Després d'afrontar la Mitja Marató de Sabadell a principis de setembre com a part de la preparació de la Marató que vaig fer aquesta tardor, tocava començar la temporada de Mitges pròpiament dita i per calendari la Mitja de Tarragona es trobava ben situada.
Planificades ja les curses fins a finals de Gener, el calendari queda molt compensat, doncs entre cada una hi ha 3 setmanes de decalatge, essent aquest un periode òptim per recuperar i entrenar bé entre curses:
07/11/2010 - Marató Saragossa - FETA
28/11/2010 - 1/2 Marató Tarragona - FETA
19/12/2010 - 1/2 Marató de Vilanova
09/01/2011 - 1/2 Marató de Sitges
30/01/2011 - 1/2 Marató de Barcelona
A la 1/2 Marató de Tarragona tenia previst fer 11 quilòmetres sense forçar en excés i tot seguit fer un 10.000 (de l'11 al 21) en menys de 40 minuts, per acabar sobre 1h26'.
Finalment la cursa va resultar més ràpida i a partir del quilòmetre 6 vaig incrementar el ritme aprofitant un quilòmetre pràcticament en baixada. Els parcials van ser:
Del 0 al 6: 24'29''
Del 6 a l'11: 19'48''
De l'11 al 16: 19'26''
Del 16 al 21: 19'28''
Del 21 al 21,097: 19"
TOTAL: 1h23'24'' (a 3:57 min/qm)
Va ser la meva 44ena participació en una Mitja i la 5a millor marca.
dilluns, 29 de novembre del 2010
diumenge, 21 de novembre del 2010
Sortida 21 de Novembre de 2010.
Avui hem compartit sortida amb alguns companys del Atletesvng.org, donat que anaven a fer una ruta pel Parc del Garraf que feia molt temps que volia conèixer.
Han estat uns 22 quilòmetres justets, mesurats i certificats pels diferents GPS que hi havien, amb tres petites parades per compactar el grupet, que es descomponia en algunes de les moltes pujades del circuit.
Finalment el recorregut s'ha fet en poc més d'01h52' amb un increment del ritme els quilòmetres finals per provar com van les cames dues setmanes després de la Marató a Saragossa. Si no hi ha imprevistos, la setmana que ve serem a Tarragona per la Mitja Marató.
I aquest és el recorregut d'avui. Per veure-ho en quilòmetres en lloc de milles, cal canviar-ho amb el selector.
Han estat uns 22 quilòmetres justets, mesurats i certificats pels diferents GPS que hi havien, amb tres petites parades per compactar el grupet, que es descomponia en algunes de les moltes pujades del circuit.
Finalment el recorregut s'ha fet en poc més d'01h52' amb un increment del ritme els quilòmetres finals per provar com van les cames dues setmanes després de la Marató a Saragossa. Si no hi ha imprevistos, la setmana que ve serem a Tarragona per la Mitja Marató.
I aquest és el recorregut d'avui. Per veure-ho en quilòmetres en lloc de milles, cal canviar-ho amb el selector.
dissabte, 20 de novembre del 2010
Com lligar-se les bambes de running.
Navegant pels moltíssims blogs d'atletes amateurs que hi ha dins la blogosfera, vaig trobar aquest vídeo de com lligar-se les sabatilles de running.
La veritat és que jo sempre me les he lligades de la forma convencional, pel que vaig pensar que s'havia de provar per veure si realment es notava algun canvi.
Ho vaig fer amb les bambes d'asfalt i efectivament vaig notar el peu molt més subjecte, que no pas atapeït o oprimit. Un cop en marxa i després d'uns minuts em sentia ja còmode. Demà ho provaré amb les bambes de trial.
Us deixo el vídeo i us recomano que ho testeu en properes sortides:
La veritat és que jo sempre me les he lligades de la forma convencional, pel que vaig pensar que s'havia de provar per veure si realment es notava algun canvi.
Ho vaig fer amb les bambes d'asfalt i efectivament vaig notar el peu molt més subjecte, que no pas atapeït o oprimit. Un cop en marxa i després d'uns minuts em sentia ja còmode. Demà ho provaré amb les bambes de trial.
Us deixo el vídeo i us recomano que ho testeu en properes sortides:
dimecres, 17 de novembre del 2010
Kilian Jornet: s'acaben els adjectius.
