Després d'unes sortides els darrers cap de setmana amb l'objectiu de lligar bé tots els camins a resseguir, ja ho teníem tot preparat per afrontar la ruta que havíem de recórrer per pujar la Talaia, els Tres Partions i el Montgros d'una tacada.
La primera pujada és la més desagraïda de totes. El ciment que va cobrir l'antiga pujada de la Talaia provoca desnivells poc sensats i una gran fredor al llarg de l'ascensió.
A partir d'aquí tot millora. El pas pel tobogans és sempre entretingut i tot el camí d'aproximació fins a la pujada dels Tres Partions no està gens malament.
La pista que puja al Tres Partions no et pot deixar indiferent. Zigzagueja ben amunt, com han de ser les pujades, i en cada corba et regala una nova vista de tot l'entorn. És dura, però és summament bella. Finalment et porta a un punt on a l'esquerra tens el Pic de l'Àliga i a la dreta el Tres Partions.
La baixada del Tres Partions cap a Les Palmeres és ràpida i cal precaució. Un cop a Les Palmeres era el moment de menjar i recuperar forces (sense parar, és clar). Arribats a Califòrnia comença una nova ascensió que ens porta ben a prop del Montgros. Novament asfalt i desnivells forts, tot i que més curt que a la Talaia.
Sortint de Califòrnia es planeja i es baixa lleugerament al voltant del Montgros, fins finalment començar la darrera pujada de 1,5 quilòmetres fins al cim. Les antenes presideixen el turó i et guien per sobre fins arribar a la baixada per la tartera, on excepte als primers metres, es pot córrer bastant.
La tornada té poca història. Vam passar per davant del cementiri ben ràpid i fins al punt de partida: poc més de 27 quilòmetres en 2 hores i 30 minuts.
