.

La batalla a Sitges va ser prou dura i no he sentit les cames al 100% els darrers dies. Per aquesta raó, ha tocat fer més descans del desitjat, però queda clar que quan es busca competir de forma tan repetitiva l'entrenament a mig termini s'acaba ressentint.

Després de despistar-me durant l'escalfament i arribar gairebé sobre el tret de sortida, he pogut situar-me a les primeres posicions per afrontar la primera pujada al Coll del Salvadoret. Afortunadament, la tipologia de la cursa m'ha ajudat a agafar un bon ritme després de la primera ascensió. El fet d'anar al capdavant i de disposar d'una llarga baixada per camí ample, m'ha permès agafar una bona velocitat de creuer.

Acabant la baixada, passat el quilòmetre 5, un company ha vingut per darrere i hem fet plegats la part més interessant del circuit. M'ho he passat molt bé tot aquell tram i he cregut que, per la forma molt similar que teníem de córrer, podríem arribar junts fins a Prades. Poc després de fer la pujada més destacada del circuit, hem arribat junts a l'Ermita Abellera i hem recorregut el bonic corriol que partia des d'allà. Tanmateix, ha estat a l'inici de la llarga i sostinguda darrera pujada cap al Tossal Baltasana, que m'he quedat sol al capdavant de la cursa, doncs, el meu company ha afluixat allà el ritme.

Veient que la pujada, tot i ser llarga, no presentava excessiu desnivell, he pogut anar fort fins dalt i assegurar durant el tram de baixada fins a Prades. Afortunadament, he pogut entrar a meta en primera posició per segon cop en dues setmanes, tot i que aquest cop amb més marge. 

 Arribada a meta a la Plaça Major de Prades. Foto de Núria Mestres.

Podi Masculí de la Trail Costa Daurada al costat de la mítica font de la Plaça Major.

La propera cursa ja serà en dues setmanes a Ribes de Freser per començar a fer un tastet d'alta muntanya. Allà prendré part per tercer any en la prova curta de la Vall de Ribes. Una altra cursa curta i ràpida per donar-se una empenta de cara als entrenaments per les grans cites de l'estiu.