Per qui no ha sentit parlar d'aquest noi, es pot dir que Kilian Jornet és un autèntic prodigi de les curses de muntanya que destrossa rècords per allà on trepitja.
Aquí teniu el reportatge de "Temps d'Aventura" del darrer 4 de Novembre 2010. Si no us deixa amb la boca oberta, no patiu, sempre podeu fer una cursa de muntanya de les moltes que es cel.lebren al nostre País per saber de que va el tema i després valorar en la justa mesura les gestes d'aquest jove Skyrunner.
Web de Kilian Jornet: www.kilianjornet.cat
Aquí teniu el reportatge de "Temps d'Aventura" del darrer 4 de Novembre 2010. Si no us deixa amb la boca oberta, no patiu, sempre podeu fer una cursa de muntanya de les moltes que es cel.lebren al nostre País per saber de que va el tema i després valorar en la justa mesura les gestes d'aquest jove Skyrunner.
Web de Kilian Jornet: www.kilianjornet.cat
diumenge, 14 de novembre del 2010
Sortida mixta del 14 de Novembre de 2010.
Avui hem fet un circuit de 17,5 quilòmetres en uns 90' molt variat de pista i asfalt, amb sortida dels Jutjats de Vilanova i arribada a l'Ermita de Sant Joan.
En el mapa d'abaix podeu canviar les unitats de Milles a Quilòmetres.
En el mapa d'abaix podeu canviar les unitats de Milles a Quilòmetres.
dijous, 11 de novembre del 2010
Llocs on he corregut.
Vull recapitular els llocs on he pogut córrer fora del nostre País d'ençà que vaig adoptar la pràctica del running com a principal esport en la meva vida. I d'això molt aviat ja en farà 17 anys.
Ho vull fer perquè és una experiència que sempre que l'he dut a terme ha estat realment especial i m'ha provocat unes sensacions i sinergia amb l'entorn que m'han deixat empremta.
Puc recordar cada una de les sortides, bona part del recorregut i les coses més destacades que vaig veure.
A vegades han estat viatges de feina on les bambes m'acompanyaven perquè sabia que tindria un foradet per escapar-me. La resta són viatges per vacances, on les bambes sempre són el primer que entra a la bossa, fins i tot abans que el raspall de dents.
Sigui com sigui, us ho recomano. Ho heu de provar i ja veureu que gran és córrer per carrers o camins forans.
A continuació la meva llista. Ho agruparé per continents, indicant la ciutat i el país.
EUROPA
Lleó (Espanya)
Madrid (Espanya)
Cabra (Espanya)
Xàvia (Espanya)
Saragossa (Espanya)
Ainsa (Espanya)
Deba (Euskadi)
Azpeitia (Euskadi)
Bilbao (Euskadi)
Bucarest (Romania)
Pitesti (Romania)
Londres (Regne Unit)
Mindelheim (Alemanya)
Torí (Itàlia)
Bolònia (Itàlia)
ÀFRICA
Esna (Egipte)
Hurghada (Egipte)
Zanzíbar (Tanzània)
Reserva Masai-Mara (Kènia)
AMÉRICA
Nova York (Estats Units)
ÀSIA
Guangzhou (China)
Ho vull fer perquè és una experiència que sempre que l'he dut a terme ha estat realment especial i m'ha provocat unes sensacions i sinergia amb l'entorn que m'han deixat empremta.
Puc recordar cada una de les sortides, bona part del recorregut i les coses més destacades que vaig veure.
A vegades han estat viatges de feina on les bambes m'acompanyaven perquè sabia que tindria un foradet per escapar-me. La resta són viatges per vacances, on les bambes sempre són el primer que entra a la bossa, fins i tot abans que el raspall de dents.
Sigui com sigui, us ho recomano. Ho heu de provar i ja veureu que gran és córrer per carrers o camins forans.
A continuació la meva llista. Ho agruparé per continents, indicant la ciutat i el país.
