Cartell de l'esdeveniment. Es pot demanar més?
Vam començar dissabte 18 d'Abril amb un quilòmetre vertical, el primer en el que participava, pel que anava bastant perdut pel que feia a referències, ritmes o fins i tot la simple gestió de la cursa.
Assessorat per companys vaig agafar els bastons i vaig decidir-me a no entrar en anaeròbic massa estona seguida, doncs recuperar-se en pujada no resulta gaire fàcil. Amb mentalitat d'aprendre i de fer un entrenament de qualitat, més que no pas de competir vaig arrencar des de la Font de la Margarideta en direcció al Taga per una pujada que ja començo a conèixer una mica.
Arrencada de la Vertical amb un ambient molt motivador (foto Jordi Basagaña) i a un dels trams més drets (foto d'Efren Moreno).
El fet de competir en format de contra-rellotge (sortida d'1 participant cada 30") ajudava quan passaves un company que havia sortit davant teu, però també et podia passar el contrari. Per un fet purament circumstancial a mi no em va passar ningú del darrera, però en acabar l'ascensió i veure com arribaven els favorits vaig entendre que el seu ritme no tenia absolutament res a veure amb el meu.
Finalment 54' d'ascens i 37è classificat en una cursa on vam trobar a una triple campiona del món de l'especialitat (Laura Orgué) i una participació al capdavant digna d'un Campionat de Catalunya.
Per la tarda vam assistir a la taula rodona fomentada i dirigida per l'organització. Una trobada de molts participants a l'Escola de Ribes per xerrar de forma distesa durant més de dues hores del nostre esport i el seu vincle amb la muntanya, on qui volia podia donar el seu parer. I per acabar el dia, més xerrameca i sopar al Bar Gusi, autèntic temple del Trail on és inevitable quedar-se meravellat resseguint amb la mirada les seves parets guarnides amb objectes i records dels millors competidors.
L'endemà vam veure la sortida sota la pluja de la cursa llarga de 27 quilòmetres que ben segur trobaria baixes temperatures a les cotes més altes. Exactament 30 minuts més tard vàrem arrencar els de la cursa de 15 quilòmetres. Volteta al poble al tran-tran i cap amunt que hi falta gent. El Raúl va portar clarament el pes de la cursa en tot el seu inici, però 5 o 6 joves (crec que tots ells Juniors) el seguien de ben a prop.
Primers metres pel passeig de Ribes i al tomb dintre el poble (Fotos de Jordi Basagaña)
Darrera aquest grupet vaig mirar de mantenir la distància però era inevitable que el forat es fes cada cop més gran. Un cop dalt i amb l'avantatge de recordar el circuit de l'any anterior, gas a fons per mirar de retallar distància amb algun competidor. Molt de fang, tolls abundants, calamarsa als marges, rierols... una baixada molt, molt divertida que vaig gaudir encara més que al 2014.
Ràpid pas per Bruguera en un divertit descens de 'Trail' pur (Foto d'Àlex Carmona).
Tot i agafar dos joves, abans i després del pas Bruguera, em va quedar clar que la quarta posició no la podria millorar. Vaig mantenir un ritme tens, assaborint en la intimitat del bosc els petits tobogans finals abans d'arribar al poble i creuar la meta.
Arribada a meta amb 1h13'20" (Foto de jordi Basagaña).
Després de felicitar al Raúl, guanyador final i de conèixer als dos Juniors que van acabar davant meu, em vaig sentir molt satisfet de com havia anat tot plegat en la segona setmana consecutiva competint després de la Talaia. El cap de setmana a Ribes ha suposat una experiència molt gratificant que ben segur recordaré quan passin els anys i les competicions passin a un segon terme.
Amb els primers classificats. Espectacular com puja la mainada i jo feliç de que sigui així.
Ja dutxats, recuperant forces (plat de macarrons!) amb els companys a l'Escola de Ribes.
Ens queda doncs la darrera cursa d'aquest mes a la 5a edició de l'Ultra Trail de Barcelona (Begues). Com al 2014, de nou farem la Long Trail de poc menys de 70 quilòmetres pel Parc del Garraf. Tornem a les pedres amb l'esperança que el temps es mantingui fresc fins dissabte en la primera cursa del 2015 amb una distància respectable. Com a mínim em queda el consol de que podré baixar el ritme una mica en relació a les darreres proves.
