Normalment aprofito aquesta zona en els mesos menys calorosos. A la pausa que tenim per dinar, surto de la feina i em canvio ràpidament per trotar poc menys d'una hora per corriols rics en pedra, arrels i desnivells variats. Els qui coneixen la zona saben que hi ha èpoques de l'any en les quals et pots endur algun ensurt i sempre has d'estar a punt per fer un canvi de ritme.
Tornant a la cursa, el circuit d'enguany era molt semblant al del 2014, l'única edició anterior en què havia participat. En aquesta ocasió procuro no distanciar-me en excés del cap de cursa, dintre de les meves limitacions.
Tram final arribant a Sant Cristòfol (foto de Car Cab).
Com a la majoria de curses curtes, és cap al quilòmetre 4 o 5 quan començo a poder rodar a un ritme fort sense patir en excés. A partir d'aquí puc anar avançant de mica en mica i acabar a un bon ritme els poc menys d'11 quilòmetres de cursa.
Casualment, puc repetir el tercer lloc a la general de fa 2 anys, però amb millors sensacions que llavors. Per sobre d'això, haver pogut córrer amb el Xevi i el Víctor és per a mi el més remarcable del dia i el que m'emporto com a record més destacat, doncs són dos companys a qui admiro molt.
Amb el Xevi i el Víctor just en acabar.
Un cop finalitzades aquestes curses més curtes, el volum dels entrenaments augmentarà de cara al mes de Març amb tirades més llargues. La propera cursa serà també a prop i per un lloc conegut: Sitges i el Parc del Garraf.