EUROPA
Lleó (Espanya)
Madrid (Espanya)
Cabra (Espanya)
Xàvia (Espanya)
Saragossa (Espanya)
Ainsa (Espanya)
Deba (Euskadi)
Azpeitia (Euskadi)
Bilbao (Euskadi)
Bucarest (Romania)
Pitesti (Romania)
Londres (Regne Unit)
Mindelheim (Alemanya)
Torí (Itàlia)
Bolònia (Itàlia)
ÀFRICA
Esna (Egipte)
Hurghada (Egipte)
Zanzíbar (Tanzània)
Reserva Masai-Mara (Kènia)
AMÉRICA
Nova York (Estats Units)
ÀSIA
Guangzhou (China)
dilluns, 8 de novembre del 2010
Crònica Marató Saragossa 2010.
Ja està. Ja està feta. He completat la meva 3a Marató, la que necessitava fer com fos dintre d'aquest 2010 i que finalment, per coses de la vida, ha estat a Saragossa.
Dissabte 6 de novembre, acompanyat per la meva dona i el nostre fill gran, després d'un ràpid viatge en TGV directe de Sants a Delicias, ens vam plantar a l'hotel de l'organització a tot just 60 metres d'on l'endemà arrencaria la cursa.
Allà es recollien els dorsals i allà s'allotjaven molts corredors, entre ells els atletes africans contractats per donar nivell a l'event. En una conversa amb dos d'ells a l'ascensor ens van dir que l'endemà si no passava res podrien fer sobre 2h15' pels carrers de Saragossa. Ens vam fer una foto i ens vam desitjar sort.
El fet d'estar en l'ambient pre-cursa dintre de l'hotel et fa estar endollat ja moltes hores abans de començar. Tenia unes ganes boges de començar a correr, pel que calia distreure'ns durant la tarda per Saragossa. Estavem al centre de la ciutat, molt ben situats i vam disfrutar de l'ambient del Dissabte tarda. Vam anar al cinema després de dinar per passar l'estona i més tard vàrem passejar pel casc antic molt tranquilament abans de sopar a prop de l'hotel.
El diumenge em vaig llevar més relaxat del que m'havia anat a dormir. Esmorzar segons el planificat i al lavabo. Fins a 3 cops vaig anar-hi. Vaig sortir alleugerit en cos i ànima.
Sense escalfar gens ni mica i amb un raig de reflex a genolls i tormells, vaig cap a la sortida i preparo l'ipod. Ambient molt sa, sense aglomeracions, amb un speaker molt bó i amb la música triada pels atletes els dies anteriors fem el compte enrera i comença la cursa!!
En només 2 kms. tornem a passar per la sortida. Un atleta a l'hotel m'havia dit que faria molt d'aire. Francament això en qualsevol altra cursa m'hagués possat dels nervis, però jo estava bastant tranquil i vaig pensar que "el que sigui, serà".
Pas pel km 2 dels atletes africans i dels borregos autòctons.
Els primers 10 kms vaig amb molta tranquilitat, disfrutant la música i mirant la xuleta que porto amb els temps que he planificat en cada tram. En aquesta xuleta també porto en quin moment haig de prendre els Gels.
Al km. 15 s'acaba l'esbarjo i em concentro ja sobre el ritme. Em plantejo fer 20 quilòmetres a un ritme aproximat de 4:20, per arribar al km. 35 amb opcions de marca personal. M'es ben igual baixar-la 20 segons que 3 minuts.
Al km. 18 ja veig la força amb la que entra l'aire ("el cierzo", li diuen), realment pica fort i a sobre anem cap una zona urbanitzada però sense cap edificació. Passo la mitja marató segons el previst, 1:31:50 marca el meu crono quan havia planificat fer-ho en 1:31:46. Continuo picant pedra fins al km. 25 on l'aire no perdona. Aquest tram és bonic, és un carril bici/passeig que boreja el riu Ebre durant uns 3 quilòmetres i que porta directe a la zona on van fer la Expo2008, plena de pavellons i ponts de disseny sobre el riu.
Al km. 32 després d'una bona estona sense patir en excés el vent enganxem uns 2 quilòmetres duríssims en una altra Ronda sense cap edifici on el vent bufa sense compassió. Els cartells del quilometratge cauen i les cintes policials volen com fuets. No em vull rendir i no vull baixar els braços, penso en mantenir el ritme i treballar. No vaig sobrat, evidentment, però no em trobo pas malament ("que no estamos tan mal", vaig pensar).
Al km. 35 injecció de moral inesperada, he completat el darrer parcial de 10km (del 25 al 35) amb un ritme mig de 4:16. I el que és millor, no paro de passar gent que va molt poc a poc i em sento bé. Estic clavant el full de ruta i les forces m'acompanyen.
