Dissabte 6 de novembre, acompanyat per la meva dona i el nostre fill gran, després d'un ràpid viatge en TGV directe de Sants a Delicias, ens vam plantar a l'hotel de l'organització a tot just 60 metres d'on l'endemà arrencaria la cursa.
Allà es recollien els dorsals i allà s'allotjaven molts corredors, entre ells els atletes africans contractats per donar nivell a l'event. En una conversa amb dos d'ells a l'ascensor ens van dir que l'endemà si no passava res podrien fer sobre 2h15' pels carrers de Saragossa. Ens vam fer una foto i ens vam desitjar sort.
El fet d'estar en l'ambient pre-cursa dintre de l'hotel et fa estar endollat ja moltes hores abans de començar. Tenia unes ganes boges de començar a correr, pel que calia distreure'ns durant la tarda per Saragossa. Estavem al centre de la ciutat, molt ben situats i vam disfrutar de l'ambient del Dissabte tarda. Vam anar al cinema després de dinar per passar l'estona i més tard vàrem passejar pel casc antic molt tranquilament abans de sopar a prop de l'hotel.
El diumenge em vaig llevar més relaxat del que m'havia anat a dormir. Esmorzar segons el planificat i al lavabo. Fins a 3 cops vaig anar-hi. Vaig sortir alleugerit en cos i ànima.
Sense escalfar gens ni mica i amb un raig de reflex a genolls i tormells, vaig cap a la sortida i preparo l'ipod. Ambient molt sa, sense aglomeracions, amb un speaker molt bó i amb la música triada pels atletes els dies anteriors fem el compte enrera i comença la cursa!!
En només 2 kms. tornem a passar per la sortida. Un atleta a l'hotel m'havia dit que faria molt d'aire. Francament això en qualsevol altra cursa m'hagués possat dels nervis, però jo estava bastant tranquil i vaig pensar que "el que sigui, serà".
Pas pel km 2 dels atletes africans i dels borregos autòctons.Els primers 10 kms vaig amb molta tranquilitat, disfrutant la música i mirant la xuleta que porto amb els temps que he planificat en cada tram. En aquesta xuleta també porto en quin moment haig de prendre els Gels.
Al km. 15 s'acaba l'esbarjo i em concentro ja sobre el ritme. Em plantejo fer 20 quilòmetres a un ritme aproximat de 4:20, per arribar al km. 35 amb opcions de marca personal. M'es ben igual baixar-la 20 segons que 3 minuts.
Al km. 18 ja veig la força amb la que entra l'aire ("el cierzo", li diuen), realment pica fort i a sobre anem cap una zona urbanitzada però sense cap edificació. Passo la mitja marató segons el previst, 1:31:50 marca el meu crono quan havia planificat fer-ho en 1:31:46. Continuo picant pedra fins al km. 25 on l'aire no perdona. Aquest tram és bonic, és un carril bici/passeig que boreja el riu Ebre durant uns 3 quilòmetres i que porta directe a la zona on van fer la Expo2008, plena de pavellons i ponts de disseny sobre el riu.
Al km. 32 després d'una bona estona sense patir en excés el vent enganxem uns 2 quilòmetres duríssims en una altra Ronda sense cap edifici on el vent bufa sense compassió. Els cartells del quilometratge cauen i les cintes policials volen com fuets. No em vull rendir i no vull baixar els braços, penso en mantenir el ritme i treballar. No vaig sobrat, evidentment, però no em trobo pas malament ("que no estamos tan mal", vaig pensar).
Al km. 35 injecció de moral inesperada, he completat el darrer parcial de 10km (del 25 al 35) amb un ritme mig de 4:16. I el que és millor, no paro de passar gent que va molt poc a poc i em sento bé. Estic clavant el full de ruta i les forces m'acompanyen.
Els següents 5 quilòmetres que acostumen a ser un calvari (del 35 al 40), els saldo amb un molt bon ritme de 4:21. Patint ja com un gos, i ara sí que ja no em queda res on agafar-me, passo l'arc del km. 40. Em queden els 10 darrers minuts de cursa on corro extasiat sense control sobre els meus braços i fent ganyotes de patiment.
Enganxo la recta final i veig el crono que tot just marca 3h03'00''. Apreto lleugerament per evitar que pugi un altre dígit al comptador dels minuts. FET! Temps Real oficial 3:03:37!! Milloro Marca Personal en més de 6 minuts.
Per cert, aquí sota foto de la xuleta on es veu el temps final que portava planificat.
La xuleta que portava a la butxaqueta del pantaló.Un cop creuada la línea arribo mort i un voluntari m'agafa i em porta a una cadira, em tapa, em porta aigua i s'està amb mi una estona. Els voluntaris i el públic han estat genials. Han animat molt i fan d'una cursa humil un esdeveniment capdal. Transmeten molt carinyo als atletes i són molt, molt amables.
Revisant les dades veig que he aconseguit la segona mitja millor que la primera: 1:31:47. Com a Barcelona al 2008, m'enrecordo del meu amic "Cojito", aquest cop he batut la seva marca personal de Mitja Marató en totes dues Mitges de la mateixa Marató.
Estic molt content d'aquest fet perquè la preparació havia estat molt enfocada cap al meu punt feble en les dues Maratons anteriors: la segona Mitja. En totes dues els temps entre la primera i la segona mitja era clarament a pitjor. Un motiu podia ser la manca de resistència i l'altre l'alimentació abans i durant la cursa. Crec que he trobat la fòrmula i em sento bastant satisfet.
Un cop dutxat i amb el cap aclarit la meva dona em diu que el primer ha fet "només" 2h20' i que Marc Roig (Atleta Català) havia abandonat per l'aire, tal i com explica en aquest Blog.
El que hagués passat sense vent no ho sé. Dubto seriosament que hagués baixat de les 3 hores. Com a molt podria haver rebaixat uns 2 minuts la marca.
De moment no sé quina serà la propera, només sé que aquesta no serà la darrera. A l'horitzó sempre hi és New York.
