dilluns, 29 d’agost del 2011

Travessa Borges - Montblanc.

Ahir Diumenge 28 d'Agost vam participar en la travessa Borges-Montblanc que organitza el C.E. Borges-Garrigues. Una prova puntuable per la Copa Catalana de Caminades de Resistència de la FEEC que, tot i ser només la tercera edició, disposava d'una impecable organització.

Vam decidir fer un equip de 3 persones per participar plegats i completar els poc més de 51 quilòmetres de la ruta en bloc. Donat que la prova sortia d'hora per motius obvis (7am de Borges), vam pernoctar allà, cosa que t'ajuda a ficar-te més en situació i a comentar amb més profusió com es plantejarà la cursa.

L'altimetria de la cursa mostrava un perfil ascendent continu durant el primer terç. Després una mica de puja i baixa (mai pla). Finalment, a partir del km 40 una zona muntanyosa amb dues fites importants que ben segur tocaria fer caminant.

El plantejament de la cursa va ser de buscar fins el km 40 els 10 kms/hora (6:00 min/km) de mitjana, incloent-hi les parades als avituallaments molt lleugeres i les aturades per necessitats bàsiques. Això ens situaria en aquest km 40 en unes 4 hores sense haver comés cap excés i amb garanties per afrontar els darrers 11 kms de muntanya més durs. Donat que no coneixiem ben bé que ens trobariem vam estimar sobre 1h30' o 1h40' per fer aquests darrers 11 kms on ja sospitavem que caminariem força en sentit vertical.

En la sortida des de Borges a trenc d'alba vaig tenir problemes amb la localització del GPS i fins al km 1,5 no em va funcionar. Això va fer que hagués d'anar afegint sempre 1,5 a la distància recorreguda que marcava el rellotge.
Els primers quilòmetres molt distesos, xerrant de tot plegat i de res. Situant-nos en la cursa i escalfant mica en mica, tot expectants per veure que trobariem.
Tal i com sospitaven, terreny netament ascendent i sense cap tram pla. Alguna baixada, però sobretot molta pujada asumible per fer-la al ritme que ens haviem proposat.

Entre el km 10 i el km 17, tram on teniem l'avituallament de l'Albi, jo veig que no giro rodó. Hauria d'anar com si res i em noto molt pesat. Veig que necessito fer de ventre i que no he fet net abans de la cursa. En una zona boscosa a prop d'un avituallament veig una furgoneta i em proporcionen uns mocadors. Aturada express i un cop pujat el pantaló soc una altra persona. Només començar a córrer em sento com si no hagués fet encara cap quilòmetre i em tranquilitzo perque ja m'estava ratllant amb que alguna cosa no m'havia sentat bé.

Anem avançant fins el proper poble en clara ascensió i acostant-nos a gent que teniem al davant mica en mica. Un cop arribats a El Vilosell, al km 24, tenim l'únic ensurt de senyalització de la cursa, en no seguir correctament les cintes del recorregut. Toca fer enrera uns 200 metres per arribar al control de pas d'aquesta vila.

D'aquí fins a Vimbodí (km 35) són 11 quilómetres sense tanta ascensió i per una zona elevada. De nou trobem un avituallament sobre el km 30. I després ja una bona baixada fins aquest poble, que creuariem sencer abans d'un nou avituallament entre el kms 36 i 37.

Agafem a partir d'aquest punt un corriol que ens portaria fins un castell rodejat de vinyes on, qui volia, podia veure vi amb i sense alcohol (km 38). Un cop ens marcaren el control de pas, vam declinar amablement la invitació d'ingerir vi per acostar-nos a un nou avituallament.

D'aquí vam sortir ja amb cert cansament camí del Monestir de Poblet. Vam veure a l'horitzó l'Espluga de Francolí, on tot just un mes abans haviem participat en la mítica cursa estiuenca de 15 kms. I de seguida vam entrar a Poblet per fer l'avituallament més llarg. Vam consultar sobre els propers kms i les nostres sospites és van fer certes. Ara venia el moment més dur i calia tenir el cap fred i afrontar les pujades més fortes amb seny.

Sortint de Poblet, tot just 2 kms de carretera i ja trobem un corriol que tira amunt i on ens decidim a caminar. Cal remarcar que durant aquest tram de carretera vam creuar el punt de la Marató (km 42,190) en un temps aproximat de 3h58'.

Primera pujada que acaba amb una pancarta d'ànims als corredors a la primera de les dues fites. Una organització exemplar en tots els sentits, respectuosa amb el medi ambient i amb els participants.
Una mica de baixada no gaire dolenta, per enganxar una pista i arribar a la Ermita de la Santíssima Trinitat, on estava el penúltim avituallament. Punt clau perque les forces estaven ja justes i aquí vam poder recomposar-nos i conjurar-nos per la darrera pujada.

Després de baixar un xic més ja enganxem un corriol amunt amb molta pedra, on no haguéssim corregut ni que portéssim 10 quilòmetres. Ens porta a una pista que continuava pujant tot serpentejant. Aquest camí oferia unes vistes poc valorades en aquells moments i que en altres circumstàncies hauriem contemplat amb més solemnitat.

Deixem la pista i nou corriol que ja quasi no puja i fins i tot baixa. Així arribem a una zona amb la terra més vermella que he vist mai. Ben bé semblava que estiguéssim corrents per Mart i em passen pel cap la pel.lícula 'Total Recall' i el còmic 'Watchmen' on aquest planeta té cert protagonisme.
El darrer control i avituallament es troba en una Ermita plantada sobre una enorme roca vermella i ja ens diuen que toca baixar i que la baixada és forta.

Baixem corriol avall ben lleugers, fins que la baixada es complica i toca anar amb més calma. Arrels i molta pedra fa que sigui impossible posar el peu amb fiabilitat. Sens dubte el pitjor tram de la cursa, que ens acaba portant a una nova pista que ja ens duria directament a Montblanc.

Entrem a aquesta vila digna de visitar i voregem els murs en els darrers metres d'aquesta travessa. La cursa acaba en la Esglèsia de Sant Francesc, i només arribar ens prenen el temps i ens fan una foto a tots 3 plegats. El temps ha estat de 5h22' i el GPS marca 52 kms de ruta.
L'Esglesia alberga al seu interior el repartiment de regals i aliments. "Agafa'n tant com vulguis" ha estat la frase que senties repetidament en cada un dels avituallaments i també al final. Tanta amabilitat resultava abrumadora.
Sortint de l'Esglèsia i aprofitant que no arriben gaires atletes, ens fem una nova foto tots 3 amb la medalla penjada i un gran somriure.
Bany i dutxa a les piscines munícipal del poble i cap a Borges a recollir el cotxe que vam deixar allà.

Una bonica i gratificant experiència que ens ha sortit força bé i on la climatologia ens ha fet costat en gairebé tot moment.
Es referma la meva creença de que al 'running', com a la vida "Si vols anar ràpid, corre sol. Si vols arribar lluny, corre en equip".

Per veure el detall del track, cliqueu sobre aquest enllaç a Endomondo.

En properes entrades penjaré algunes fotografies de la travessa.