Els següents 5 quilòmetres que acostumen a ser un calvari (del 35 al 40), els saldo amb un molt bon ritme de 4:21. Patint ja com un gos, i ara sí que ja no em queda res on agafar-me, passo l'arc del km. 40. Em queden els 10 darrers minuts de cursa on corro extasiat sense control sobre els meus braços i fent ganyotes de patiment.
Enganxo la recta final i veig el crono que tot just marca 3h03'00''. Apreto lleugerament per evitar que pugi un altre dígit al comptador dels minuts. FET! Temps Real oficial 3:03:37!! Milloro Marca Personal en més de 6 minuts.
Per cert, aquí sota foto de la xuleta on es veu el temps final que portava planificat.
La xuleta que portava a la butxaqueta del pantaló.
Un cop creuada la línea arribo mort i un voluntari m'agafa i em porta a una cadira, em tapa, em porta aigua i s'està amb mi una estona. Els voluntaris i el públic han estat genials. Han animat molt i fan d'una cursa humil un esdeveniment capdal. Transmeten molt carinyo als atletes i són molt, molt amables.
Revisant les dades veig que he aconseguit la segona mitja millor que la primera: 1:31:47. Com a Barcelona al 2008, m'enrecordo del meu amic "Cojito", aquest cop he batut la seva marca personal de Mitja Marató en totes dues Mitges de la mateixa Marató.
Estic molt content d'aquest fet perquè la preparació havia estat molt enfocada cap al meu punt feble en les dues Maratons anteriors: la segona Mitja. En totes dues els temps entre la primera i la segona mitja era clarament a pitjor. Un motiu podia ser la manca de resistència i l'altre l'alimentació abans i durant la cursa. Crec que he trobat la fòrmula i em sento bastant satisfet.
Un cop dutxat i amb el cap aclarit la meva dona em diu que el primer ha fet "només" 2h20' i que Marc Roig (Atleta Català) havia abandonat per l'aire, tal i com explica en aquest Blog.
El que hagués passat sense vent no ho sé. Dubto seriosament que hagués baixat de les 3 hores. Com a molt podria haver rebaixat uns 2 minuts la marca.
De moment no sé quina serà la propera, només sé que aquesta no serà la darrera. A l'horitzó sempre hi és New York.
Dissabte 6 de novembre, acompanyat per la meva dona i el nostre fill gran, després d'un ràpid viatge en TGV directe de Sants a Delicias, ens vam plantar a l'hotel de l'organització a tot just 60 metres d'on l'endemà arrencaria la cursa.
Allà es recollien els dorsals i allà s'allotjaven molts corredors, entre ells els atletes africans contractats per donar nivell a l'event. En una conversa amb dos d'ells a l'ascensor ens van dir que l'endemà si no passava res podrien fer sobre 2h15' pels carrers de Saragossa. Ens vam fer una foto i ens vam desitjar sort.
El fet d'estar en l'ambient pre-cursa dintre de l'hotel et fa estar endollat ja moltes hores abans de començar. Tenia unes ganes boges de començar a correr, pel que calia distreure'ns durant la tarda per Saragossa. Estavem al centre de la ciutat, molt ben situats i vam disfrutar de l'ambient del Dissabte tarda. Vam anar al cinema després de dinar per passar l'estona i més tard vàrem passejar pel casc antic molt tranquilament abans de sopar a prop de l'hotel.
El diumenge em vaig llevar més relaxat del que m'havia anat a dormir. Esmorzar segons el planificat i al lavabo. Fins a 3 cops vaig anar-hi. Vaig sortir alleugerit en cos i ànima.
Sense escalfar gens ni mica i amb un raig de reflex a genolls i tormells, vaig cap a la sortida i preparo l'ipod. Ambient molt sa, sense aglomeracions, amb un speaker molt bó i amb la música triada pels atletes els dies anteriors fem el compte enrera i comença la cursa!!
En només 2 kms. tornem a passar per la sortida. Un atleta a l'hotel m'havia dit que faria molt d'aire. Francament això en qualsevol altra cursa m'hagués possat dels nervis, però jo estava bastant tranquil i vaig pensar que "el que sigui, serà".
