Cada cop són més els coneguts que o bé decideixen començar a córrer mica en mica, o bé, després d'una regular pràctica d’altres esports o de l'atletisme s'animen a participar en alguna cursa per primer cop.
Alguns d'ells m'han demanat consell o assessorament en cada cas, per això he pensat en fer una sèrie d'entrades al blog durant aquest mes, recollint tot el que hem anat comentant en cada cas.
A aquests atletes els agruparé en tres grans grups:
-Aquells que no han practicat mai atletisme i que desde l'adolescència han practicat de forma esporàdica algun esport. Serien els anomenats 'sedentaris' que decideixen en edat adulta començar la pràctica d'un esport fàcil, econòmic i que es pot fer en quasi qualsevol lloc.
-Aquells que han practicat esport de forma regular, ja sigui rebent classes a un gimnàs, sortint en BTT o practicant esports en equip, pel que ja tenen una base aeròbica, i fins i tot corren de tant en tant, pel que no parteixen de zero.
-Aquells que corren assíduament, un mínim un parell de cops per setmana, han participat en alguna cursa puntualment i volen aprofundir una mica més, sense anar molt enllà ni cenyir-se a plans d'entrenaments pròpiament dits.
Mentres s'escriuen les entrades, us deixo una tira amb cert sarcàsme que he trobat amb el mateix títol que li he posat a aquest post: 'To run or not to run', publicada a magazine del New York Times el 11/03/2011.
'To run or not to run?' by Christoph Niemann
