Avui hem corregut sota la pluja una nova edició de la mitja marató de Barcelona. L'increment de participació respecte a edicions anteriors ha estat espectacular. Més de 8.000 inscrits en una de les curses d'aquesta distància que té un perfil més favorable per aconseguir marca.
Ha tocat matinar de valent, perquè la cursa arrencava a les 8h45. Hem encertat en ficar el cotxe directament a un pàrquing molt a prop d'Arc del Triomf, que s'ha omplert com si fos gratuït. Seguidament, a fer una cafè en un bar (sense fum, al lloro). De sobte ha entrat una patrulla de municipals a detenir a un "xoriço" de bosses que s'havia amagat allà. A la Capital deuen estar acostumats, però als de poble viure aquestes experiències ens impacta molt.
Donat que tenia clar que el meu ritme de cursa no seria cap bogeria i que tocaria esperar força minuts dintre del calaix a la línia de sortida, m'he decidit a posar-me samarreta tèrmica sota la de tirants.
Un cop al calaix, hi havia a prop meu el grupet de kenyans que venien a donar nivell a la cursa: 4 nois i una noia. Un d'ells es separa dels altres i es situa al meu costat a fer uns moviments estranys, suposo que per relaxar-se. Com que per aquestes coses soc llençat m'he posat a enraonar amb ell. Que si Kenya, que si Nairobi, l'alçada, etc. El noi era educat i sempre que li preguntava, ell em tornava la pregunta. Fins que li he preguntat la seva marca: 61 minuts. Quan ell m'ho ha preguntat li he hagut de repetir 3 cops: "Eighty", li deia. M'ha fet una cara com de sorprès. Suposo que per ell, això deu ser un temps de rodatge.
Li he desitjat bona sort i, casualment, ha estat el guanyador de la prova per davant dels seus companys amb 1h02'19''.
La cursa, com era de preveure, ha tingut una sortida molt ràpida. Als primers carrers hi ha molt bona onda, i es senten bromes dintre del grup i també dels observadors que hi ha pel carrer.
Cap al minut 20 de cursa comencen a caure les primeres gotes, res greu. Però cap al minut 38 cau un xàfec important que ens deixa ben xops. Passo pel davant del pàrquing i se'm passa pel cap plegar. Em fa pal aguantar més de 10 quilòmetres xop, amb fred i sense cap objectiu concret pel que fa al crono.
Per sort ha afluixat la pluja i excepte la sensació de fred als peus, ja no anava tant incòmode.
Així anar fent, cap al quilòmetre 20 se'm passa pel cap provar de baixar el registre per sota de l'1h24'. Canvio el ritme al darrer quilòmetre, com l'estudiant que estudia el darrer dia per l'examen, però massa tard em quedo amb 1h24'13''.
Després de recollir la medalla, ràpidament cap al pàrquing per eixugar-me sencer.
Ha estat la meva mitja número 47 amb el 13è millor registre.
Propera parada: Sevilla, a provar de completar la 4a Marató.
dilluns, 31 de gener del 2011
dijous, 27 de gener del 2011
Curses 2010: El Top-3
No es que participi en moltes curses al llarg de l'any. L'any 2010 vaig participar en 14 curses, repartides entre 7 1/2 Marató, 2 curses de muntanya, 2 de 10 qms., 1 Marató, 1 cursa de l'Espluga i 1 Sant Silvestre.
Vull destacar les 3 curses que em gran agradar més per tot plegat: recorregut, organització i serveis.
Per ordre de cel.lebració us exposo les següents 3 curses com a molt recomanables per provar de participar-hi algun dia:
A l'abril: La Talaia, Cursa de Muntanya. Tot i que no pugi al famós turó (ara ben farcit de formigó) la cursa de la Talaia ofereix en els darrers anys dos formats de cursa: una curta, de una mica menys de 10 qms. i només una pujada amb dificultat (Les Perdius); i la versió llarga, amb prop de 21 qms. i un repertori de pujades i baixades amb certa exigència.
Més enllà del seu circuit i dels camins que recorre, que els podem fer cada cop que vulguem per la seva proximitat, el gran encant d'aquesta cursa és l'entorn on s'organitza.
Donat que utilitza les infraestructures del càmping Vilanova Park, els serveis que ofereix són de primera: pàrquing de sobres, dutxes i lavabos per un regiment, guardarropia, ludoteca pels nens, música amb DJ, una ambient de bon rotllo entre els voluntaris/organitzadors que costa veure en altres curses, participació gens massificada i un esmorzar post-cursa (entrepà de botifarra) per atletes i acompanyants.
Un privilegi tenir una cursa d'aquest nivell a casa nostra. Espero que la puguem gaudir per molts anys.