Pas pel km 2 dels atletes africans i dels borregos autòctons.Els primers 10 kms vaig amb molta tranquilitat, disfrutant la música i mirant la xuleta que porto amb els temps que he planificat en cada tram. En aquesta xuleta també porto en quin moment haig de prendre els Gels.
Al km. 15 s'acaba l'esbarjo i em concentro ja sobre el ritme. Em plantejo fer 20 quilòmetres a un ritme aproximat de 4:20, per arribar al km. 35 amb opcions de marca personal. M'es ben igual baixar-la 20 segons que 3 minuts.
Al km. 18 ja veig la força amb la que entra l'aire ("el cierzo", li diuen), realment pica fort i a sobre anem cap una zona urbanitzada però sense cap edificació. Passo la mitja marató segons el previst, 1:31:50 marca el meu crono quan havia planificat fer-ho en 1:31:46. Continuo picant pedra fins al km. 25 on l'aire no perdona. Aquest tram és bonic, és un carril bici/passeig que boreja el riu Ebre durant uns 3 quilòmetres i que porta directe a la zona on van fer la Expo2008, plena de pavellons i ponts de disseny sobre el riu.
Al km. 32 després d'una bona estona sense patir en excés el vent enganxem uns 2 quilòmetres duríssims en una altra Ronda sense cap edifici on el vent bufa sense compassió. Els cartells del quilometratge cauen i les cintes policials volen com fuets. No em vull rendir i no vull baixar els braços, penso en mantenir el ritme i treballar. No vaig sobrat, evidentment, però no em trobo pas malament ("que no estamos tan mal", vaig pensar).
Al km. 35 injecció de moral inesperada, he completat el darrer parcial de 10km (del 25 al 35) amb un ritme mig de 4:16. I el que és millor, no paro de passar gent que va molt poc a poc i em sento bé. Estic clavant el full de ruta i les forces m'acompanyen.
Els següents 5 quilòmetres que acostumen a ser un calvari (del 35 al 40), els saldo amb un molt bon ritme de 4:21. Patint ja com un gos, i ara sí que ja no em queda res on agafar-me, passo l'arc del km. 40. Em queden els 10 darrers minuts de cursa on corro extasiat sense control sobre els meus braços i fent ganyotes de patiment.
Enganxo la recta final i veig el crono que tot just marca 3h03'00''. Apreto lleugerament per evitar que pugi un altre dígit al comptador dels minuts. FET! Temps Real oficial 3:03:37!! Milloro Marca Personal en més de 6 minuts.
Per cert, aquí sota foto de la xuleta on es veu el temps final que portava planificat.
La xuleta que portava a la butxaqueta del pantaló.Un cop creuada la línea arribo mort i un voluntari m'agafa i em porta a una cadira, em tapa, em porta aigua i s'està amb mi una estona. Els voluntaris i el públic han estat genials. Han animat molt i fan d'una cursa humil un esdeveniment capdal. Transmeten molt carinyo als atletes i són molt, molt amables.
Revisant les dades veig que he aconseguit la segona mitja millor que la primera: 1:31:47. Com a Barcelona al 2008, m'enrecordo del meu amic "Cojito", aquest cop he batut la seva marca personal de Mitja Marató en totes dues Mitges de la mateixa Marató.
Estic molt content d'aquest fet perquè la preparació havia estat molt enfocada cap al meu punt feble en les dues Maratons anteriors: la segona Mitja. En totes dues els temps entre la primera i la segona mitja era clarament a pitjor. Un motiu podia ser la manca de resistència i l'altre l'alimentació abans i durant la cursa. Crec que he trobat la fòrmula i em sento bastant satisfet.
Un cop dutxat i amb el cap aclarit la meva dona em diu que el primer ha fet "només" 2h20' i que Marc Roig (Atleta Català) havia abandonat per l'aire, tal i com explica en aquest Blog.
El que hagués passat sense vent no ho sé. Dubto seriosament que hagués baixat de les 3 hores. Com a molt podria haver rebaixat uns 2 minuts la marca.
De moment no sé quina serà la propera, només sé que aquesta no serà la darrera. A l'horitzó sempre hi és New York.
dijous, 4 de novembre del 2010
Preparació de la Música per una Marató.
Ja fa unes setmanes que vaig començar a pensar en les cançons que volia portar al reproductor de mp3 durant la Marató que estava preparant. Pensar en les cançons que vols sentir durant la cursa no vol dir copiar-les tal qual i que sonin de qualsevol manera. Cal preparar les cançons de forma ordenada i seguint unes pautes. M'explicaré.
