Avui hem corregut sota la pluja una nova edició de la mitja marató de Barcelona. L'increment de participació respecte a edicions anteriors ha estat espectacular. Més de 8.000 inscrits en una de les curses d'aquesta distància que té un perfil més favorable per aconseguir marca.
Ha tocat matinar de valent, perquè la cursa arrencava a les 8h45. Hem encertat en ficar el cotxe directament a un pàrquing molt a prop d'Arc del Triomf, que s'ha omplert com si fos gratuït. Seguidament, a fer una cafè en un bar (sense fum, al lloro). De sobte ha entrat una patrulla de municipals a detenir a un "xoriço" de bosses que s'havia amagat allà. A la Capital deuen estar acostumats, però als de poble viure aquestes experiències ens impacta molt.
Donat que tenia clar que el meu ritme de cursa no seria cap bogeria i que tocaria esperar força minuts dintre del calaix a la línia de sortida, m'he decidit a posar-me samarreta tèrmica sota la de tirants.
Un cop al calaix, hi havia a prop meu el grupet de kenyans que venien a donar nivell a la cursa: 4 nois i una noia. Un d'ells es separa dels altres i es situa al meu costat a fer uns moviments estranys, suposo que per relaxar-se. Com que per aquestes coses soc llençat m'he posat a enraonar amb ell. Que si Kenya, que si Nairobi, l'alçada, etc. El noi era educat i sempre que li preguntava, ell em tornava la pregunta. Fins que li he preguntat la seva marca: 61 minuts. Quan ell m'ho ha preguntat li he hagut de repetir 3 cops: "Eighty", li deia. M'ha fet una cara com de sorprès. Suposo que per ell, això deu ser un temps de rodatge.
Li he desitjat bona sort i, casualment, ha estat el guanyador de la prova per davant dels seus companys amb 1h02'19''.
La cursa, com era de preveure, ha tingut una sortida molt ràpida. Als primers carrers hi ha molt bona onda, i es senten bromes dintre del grup i també dels observadors que hi ha pel carrer.
Cap al minut 20 de cursa comencen a caure les primeres gotes, res greu. Però cap al minut 38 cau un xàfec important que ens deixa ben xops. Passo pel davant del pàrquing i se'm passa pel cap plegar. Em fa pal aguantar més de 10 quilòmetres xop, amb fred i sense cap objectiu concret pel que fa al crono.
Per sort ha afluixat la pluja i excepte la sensació de fred als peus, ja no anava tant incòmode.
Així anar fent, cap al quilòmetre 20 se'm passa pel cap provar de baixar el registre per sota de l'1h24'. Canvio el ritme al darrer quilòmetre, com l'estudiant que estudia el darrer dia per l'examen, però massa tard em quedo amb 1h24'13''.
Després de recollir la medalla, ràpidament cap al pàrquing per eixugar-me sencer.
Ha estat la meva mitja número 47 amb el 13è millor registre.
Propera parada: Sevilla, a provar de completar la 4a Marató.