Al Juliol: El darrer dissabte del mes de Juliol es corre la Cursa de l'Espluga de Francolí. El qui em conegui sap que aquesta és la meva cursa fetitxe. Fa 11 edicions que hi vaig i continuaré anat-hi mentre m'aguanti dret. El recorregut és 100% asfalt de 15 qms. Acostuma a fer molta calor i el nivell dels participants és normalment alt. L'ambient previ i post cursa és molt engrescador.
Durant el recorregut els avituallaments són habituals i molts veïns porten mànegues d'aigua per ruixar els atletes que ho demanen.
En acabar ningú és perd el bany en la piscina municipal amb el soroll de fons de la fira del poble, que cel.lebra en aquelles dates la seva Festa Major.
A l'Octubre: El primer diumenge d'Octubre es corre la Marató (i mitja marató) per Collserola. Aquest any vaig poder participar en l'edició d'aquesta cursa (Mitja Marató) i córrer per fi per aquesta famosa zona boscosa propera a la Capital del País. Senzillament em van captivar els seus camins i corriols. Amb sortida del velòdrom d'Horta, té el seu punt feble més destacable en el primer quilòmetre on la cursa pateix un embut important per tal de fer arribar els corredors bosc endins. Un cop passat aquest tram més ensopit, la resta del circuit és una meravella pels sentits. Natura en estat pur. Molt ben organitzada i aprofitant les instal.lacions del mateix velòdrom.
I res més, espero que us plantegeu algun dia participar en aquestes curses. I si ho feu, ja em direu que us han semblat.
Vull destacar les 3 curses que em gran agradar més per tot plegat: recorregut, organització i serveis.
Per ordre de cel.lebració us exposo les següents 3 curses com a molt recomanables per provar de participar-hi algun dia:
A l'abril: La Talaia, Cursa de Muntanya. Tot i que no pugi al famós turó (ara ben farcit de formigó) la cursa de la Talaia ofereix en els darrers anys dos formats de cursa: una curta, de una mica menys de 10 qms. i només una pujada amb dificultat (Les Perdius); i la versió llarga, amb prop de 21 qms. i un repertori de pujades i baixades amb certa exigència.
Més enllà del seu circuit i dels camins que recorre, que els podem fer cada cop que vulguem per la seva proximitat, el gran encant d'aquesta cursa és l'entorn on s'organitza.
Donat que utilitza les infraestructures del càmping Vilanova Park, els serveis que ofereix són de primera: pàrquing de sobres, dutxes i lavabos per un regiment, guardarropia, ludoteca pels nens, música amb DJ, una ambient de bon rotllo entre els voluntaris/organitzadors que costa veure en altres curses, participació gens massificada i un esmorzar post-cursa (entrepà de botifarra) per atletes i acompanyants.
Un privilegi tenir una cursa d'aquest nivell a casa nostra. Espero que la puguem gaudir per molts anys.
Al Juliol: El darrer dissabte del mes de Juliol es corre la Cursa de l'Espluga de Francolí. El qui em conegui sap que aquesta és la meva cursa fetitxe. Fa 11 edicions que hi vaig i continuaré anat-hi mentre m'aguanti dret. El recorregut és 100% asfalt de 15 qms. Acostuma a fer molta calor i el nivell dels participants és normalment alt. L'ambient previ i post cursa és molt engrescador.
Durant el recorregut els avituallaments són habituals i molts veïns porten mànegues d'aigua per ruixar els atletes que ho demanen.
En acabar ningú és perd el bany en la piscina municipal amb el soroll de fons de la fira del poble, que cel.lebra en aquelles dates la seva Festa Major.
A l'Octubre: El primer diumenge d'Octubre es corre la Marató (i mitja marató) per Collserola. Aquest any vaig poder participar en l'edició d'aquesta cursa (Mitja Marató) i córrer per fi per aquesta famosa zona boscosa propera a la Capital del País. Senzillament em van captivar els seus camins i corriols. Amb sortida del velòdrom d'Horta, té el seu punt feble més destacable en el primer quilòmetre on la cursa pateix un embut important per tal de fer arribar els corredors bosc endins. Un cop passat aquest tram més ensopit, la resta del circuit és una meravella pels sentits. Natura en estat pur. Molt ben organitzada i aprofitant les instal.lacions del mateix velòdrom.
I res més, espero que us plantegeu algun dia participar en aquestes curses. I si ho feu, ja em direu que us han semblat.
dilluns, 17 de gener del 2011
La part bona (i la menys bona) de fer curses.
En aquesta entrada us explicaré el que per mi són les coses bones que ens aporta participar en curses, però també veurem les coses no tan bones.
