25 d'Abril de 2015: Long Trail de Barcelona.

No podia acabar millor aquesta primera part de la temporada de com ho va fer ahir a Begues. Com explicava a la prèvia, durant la setmana he donat moltes voltes a si realment aquest any podria fer un bon paper en una cursa mitja/llarga tan prematura al calendari, però finalment el cos ha respòs positivament al canvi d'entrenaments i el resultat ha estat francament bo.

L'altre dubte que quedava era la tàctica de cursa. Parlar molts cops ens ajuda a ordenar els nostres pensaments i també els sentiments. El simple fet de d'escoltar-te dir en veu alta alguna cosa que fa dies que penses, fa que et reafirmis en que allò no pot ser d'una altra forma. Va ser pujant cap a Begues divendres a la tarda a buscar el dorsal, que parlant amb el Jesús em va quedar clar com haurien de ser les coses l'endemà.

En el meu interior tenia clar que en aquesta cursa havia d'arriscar. Que si no ho feia aquí, a veure quan ho faria. Corria en un circuit que conec pam a pam, on he entrenat molts cops. En una distància prou sostenible, per sota dels 70 quilòmetres. A 30 minuts de casa meva, per si sortís qualsevol imprevist (no sé, una caiguda forta o un defalliment, per exemple). I sobretot amb la percepció cada cop més ferma d'estar arribant a una maduresa física però també mental en la pràctica d'aquest esport. No era ben bé un "ara o mai", però s'assemblava molt.

Em preocupava molt la calor i reconec que aquest factor el vaig tenir al meu favor. Dia tapat i amb una brisa fresca que refrigerava suficientment quan arribaves dalt una pujada.

De la cursa poc a explicar. Em vaig mantenir en segon terme allunyat d'un pilot de deu corredors que va avançar compacte pista amunt al sortir de Begues. A mesura que vaig incrementar el ritme vaig anar passant-los pacientment un a un.

Mentiria si digués que va ser un passeig. De mitja cursa en endavant en molts trams ràpids tocava incrementar el ritme i el cos se'n ressentia. Per sort i, com he dit abans, conèixer el terreny ajuda molt i sabia quan venien les pujades per caminar i recuperar les cames. A la platja de Garraf (km 33) em vaig situar 2on i no va ser fins Can Grau (km 57) on vaig agafar el comandament de la cursa fins al final.

Sense tornar-me boig, amb cap, vaig decidir anar endavant al meu ritme i no mirar enrere. La pujada a la Mola va ser el darrer respir, doncs venia una llarga baixada on s'havia d'estar molt atent i tenir precaució amb els corredors de la cursa Marató. A la part final vaig tenir alguna enrampada que amb els anys s'aprenen a gestionar amb més tranquil·litat.

Els darrers 2 quilòmetres i l'arribada van ser un regal que no vaig dubtar en assaborir. Són moments únics que per corredors populars no es repeteixen gens sovint. Les felicitacions de la gent que se t'acosta, que diguin el teu nom per la megafonia varis cops, que t'omplin de regals al podi o que et facin una entrevista... certament, fa il·lusió. 

Amb Luis A. Hernando que va competir a la Speed Trail.

Però aquí cal tocar de peus a terra i tenir clar que arribar en una posició o en una altra és un fet circumstancial dels competidors que hi prenguin part. Per exemple, els corredors que van fer podi a la UTBCN (Jessed Hernàndez, Jordi Gamito i Pau Bartoló), tots tres considerats dels millors ultra-fondistes catalans, milloren el meu temps final de 6h31' en el seu pas per Begues, quan a ells encara els hi quedaven 30 quilòmetres duríssims de cursa.

Amb en Jessed Hernàndez després del lliurament de premis.

Tanquem un mes d'abril de bogeria amb moltes curses i grans moments a la Talaia i a Ribes. Ara fem un punt i seguit. Igual que l'any passat el mes de Maig entrenarem per les curses d'alta muntanya de l'estiu. Seran 4 curses en 4 mesos on espero tornar a viure grans experiències.

Detalls dels parcials en aquesta edició del 2015. Millora del temps final de 2014 en 32 minuts.

Prèvia a la Long Trail de Barcelona. Final del primer cicle.

De nou (per tercer any) el darrer cap de setmana d'abril tenim la cita de l'UTBCN (5a edició), repetint la prova de poc menys de 70 quilòmetres amb arrencada i arribada a Begues. Si de fet la prova és exactament la mateixa que l'any anterior, les percepcions abans de la sortida són una mica diferents.

