La primera competició ha estat la Cursa de Margalló en la seva versió de 30 quilòmetres. Un circuit molt ràpid que vaig poder testejar amb cert detall a mitjans de setembre. Tot i tenir uns 850 metres positius, aquests estaven molt concentrats en pujades puntuals i permetien portar un ritme alt en la resta del circuit al no tenir cap tram tècnic destacable.
L'arrencada va ser relativament tranquil·la, però ja de seguida el cap de la cursa es va anar accelerant fins arribar a un ritme de creuer prou interessant per anar contínuament en pujada. Al punt més alt del circuit (Puig de la Mola, quilòmetre 10) tenia als dos primers classificats a pocs metres per davant. I a la baixada vaig poder contactar i mirar de marcar un ritme més viu en tot aquell tram favorable.
Pas pel quilòmetre 19 en companyia de Salva Rambla.
Vaig estirar aquest ritme, però sense forçar, fins el quilòmetre 20. En aquell punt, després d'algunes curtes pujades, començava un nou descens per un corriol empedregat. A partir d'aquí tenia decidit fer un canvi més contundent, per mirar d'arribar al pas pel poble d'Olivella en solitari (quilòmetre 26). Sabia que del poble a la meta tindria després un tram molt pla d'uns 3 o 4 quilòmetres, i volia evitar un final ajustat.
Vaig poder mantenir el primer lloc fins a l'arribada i vaig creuar la meta del camp de futbol de Mas Milà en 2h09'39'', sumant una nova victòria en aquest 2016 (3 acumulades) que sempre fa certa il·lusió. En aquest enllaç està el 'track' i els ritmes d'aquesta cursa.
Arribada a meta.
El millor per a mi, per això, va venir després de la dutxa. Els moments viscuts amb tots els companys que anaven arribant, el gran ambient, les bromes, el lliurament de premis, les fotografies pel record...
Amb el Jesus, l'Albert i l'equip d'Espai Trail (Joan i Xevi).
En sis dies competirem a Alquézar en una cursa i un indret que m'atrauen molt. La recuperació no serà la millor. Segurament tocarà tirar d'experiència i guardar els cartutxos de sortida.
