Un cop acabada la Mitja de Cambrils fa 7 dies, i després de patir molt per assolir un crono molt discret, ni se'm passava pel cap plantar-me a Barcelona a donar-ho tot. En les 3 Maratons anteriors que havia fet, sempre havia buscat el límit i no cal dir que això comporta molt patiment i un desgast mental i físic extrem per qualsevol atleta popular que necessita més de tres hores per fer el circuit de 42.195 metres.
I per això vaig fer la cursa amb uns companys i vaig gaudir moltíssim de l'ambient i del recorregut. Mentiria si digués que vaig anar sempre còmode, doncs entre el quilòmetre 26 i 35 vaig sentir-me les cames molt carregades, suposo de no estar acostumat a córrer tants quilòmetres a un ritme per sobre de 5 min/qm. Però a partir del quilòmetre 35, just on comença l'autèntica màgia de la Marató de Barcelona, em vaig sentir molt bé. Vaig gaudir com mai del corriol de gent, l'ambient i la claca que hi havia passat l'Arc del Triomf.
Des d'aquí fins al final van ser 7 quilòmetres per no oblidar mai i que estic segur fascinen a tots aquells que fan per primer cop la cursa. L'arribada a meta (en 3h 37' 46'') és la que més bon record m'ha deixat, doncs evidentment em sentia molt sencer i em podia fixar en el que feien la resta d'atletes, les càmeres i tot plegat. Un record genial poder fer una Marató sense deixar-te la pell i apreciar tants detalls que en altres ocasions se t'escapen.
4a medalla Maratoniana davant les fonts de Montjuïc.
Analitzo ara una mica la cursa més important que es corre a la Capital del nostre País. Actualment Barcelona té 3 grans impediments per ser una plaça on assolir una bona marca en Marató.
El primer és que la Marató de Barcelona ha crescut molt. El 2006 érem poc més de 4.000 participants. Poc menys de 8.000 al 2.008. I ahir gairebé 15.000 ànimes omplien carrers i avingudes com formigues. Això fa que rodar a ritme sigui molt complicat. Fins i tot als darrers quilòmetres, la gent que caminava era un impediment per córrer donada la gran densitat d'atletes al llarg dels 42 quilòmetres. Les energies dedicades a buscar el forat, afegit a pensar per on has de passar et distreuen contínuament del que realment has de fer per optimitzar la teva cursa. No cal que us digui que podeu aplicar això a NYC, París, London, Berlin, Roma...
El segon impediment és el circuit, que sense considerar-se dur, tampoc es pot qualificar com a ideal per una gran marca. Els desnivells no són importants, però existeixen en molts carrers. No obstant, el més essencial, com a qualsevol Marató de primera fila Mundial, és que la cursa passi per llocs emblemàtics i per aquí no pot haver cap queixa. Veure la cara dels atletes en passar per davant de la Sagrada Família dona fe d'això.
El tercer i darrer punt és la climatologia. Ahir era primers de Març i va fer un dia primaveral de luxe. Feia calor, molta calor per estar-s'hi més de tres hores corrents a un ritme exigent. I això és inevitable. Molta gent que ve de fora Barcelona ho fa per fer turisme també, i que es trobin aquest clima és un reclam més per ells. Sembla que l'any vinent la cursa s'enredereix unes 2 o 3 setmanes. Doncs més calor que podria fer... I rés més. Ha estat la meva 4a Marató i la meva 4a marca. Si tot va bé, propera Marató a la tardor d'enguany.