Normalment , sempre sota el meu punt de vista, la Marató s'ha d'enfocar en 3 grans blocs:
1. La sortida i primers quilometres: Aquí és on s'arrenca de zero i cal estar tranquil, doncs hi ha moltes ganes de córrer però les forces s'han de reservar per no cremar les energies abans d'hora. Cal gaudir l'ambient distés en aquests primers quilòmetres, ja que després tot es tornarà més seriós. Jo em plantejo aquest tram fins aproximadament els primers 10-12 km.
2. Tram de velocitat de creuer: és el tros més llarg i on cal estar concentrat per anar com un rellotge. Un cop el cos està a règim de cursa es tracta de mantenir aquest ritme sense passar-se però tampoc sense quedar-se curt. Aquest tram va des d'els 10-12 fins els 33-36 quilòmetres.
3. El mur i el que hi ha darrera: és el mític punt de la Marató on tots els atletes populars ens adonem que allò s'està fent realment llarg, feixuc i molt, molt dur. El ritme cau i no ho pots evitar, les cames et passen factura i els quilòmetres passen cada cop més poc a poc. Aquest tram va des de que la velocitat de creuer se'n va a pastar (no patiu, perquè es nota clarament com la frescor desapareix) fins el darrer metre dels 42.195 que té la cursa.
En funció d'aquests 3 grans blocs s'ha de preparar la música de la Marató.
En el primer bloc cal música no excessivament excitant, amb certa solemnitat i que et doni pau (sense que arribi a adormir, clar). Tres exemples destacats de les cançons que porto per aquest tram són: "New York, New York" (Sinatra), "Broken Strings" (Morrison & Furtado) i "La Flama" (Obrim Pas).
Al segon bloc la cosa s'ha d'animar i ens em de posar a córrer a un ritme més viu. La Música, doncs, ens ha de donar aquest plus de revolucions, però encara sense fer-nos tornar bojos. Tres cançons que escoltaré són: "Born to Run" (del Life in BCN de Springsteen), "The kids aren't alright" (The Offspring) i "No Surprise" (Daughtry).
Finalment ens arriba el darrer bloc, és el moment de la épica i del patiment i la nostra ment, sí la ment, perquè el cos aquí ja no conta, necessita la música que et fa donar el màxim, aquella que no et deixa estar quiet quan la sents sonar i que t'encén per dintre. 3 exemples per mi són: "Don't stop me now" (Queen), "Going the Distance" (BSO Rocky, i no, no és la famosa de Rocky) i "What Hurts The Most" (la versió de Cascada).
Podeu trobar i escoltar aquestes cançons a l'Spotify. Sigueu lliures de comentar les cançons que més us motiven a vosaltres a l'hora de córrer.
Normalment , sempre sota el meu punt de vista, la Marató s'ha d'enfocar en 3 grans blocs:
1. La sortida i primers quilometres: Aquí és on s'arrenca de zero i cal estar tranquil, doncs hi ha moltes ganes de córrer però les forces s'han de reservar per no cremar les energies abans d'hora. Cal gaudir l'ambient distés en aquests primers quilòmetres, ja que després tot es tornarà més seriós. Jo em plantejo aquest tram fins aproximadament els primers 10-12 km.
2. Tram de velocitat de creuer: és el tros més llarg i on cal estar concentrat per anar com un rellotge. Un cop el cos està a règim de cursa es tracta de mantenir aquest ritme sense passar-se però tampoc sense quedar-se curt. Aquest tram va des d'els 10-12 fins els 33-36 quilòmetres.
3. El mur i el que hi ha darrera: és el mític punt de la Marató on tots els atletes populars ens adonem que allò s'està fent realment llarg, feixuc i molt, molt dur. El ritme cau i no ho pots evitar, les cames et passen factura i els quilòmetres passen cada cop més poc a poc. Aquest tram va des de que la velocitat de creuer se'n va a pastar (no patiu, perquè es nota clarament com la frescor desapareix) fins el darrer metre dels 42.195 que té la cursa.
En funció d'aquests 3 grans blocs s'ha de preparar la música de la Marató.