Perfil de la Long Trail.

L'any 2014 vaig acumular moltes més tirades llargues durant els mesos previs de preparació, tant a nivell d'entrenaments com participant en competicions com ara: la Marxa de Cardona, el Trail de l'Arboç o la Marató de la Talaia. A nivell de ritmes tenia molt clar on estava i com devia plantejar la cursa.

Aquest 2015 l'enfoc de la preparació en el primer cicle ha canviat sensiblement. He fet bàsicament una tirada llarga mensual per sobre dels 40 kms, això sí, amb un ritme exigent. Per altra banda he incrementat els entrenaments amb sèries de pujades i baixades i amb intensitats més elevades, encara que molts cops amb distàncies inferiors als 30 quilòmetres. També he procurat incrementar els entrenaments creuats (bicicleta) i els de força. I seguint aquesta pauta, a nivell competitiu aquest 2015 també les 5 curses on he pres part han estat més curtes, i evidentment intenses.

A aquestes alçades, tot i tenir una experiència en aquest tipus de proves, no puc estar segur al 100% de com em trobaré després del quilòmetre 50. Recordo per exemple l'any passat no anar gaire fi a la part final de cursa... portava sobre el paper un molt bon rodatge però quan vaig voler anar ràpid vaig consumir masses forces, acabant sense poder pràcticament menjar. Sigui com sigui el temps que vaig obtenir i els parcials en certs punts, són referències importants que hauré de tenir en compte aquest dissabte.

18 i 19 d'Abril de 2015: Vall de Ribes XS.

Cap de setmana d'immersió al món del 'Trail' a Ribes de Freser (Ripollès) per participar en dues de les tres competicions que ens proposava la Vall de Ribes XS i també per passar bones estones amb companys xerrant del passat, el present, el futur d'aquest esport i de les seves competicions i conseqüències arreu del territori. 

Cartell de l'esdeveniment. Es pot demanar més?

Vam començar dissabte 18 d'Abril amb un quilòmetre vertical, el primer en el que participava, pel que anava bastant perdut pel que feia a referències, ritmes o fins i tot la simple gestió de la cursa.

Assessorat per companys vaig agafar els bastons i vaig decidir-me a no entrar en anaeròbic massa estona seguida, doncs recuperar-se en pujada no resulta gaire fàcil. Amb mentalitat d'aprendre i de fer un entrenament de qualitat, més que no pas de competir vaig arrencar des de la Font de la Margarideta en direcció al Taga per una pujada que ja començo a conèixer una mica.

Arrencada de la Vertical amb un ambient molt motivador (foto Jordi Basagaña) i a un dels trams més drets (foto d'Efren Moreno).

El fet de competir en format de contra-rellotge (sortida d'1 participant cada 30") ajudava quan passaves un company que havia sortit davant teu, però també et podia passar el contrari. Per un fet purament circumstancial a mi no em va passar ningú del darrera, però en acabar l'ascensió i veure com arribaven els favorits vaig entendre que el seu ritme no tenia absolutament res a veure amb el meu.

Finalment 54' d'ascens i 37è classificat en una cursa on vam trobar a una triple campiona del món de l'especialitat (Laura Orgué) i una participació al capdavant digna d'un Campionat de Catalunya.

Per la tarda vam assistir a la taula rodona fomentada i dirigida per l'organització. Una trobada de molts participants a l'Escola de Ribes per xerrar de forma distesa durant més de dues hores del nostre esport i el seu vincle amb la muntanya, on qui volia podia donar el seu parer. I per acabar el dia, més xerrameca i sopar al Bar Gusi, autèntic temple del Trail on és inevitable quedar-se meravellat resseguint amb la mirada les seves parets guarnides amb objectes i records dels millors competidors.

L'endemà vam veure la sortida sota la pluja de la cursa llarga de 27 quilòmetres que ben segur trobaria baixes temperatures a les cotes més altes. Exactament 30 minuts més tard vàrem arrencar els de la cursa de 15 quilòmetres. Volteta al poble al tran-tran i cap amunt que hi falta gent. El Raúl va portar clarament el pes de la cursa en tot el seu inici, però 5 o 6 joves (crec que tots ells Juniors) el seguien de ben a prop.