Quan corres una cursa de la distància que sigui, has de fer una gestió dels teus recursos. Això vol dir no acabar la cursa al límit de l'extenuació, ni passar-ho tan malament que no es vulgui repetir. Ha de quedar clar que no es pot sortir com un coet, quan és obvi que aquell ritme no es pot mantenir ni la meitat de la distància que té la cursa.
Córrer curses ens donarà seguretat i coneixement dels ritmes (velocitat) i també ens serà útil per aprendre a gestionar les forces. No cal dir, doncs, que això farà que ens coneguem millor i que siguem més conscients de les nostres possibilitats i limitacions.
A més, competir en curses també donarà més sentit i posarà ordre als nostres entrenaments, sempre però sense oblidar el fons de perquè correm: passar-ho bé, gaudir, sentir-nos vius, evadir-nos.
La vessant social de participar en curses també és summament enriquidora. Tot i que es tracta d'un esport individual, on normalment competeixes sol, tot el que envolta la cursa també forma part d'ella: desplaçar-se amb amics al lloc en qüestió, els moments previs, els comentaris post-cursa, explicar i sentir com ha corregut cadascú, les anècdotes divertides, etc.
Per mi tots aquest records tenen un gran valor i també formen part de l'esport.
Per altra banda, com sempre, els excessos o els extrems no són mai bons.
Una part negativa de les curses és obcecar-se en voler córrer cada cop més ràpid o frustrar-se per un estancament de les nostres marques, de forma que perdem la motivació per córrer i entrenar. Si s'arriba a aquesta sensació o pensament és que els arbres no ens deixen veure el bosc. Cal fer un "rèset" (Ctrl+Alt+Supr) i tornar a gaudir de l'esport. Oxigenar, fer altres activitats i tornar quan les coses estiguin clares.
Donat que avui dia hi ha curses per donar i per vendre, no cal participar en una cada setmana. Primer, perquè el cos no rendirà com cal, ha de descansar. I segon perquè anar a una cursa significa estar moltes hores fora (normalment el matí sencer del Diumenge o la tarda del Dissabte) i cal saber compatibilitzar família i esport. Ha d'haver temps per tot però sempre amb mesura i sentit comú.
Quan corres una cursa de la distància que sigui, has de fer una gestió dels teus recursos. Això vol dir no acabar la cursa al límit de l'extenuació, ni passar-ho tan malament que no es vulgui repetir. Ha de quedar clar que no es pot sortir com un coet, quan és obvi que aquell ritme no es pot mantenir ni la meitat de la distància que té la cursa.
Córrer curses ens donarà seguretat i coneixement dels ritmes (velocitat) i també ens serà útil per aprendre a gestionar les forces. No cal dir, doncs, que això farà que ens coneguem millor i que siguem més conscients de les nostres possibilitats i limitacions.
A més, competir en curses també donarà més sentit i posarà ordre als nostres entrenaments, sempre però sense oblidar el fons de perquè correm: passar-ho bé, gaudir, sentir-nos vius, evadir-nos.
La vessant social de participar en curses també és summament enriquidora. Tot i que es tracta d'un esport individual, on normalment competeixes sol, tot el que envolta la cursa també forma part d'ella: desplaçar-se amb amics al lloc en qüestió, els moments previs, els comentaris post-cursa, explicar i sentir com ha corregut cadascú, les anècdotes divertides, etc.
Per mi tots aquest records tenen un gran valor i també formen part de l'esport.
Per altra banda, com sempre, els excessos o els extrems no són mai bons.
Una part negativa de les curses és obcecar-se en voler córrer cada cop més ràpid o frustrar-se per un estancament de les nostres marques, de forma que perdem la motivació per córrer i entrenar. Si s'arriba a aquesta sensació o pensament és que els arbres no ens deixen veure el bosc. Cal fer un "rèset" (Ctrl+Alt+Supr) i tornar a gaudir de l'esport. Oxigenar, fer altres activitats i tornar quan les coses estiguin clares.
Donat que avui dia hi ha curses per donar i per vendre, no cal participar en una cada setmana. Primer, perquè el cos no rendirà com cal, ha de descansar. I segon perquè anar a una cursa significa estar moltes hores fora (normalment el matí sencer del Diumenge o la tarda del Dissabte) i cal saber compatibilitzar família i esport. Ha d'haver temps per tot però sempre amb mesura i sentit comú.
diumenge, 16 de gener del 2011
Tirada llarga 16 de Gener 2011.
Avui 5 companys hem fet una tirada llarga com a preparació de la Marató que cadascú té a la seva agenda: Tres d'ells de cara a la de Barcelona (6 de Març), un d'ells que encara s'ho ha de pensar i un servidor per la de Sevilla (13 de Febrer).
