Aquesta entrada va dedicada a aquells que han practicat esport de forma regular, ja sigui rebent classes a un gimnàs, sortint en BTT o practicant esports en equip, pel que ja tenen una base aeròbica, i fins i tot corren de tant en tant, pel que no parteixen de zero.
Molta d’aquesta gent s’engresca a córrer i veu que li agraden les sensacions i la pràctica d’esport a l’aire lliure de forma ràpida (et poses les bambes i fora), sense més entrebancs.
Primer de tot abans d’afrontar entrenaments per sobre dels 40-50 minuts, cal disposar d’un calçat en condicions. Les típiques bambes d’esport multiusos (pel tennis, caminades pel camp, el gimnàs, etc…) poden valer per un dia, però si s'entra en una rutina, cal adquirir un calçat adequat.
Actualment hi ha força botigues amb personal especialitzat que t’indicaran el model de calçat adaptat a les teves necessitats en funció del pes, la llargada de la tirada, la trepitjada que tens i el terreny per on transitis.
De la mateixa forma, l’altre element important són els mitjons. No poden ser bàsics i han de tenir un mínim de qualitat per protegir el peu amb garanties.
És normal començar les tirades amb més ímpetu al sentir-se fresc. És molt important, com en tota pràctica esportiva començar els entrenaments de forma tranquil.la i fer un bon escalfament a un ritme suau. Hauríem d’estar un mínim de 20 minuts abans de començar a córrer a un ritme més exigent o abans d'afrontar una pujada forta.
Tampoc està de més en els mesos més freds i si correm per ferm irregular, escalfar una mica els turmells abans d’arrencar.
Ben segur que amb la confiança i la relació amb altres corredors, t’animis a participar en alguna cursa. És normal i molt recomanable. Molts atletes comencem provant en curses de 10 kms. Distància molt assequible per qualsevol atleta que corri prop de 40' un parell de cops a la setmana.
També hi ha atletes que decideixen debutar directament a una Mitja Marató. Aquests atletes han de procurar fer un mínim de 3 sortides setmanals. I al menys una d’elles ha d’estar al voltant dels 70' de durada.
Altres atletes, poden intentar debutar en una cursa de Muntanya. Cal, però, saber que aquí les regles del joc són un xic diferents i que a més de resistència atlètica calen reflexos, agilitat i també tècnica. A la muntanya sorgeixen imprevistos al terreny que en una cursa d’asfalt no acostumem a trobar. Abans de fer cap cursa de muntanya s’ha d’haver entrenat en circuits similars i també conèixer el perfil de la cursa i tenir-lo present.
Sigui com sigui, quan debutem en una cursa no ens podem deixar portar pel ritme dels que tenim al voltant. Hem de ser conscients del ritme que podem assumir i reservar forces pel final. Així doncs, la recomanació és afrontar les primeres curses de menys a més.
Si correm una cursa de 10 kms. una proposta per afrontar-la es fent 3 blocs ben diferenciats:
- Un primer bloc de cursa (del km. 0 al km. 3-4) on anirem a un ritme tranquil gaudint de l’entorn i sense fer excessos provant d'avançar gent.
- Un segon bloc (del km. 3-4 al km. 7-8) on anirem a velocitat que creuer. Aquella que, sense arribar a asfixiar-nos, ens obliga a respirar de forma regular i a estar concentrats en el que fem.
- Finalment al tercer bloc (del km. 7-8 al final) podem apurar les nostres forces i mirar de fer un esforç que ben segur ens deixarà un bon regust de boca.
Efectivament, senyor Trueba, certa raó té.
S’ha d’evitar caure en la temptació de voler anar massa apurat tota la cursa o de bon principi, perquè molt possiblement això desembocarà en que molta gent ens avançarà en el tram final i la sensació serà molt diferent. A mesura que prens experiència en curses pots anar polint i ajustant els ritmes per millorar el crono. Temps al temps, mai millor dit.
Si decidim debutar en una Mitja Marató (21,097 kms.) el plantejament és lleugerament similar, tot i que on de veritat es juguen les garrofes és a partir del km. 15-16, doncs la distància acumulada ja és important i el ritme se’n pot ressentir d'una forma més evident.
Finalment, un cop arriba el dia de la cursa els consells més bàsics són els de no estrenar roba ni calçat i no menjar res que no haguem tastat abans. O sigui, seguir les pautes habituals d’un dia d’entrenament a nivell alimentari.
Tampoc cal buscar curses molt llunyanes al lloc on residim. Això implicarà matinar i canviar hàbits. L’ampli ventall de curses existent en aquests moments a la zona metropolitana, fa que tinguem proves de tota mena de distàncies ben a prop de casa.
Ben segur que després de la primera participació, en vindran més.
