Tanquem setembre
amb més de dos mesos sense competir en
cap prova. Després de la cursa de l’Espluga el darrer dissabte de juliol, han transcorregut
tot agost i setembre sense compromisos. Fixant la vista només en gaudir
dels entrenaments de durada extra, que sempre et permet ser de vacances.
Unes vacances en què l’entrenament matinal, fos en bici de carretera o corrent, buscava més el plaer
de les sensacions que et dóna la pràctica de l’esport, que no una finalitat
concreta ni competitiva. Uns entrenaments que començaven el dia
abans, just en acabar l’activitat d’aquell dia, tot pensant quina ruta voldria
fer l’endemà, quina distància i desnivell suposava i, per tant, quant temps em
caldria per fer-la.
Tots els
entrenaments matinals començaven prop de les 6 h, ja que en ple estiu cal
aprofitar aquesta franja de primera llum per no patir en excés la calor i
controlar així el consum d’aigua. Molts cops, sobretot quan te'n vas a dormir, penses en quin tipus de vacances són les que estic fent. Aixecar-se cada dia a quarts de 6 del matí, encara fosc, per afrontar entre 3
i 4 hores d’entrenament físic gairebé sempre tot sol... i et queda clar que si
ho fas, és només perquè ho tries, perquè t’agrada i perquè et fa sentir viu i en
comunió amb tu mateix. En definitiva: et fa sentir feliç.
Els darrers 4
anys havia disputat curses de certa rellevància a finals d’agost o setembre:
2012 Matagalls-Montserrat, 2013 Ultra Cavalls del Vent, 2014 TDS i 2015
Ultra-Pirineu. Això feia que els entrenaments d’agost estiguessin massa condicionats i anessin molt enfocats a
arribar a aquestes proves amb certes garanties.
Per això aquest
any vaig decidir deixar per l'octubre les primeres competicions i dedicar l’agost
a fer en exclusiva el que el cos i el cap em demanessin. Sense limitacions, ni
obligacions. Reconec que he gaudit l’esport d’una forma molt especial i he sentit
més equilibri amb tot el que feia.
I acabat aquest
període i també l’estiu, comença la tardor i el mes d’octubre amb dues competicions
en només 6 dies.
La renovada Cursadel Margalló passa de la primavera a la tardor. I a més, proposa una nova
distància de 30 quilòmetres amb relatiu poc desnivell. Serà aquest diumenge 2 d’octubre
de 2016 i ben segur serà una gran prova.
El dissabte
següent (8 d'octubre) serem a Alquèzar. Allà prendré part en la Long Trail de l'Ultra Guara Somontano, cursa també renovada respecte a edicions anteriors. Amb una
distància de poc més de 50 quilòmetres i
uns 3.000 metres de desnivell positiu, transita per aquesta zona tan coneguda d’Osca
on feia temps que em venia de gust córrer.
I amb aquestes
dues competicions tan seguides comencem aquesta part final de l’any. Ben segur
al novembre caurà alguna cursa més. Finalment, tot apunta que podria acabar
l’any corrent la mitja marató de casa un cop més.