El recorregut és l'habitual per aquest tipus d'entrenaments, amb sortida del final de la Platja Llarga de Vilanova (Ibersol) fins al final del passeig de Comarruga. I després tornar, és clar.
El ritme pel que fa al meu entrenament ha estat com segueix:
Circuit d'anada i tornada: 31,300 qm.
1er tram 1h20'20'' - 16.300 metres a 4'55'' el quilòmetre tot l'equip en bloc.
2on tram 59'33'' - 15.000 metres a 3'58'' el quilòmetre en solitari.
Acumulat: 2h19'53'' - 31.300 metres a 4'28'' el quilòmetre.
Bones sensacions tot i el quilometratge. En arribar hem fet un bany recuperador a la platja. La gent mirava encuriosida en veure com un 16 de Gener uns individus entraven dins l'aigua. Com ens hem de veure.
Per veure el mapa en sistema mètric, utilitzeu el selector integrat.
El recorregut és l'habitual per aquest tipus d'entrenaments, amb sortida del final de la Platja Llarga de Vilanova (Ibersol) fins al final del passeig de Comarruga. I després tornar, és clar.
El ritme pel que fa al meu entrenament ha estat com segueix:
Circuit d'anada i tornada: 31,300 qm.
1er tram 1h20'20'' - 16.300 metres a 4'55'' el quilòmetre tot l'equip en bloc.
2on tram 59'33'' - 15.000 metres a 3'58'' el quilòmetre en solitari.
Acumulat: 2h19'53'' - 31.300 metres a 4'28'' el quilòmetre.
Bones sensacions tot i el quilometratge. En arribar hem fet un bany recuperador a la platja. La gent mirava encuriosida en veure com un 16 de Gener uns individus entraven dins l'aigua. Com ens hem de veure.
Per veure el mapa en sistema mètric, utilitzeu el selector integrat.
divendres, 14 de gener del 2011
Mirar endavant.
Aquesta foto, feta pel company Xalo dels "Atletesvng", és dels darrers metres de la passada Mitja Marató de Sitges. Una bonica instantània amb el crono de fons. Ara i sempre: Endavant les Atxes!!!
diumenge, 9 de gener del 2011
Mitja Marató de Sitges 2011.
Feia tot just 6 anys (el 9 de gener de 2005), que a Sitges vaig fer el que fins avui era la meva millor marca. Recordo perfectament com va anar la cursa i que el dia era exactament com el d'avui, poc fred i sol brillant.
L'objectiu d'avui era no patir tant com a Vilanova fa 3 setmanes i deixar estar el crono. Córrer de forma regular i fins i tot allargar uns quilòmetres després de la cursa pensant ja en la Marató del Febrer. Però els primers 6 quilòmetres han anat força bé. Més ràpid que a Vilanova i sense tenir sensació d'anar passat de voltes.
Així anar fent he completat bona part de la cursa i a partir del quilòmetre 16 he vist factible no només la marca, sinó baixar el crono per sota de 1h21'.
Els darrers 2 quilòmetres per l'interminable passeig han estat durs, però la recompensa em quedarà per sempre: 1h20'54'' amb els següents parcials.
Del 0 al 6: 22'59''
Del 6 a l'11: 19'24''
De l'11 al 16: 19'01''
Del 16 al 21,097: 19'30''
TOTAL: 1h20'54'' (a 3:50 min/qm)
Va ser la meva 46ena participació en una Mitja i la meva millor marca (ja sé que ho he dit abans, però necessito repetir-ho).
L'objectiu d'avui era no patir tant com a Vilanova fa 3 setmanes i deixar estar el crono. Córrer de forma regular i fins i tot allargar uns quilòmetres després de la cursa pensant ja en la Marató del Febrer. Però els primers 6 quilòmetres han anat força bé. Més ràpid que a Vilanova i sense tenir sensació d'anar passat de voltes.
Així anar fent he completat bona part de la cursa i a partir del quilòmetre 16 he vist factible no només la marca, sinó baixar el crono per sota de 1h21'.
Els darrers 2 quilòmetres per l'interminable passeig han estat durs, però la recompensa em quedarà per sempre: 1h20'54'' amb els següents parcials.
Del 0 al 6: 22'59''
Del 6 a l'11: 19'24''
De l'11 al 16: 19'01''
Del 16 al 21,097: 19'30''
TOTAL: 1h20'54'' (a 3:50 min/qm)
Va ser la meva 46ena participació en una Mitja i la meva millor marca (ja sé que ho he dit abans, però necessito repetir-ho).
Subscriure's a:
Missatges (Atom)