Nostàlgia en veure que, tot i obtenir encara una milloria respecte a les proves precedents, els anys acabaran per passar factura tard o d'hora en el rendiment esportiu. Però mentre això no arribi, cal seguir endavant i buscar incentius per la millora.
Ja instal·lat sobre l'estàtica durant la fase d'escalfament.
Afortunadament, la prova s'ha desenvolupat amb normalitat i de les sensacions derivades en trec bàsicament dues conclusions:
La primera és que tot i fer la prova exactament en el mateix període de 2014, noto que enguany he arribat amb menys competició i més càrrega d'entrenament. Això fa que possiblement estigui menys afinat però amb un bon to muscular.
I segon, pel que fa a l'enfoc principal de la preparació prevista per aquest any sembla que de moment vaig pel camí correcte. La força a les cames (treballada amb series verticals, sessions de bicicleta, electro-estimulació i peses) ha millorat notablement.
D'aquesta forma, un cop passi el període competitiu de l'Abril (amb les curses de la Talaia, la Vall de Ribes i la LTBCN), l'objectiu de cara al Juny continuarà sent treballar en aquesta línia i disposar d'aquest recurs que sempre és clau en pujades molt dretes o en baixades exigents.
Tenir més força a les cames, degudament compensada amb un molt bon to al 'core' i als braços, hauria de facilitar incrementar els ritmes en aquests trams concrets (up&down) per les curses més llargues, sense penalitzar en excés a nivell de fatiga.
Esperem poder tenir encara cert marge de temps per continuar aprenent sobre un mateix, continuar aplicant aquests aprenentatges en el terreny i comprovar després si els resultats són els esperats. Passi el que passi i sigui com sigui, el més important és gaudir de les experiències més enllà de qualsevol dada o resultat. Live and let run.