En el primer bloc cal música no excessivament excitant, amb certa solemnitat i que et doni pau (sense que arribi a adormir, clar). Tres exemples destacats de les cançons que porto per aquest tram són: "New York, New York" (Sinatra), "Broken Strings" (Morrison & Furtado) i "La Flama" (Obrim Pas).
Al segon bloc la cosa s'ha d'animar i ens em de posar a córrer a un ritme més viu. La Música, doncs, ens ha de donar aquest plus de revolucions, però encara sense fer-nos tornar bojos. Tres cançons que escoltaré són: "Born to Run" (del Life in BCN de Springsteen), "The kids aren't alright" (The Offspring) i "No Surprise" (Daughtry).
Finalment ens arriba el darrer bloc, és el moment de la épica i del patiment i la nostra ment, sí la ment, perquè el cos aquí ja no conta, necessita la música que et fa donar el màxim, aquella que no et deixa estar quiet quan la sents sonar i que t'encén per dintre. 3 exemples per mi són: "Don't stop me now" (Queen), "Going the Distance" (BSO Rocky, i no, no és la famosa de Rocky) i "What Hurts The Most" (la versió de Cascada).
Podeu trobar i escoltar aquestes cançons a l'Spotify. Sigueu lliures de comentar les cançons que més us motiven a vosaltres a l'hora de córrer.
Preparatius per la Marató II: La Música
Aquest és un dels debats de moda entre el món "runner": s'ha de portar música o no a les curses.
Hi ha molts experts que aconsellen portar música exclusivament per entrenar, però no pas per competir. Argumenten que en una cursa has d'estar a la guait del teu voltant per evitar ensopegades inoportunes. També argumenten que l'ambient s'ha de gaudir amb tots els sentits, incloent el de la oïda.
No descobriré jo ara els grans beneficis de la música sobre l'estat d'ànim d'una persona. La música adequada en el moment adequat por fer que passin coses insospitades dintre dels contextos més variats.
Sobre els entrenaments, doncs asseguro que escoltar música o radio si entrenes sol és molt recomanable. Si entrenes acompanyat, és una falta d'educació.
El meu parer sobre la música en curses doncs depèn de l'entorn i del tipus de cursa que sigui. Per exemple:
- En una cursa de Muntanya no escoltaria mai música, doncs cal màxima concentració en el que estàs fent. Les pujades i baixades poden tenir dificultat tècnica. Has d'escoltar que passa darrera teu, potser que algú necessiti ajuda. No és el mateix que córrer per asfalt perquè cada passa i trepitjada que fas és sempre diferent a la resta.
- En una cursa altament massificada (>3000 persones) els primers 2 o 3 quilòmetres acostumen a ser molt angoixants. En cas de portar música sempre es millor portar-la baixa de volum per després pujar-la.
- En curses molt curtes (10 km o menys) on cal anar a un ritme més elevat el millor es escoltar-te a tu mateix (respiració i sensacions), doncs s'acostuma a córrer més revolucionat que en curses de més recorregut .
- En una cursa emblemàtica i amb animació contrastada, com per exemple la Marató més famosa del món, la de NYC, doncs tampoc s'hauria de portar música. En una de les més grans experiències que pot viure un atleta popular cal impregnar-se de l'ambient i gaudir cada metre al màxim.
-En una cursa d'estiu on ben segur acabaràs amarat de suor i abocant ampolles d'aigua per sobre teu al més pur estil Richard Virenque, tampoc es convenient portar els auriculars ni el reproductor d'mp3 a sobre.
I quin tipus de cursa és la més recomanada per portar música? Doncs una cursa d'asfalt, entre Octubre i Abril, que tingui més de 10 km, amb una participació inferior als 3000 corredors en cas de 1/2 Marató i inferior als 6000 en cas de Marató.
La Marató que correré aquest Diumenge és ideal per portar música. En la propera entrada detallaré com preparo la música per una Marató on la previsió és d'estar més de 3 hores corrents.
Hi ha molts experts que aconsellen portar música exclusivament per entrenar, però no pas per competir. Argumenten que en una cursa has d'estar a la guait del teu voltant per evitar ensopegades inoportunes. També argumenten que l'ambient s'ha de gaudir amb tots els sentits, incloent el de la oïda.
No descobriré jo ara els grans beneficis de la música sobre l'estat d'ànim d'una persona. La música adequada en el moment adequat por fer que passin coses insospitades dintre dels contextos més variats.