Primers metres pel passeig de Ribes i al tomb dintre el poble (Fotos de Jordi Basagaña)

Darrera aquest grupet vaig mirar de mantenir la distància però era inevitable que el forat es fes cada cop més gran. Un cop dalt i amb l'avantatge de recordar el circuit de l'any anterior, gas a fons per mirar de retallar distància amb algun competidor. Molt de fang, tolls abundants, calamarsa als marges, rierols... una baixada molt, molt divertida que vaig gaudir encara més que al 2014.

Ràpid pas per Bruguera en un divertit descens de 'Trail' pur (Foto d'Àlex Carmona).

Tot i agafar dos joves, abans i després del pas Bruguera, em va quedar clar que la quarta posició no la podria millorar. Vaig mantenir un ritme tens, assaborint en la intimitat del bosc els petits tobogans finals abans d'arribar al poble i creuar la meta.

Arribada a meta amb 1h13'20" (Foto de jordi Basagaña).

Després de felicitar al Raúl, guanyador final i de conèixer als dos Juniors que van acabar davant meu, em vaig sentir molt satisfet de com havia anat tot plegat en la segona setmana consecutiva competint després de la Talaia. El cap de setmana a Ribes ha suposat una experiència molt gratificant que ben segur recordaré quan passin els anys i les competicions passin a un segon terme.

Amb els primers classificats. Espectacular com puja la mainada i jo feliç de que sigui així. 

Ja dutxats, recuperant forces (plat de macarrons!) amb els companys a l'Escola de Ribes.

Ens queda doncs la darrera cursa d'aquest mes a la 5a edició de l'Ultra Trail de Barcelona (Begues). Com al 2014, de nou farem la Long Trail de poc menys de 70 quilòmetres pel Parc del Garraf. Tornem a les pedres amb l'esperança que el temps es mantingui fresc fins dissabte en la primera cursa del 2015 amb una distància respectable. Com a mínim em queda el consol de que podré baixar el ritme una mica en relació a les darreres proves.

12 d'Abril de 2015: Cursa de La Talaia.

Ha arribat l'Abril i aquest mes acostuma a ser sinònim de curses. De fa ja uns anys a l'Abril tenim consolidada la gran prova de muntanya de casa nostra: La Cursa de la Talaia. Enguany també tenim la Vall de Ribes XS al Ripollès. I com, no, el darrer cap de setmana s'emplaça l'Ultra Trail de Barcelona a Begues.
Un mes farcit de compromisos que no em volia perdre encara que vinguessin tan seguits i que aquest fet representés molt poc marge per la recuperació. I per això els tres primers mesos de l'any han anat enfocats a provar d'arribar en les millors condicions a aquest mes tan peculiar a nivell competitiu.

Ahir dia 12, primera prova a Vilanova i com a mínim les coses van sortir una mica millor que l'any passat a la Marató on la calor em va passar factura. Reunits al càmping Vilanova Park, ens vam trobar tota la família de corredors de muntanya de la comarca. Un escenari de luxe que juntament amb una organització de traca genera un caliu únic any rera any. 

Abans de la sortida amb l'Albert, el Josep Lluis i el Jesús. La tornada a la competició de l'Albert va ser per mi la millor notícia del dia sense cap dubte.

L'opció de participar a la Cursa tradicional (d'uns 24 kms.) era la que encaixava millor i definitivament em vaig sentir molt còmode en tot el seu recorregut, tot i els temors inicials. Temors fundats en una doble caiguda (una d'elles molt lletja) fa tot just 2 setmanes quan estava 'testejant' els trams més tècnics.
Tot i això a la cursa d'ahir vaig tenir la sort de poder córrer tots els trams complicats amb el Xevi i això em va donar una gran referència a les baixades més tècniques.

Darrera corredors de la classe del Xevi és on realment s'aprèn. Foto d'Isra Prieto.

Si fa 4 mesos a la Mitja Marató Ciutat de Vilanova, sobre l'asfalt, aconseguia ser el tercer classificat a la general i el primer local Vilanoví, ahir vaig poder repetir el mateix a una cursa de muntanya que sempre m'ha donat cert respecte i que molta gent considera realment exigent.

Aquest fet em reafirma en el meu desig de provar de ser competitiu en tota varietat de distàncies, desnivells i terrenys però basant-me sempre en l'estima per aquesta pràctica esportiva i el seus valors, per sobre de qualsevol posició o resultat.

Amb els meus petits que em van acompanyar els darrers metres. Foto d'Òscar Barba.

Trofeus d'ahir, que com tots els aconseguits a casa, sempre il·lusionen més.