Vaig indagar una mica en alternatives i la que més em va convencer va ser la Brooks Cascadia (llavors es comercialitzava la versió 7). Francament em vaig adaptar força bé i no em va decebre gens en cap terreny. I el més important, per molt que allarguéssim les tirades, la sensació de confort no la perdia.
Després de sobrepassar els 900 quilòmetres i encara tenint el 'feeling' de que m'anaven prou bé, em vaig enganxar amb una arrel baixant per un corriol. No només vaig caure, sinó que la tela de la part superior de la sabatilla esquerra es va estripar, fent un tall d'uns 3 centímetres que deixava a la vista el mitjó. Tot i així, encara les vaig utilitzar per darrer cop en la Travessa Matagalls-Montserrat de 84 quilòmetres.
Era mitjans de Setembre i llavors vaig decidir 'llicenciar-les' i no vaig dubtar en adquirir exactament el mateix model de sabatilla (la 7) perque el nou encara trigaria en sortir. L'únic que havia canviat era el color.
El segón parell de Cascadia, han suportat tots els entrenaments llargs de tardor i hivern. Per les sortides curtes, les inferiors a 22 quilòmetres, tinc sabatilles de 'batalla' per anar fent. De moment les segones Cascadia 7 porten uns 850 quilómetres i encara poden aguantar una mica, suposo.
Per aquest motiu se'm plantejava el dubte de quina seria la sabatilla que utilitzaria en les curses d'Abril (a l'UTMCD sobretot). En un principi vaig tornar a adquirir unes Asics Gel Fuji Trabuco (les verdes) i les he anat provant. Val a dir que encara no porto ni 100 quilòmetres, però a la darrera tirada llarga (Marxa dels Castells) no vaig acabar gaire convençut d'utilitzar-les com a sabatilles de referència a les properes curses llargues.
I bé, per aquesta raó he adquirit unes Brooks Cascadia 8. El nou model té lleugers canvis respecte a l'anterior, però sembla que manté les principals característiques. Aquest cap de setmana les provarem en una tirada amb molt desnivell i pedra. Llavors ja quedarà definit el calçat per les properes curses.
Cascadia 7 vs. Cascadia 8.