Sobre els entrenaments, doncs asseguro que escoltar música o radio si entrenes sol és molt recomanable. Si entrenes acompanyat, és una falta d'educació.
El meu parer sobre la música en curses doncs depèn de l'entorn i del tipus de cursa que sigui. Per exemple:
- En una cursa de Muntanya no escoltaria mai música, doncs cal màxima concentració en el que estàs fent. Les pujades i baixades poden tenir dificultat tècnica. Has d'escoltar que passa darrera teu, potser que algú necessiti ajuda. No és el mateix que córrer per asfalt perquè cada passa i trepitjada que fas és sempre diferent a la resta.
- En una cursa altament massificada (>3000 persones) els primers 2 o 3 quilòmetres acostumen a ser molt angoixants. En cas de portar música sempre es millor portar-la baixa de volum per després pujar-la.
- En curses molt curtes (10 km o menys) on cal anar a un ritme més elevat el millor es escoltar-te a tu mateix (respiració i sensacions), doncs s'acostuma a córrer més revolucionat que en curses de més recorregut .
- En una cursa emblemàtica i amb animació contrastada, com per exemple la Marató més famosa del món, la de NYC, doncs tampoc s'hauria de portar música. En una de les més grans experiències que pot viure un atleta popular cal impregnar-se de l'ambient i gaudir cada metre al màxim.
-En una cursa d'estiu on ben segur acabaràs amarat de suor i abocant ampolles d'aigua per sobre teu al més pur estil Richard Virenque, tampoc es convenient portar els auriculars ni el reproductor d'mp3 a sobre.
I quin tipus de cursa és la més recomanada per portar música? Doncs una cursa d'asfalt, entre Octubre i Abril, que tingui més de 10 km, amb una participació inferior als 3000 corredors en cas de 1/2 Marató i inferior als 6000 en cas de Marató.
La Marató que correré aquest Diumenge és ideal per portar música. En la propera entrada detallaré com preparo la música per una Marató on la previsió és d'estar més de 3 hores corrents.
dimarts, 2 de novembre del 2010
Preparatius per la Marató: Complements alimentaris
A part de l'equipament evident d'Atleta que cal preparar per la cursa, vull detallar també dos elements destacats indispensables per afrontar un repte com és una Marató.
El primer d'ells, que detallo en aquesta entrada d'avui, són els complements alimentaris (que no "dopatge"). Es tracta bàsicament de sals minerals, d'aliment sòlid altament energètic i després gels per la cursa. El seu consum és com segueix:
- Sals minerals Antioxidants: es prenen durant els 3 dies abans de la cursa per augmentar les reserves de glucogen.
- Aliment sòlid: es l'esmorzar del dia de la cursa. Es tracta d'un pastís energètic que s'ha de fer al forn i equival a 330 grams de macarrons i 250 grams de pollastre. Només et menges la meitat, com a molt. Ja l'he provat i puc assegurar que no dona sensació d'estar tip.
- Gels específics: Portaré 5 gels per tota la cursa. Els consumiré als temps de cursa següents: 40' - 1h15' - 1h50' - 2h20' - 2h45'.
Aquest és el lot que he fet servir aquest cop.
A la propera entrada veurem l'altre complement important, al menys per mi, per una cursa tan llarga: la Música.
El primer d'ells, que detallo en aquesta entrada d'avui, són els complements alimentaris (que no "dopatge"). Es tracta bàsicament de sals minerals, d'aliment sòlid altament energètic i després gels per la cursa. El seu consum és com segueix:
- Sals minerals Antioxidants: es prenen durant els 3 dies abans de la cursa per augmentar les reserves de glucogen.
- Aliment sòlid: es l'esmorzar del dia de la cursa. Es tracta d'un pastís energètic que s'ha de fer al forn i equival a 330 grams de macarrons i 250 grams de pollastre. Només et menges la meitat, com a molt. Ja l'he provat i puc assegurar que no dona sensació d'estar tip.
- Gels específics: Portaré 5 gels per tota la cursa. Els consumiré als temps de cursa següents: 40' - 1h15' - 1h50' - 2h20' - 2h45'.
Aquest és el lot que he fet servir aquest cop.A la propera entrada veurem l'altre complement important, al menys per mi, per una cursa tan llarga: la Música.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)