8 d'Octubre de 2016: Long Trail Guara Somontano.

Havien passat tot just 6 dies de la Cursa del Margalló i ja em trobava a la sortida d'una cursa de 50 quilòmetres per muntanya a Alquézar. Entre la cursa del 2 d'Octubre i aquesta, vaig fer els 40 anys. 

Amb aquesta edat pots arribar a pensar que el que no has fet fins ara, ja no ho podràs fer. Efectivament, millorar certs resultats pot ser a partir d'ara difícil. Com també ho serà, cada cop més, trobar-e al capdavant a les curses on prengui part. Però quan fas esport perquè t'apassiona, arribes a la conclusió que bàsicament cal buscar i gaudir de les sensacions . 

És important buscar i trobar la motivació per entrenar. Cal cert compromís, dedicació, però sobretot, ser honest amb un mateix. I després cal saber llegir i gestionar les competicions. L'experiència s'ha de fer valer. I si tens clar això, les curses pots fer-les i gaudir-les tota la vida, tinguis l'edat i el nivell que tinguis.

I amb aquest esperit estàvem la Núria i jo a la sortida de una Cursa Gran. I dic Cursa Gran perquè l'ambient de la "Ultra Trail Guara Somontano" és molt engrescador. Estan tots els detalls molt ben cuidats i, tot i prendre part de la cursa de 50 quilòmetres, el tracte va cap al corredor és destacable.

Tenir a la Núria a la sortida i a l'arribada va ser un plus en aquesta cursa. Foto de la Pucca.

Vaig decidir conservar de sortida i anar deixant passar els quilòmetres. Anava molt centrat en una important pujada que apareixia passat el quilòmetre 30. El desnivell que mostrava el 'road-book' era molt important i certament no va decebre a ningú. Fins allà vaig arribar prou fresc. Crec que en 8a posició de la general. Van ser 2 quilòmetres de pujada molt exigents. En aquella pujada de 600 metres positius vaig arribar a avançar 5 corredors dels que portava per davant.

Començant la gran pujada en un tram una mica dret. Foto de Ramon Ferrer.

I així, em vaig trobar en 3a posició i amb menys de 20 quilòmetres en terreny favorable per davant. Tanmateix, tot i haver conservat fins llavors, no em sentia les cames recuperades de la cursa anterior. La sensació que tenia era que si provava d'anar fort fins al final començaria a tenir problemes de rampes i patiria en excés.

Van agafar-me abans del quilòmetre 40 dos companys que tenien més esperit combatiu que no pas jo aquest dia. No vaig afluixar el ritme, però tampoc el vaig incrementar quan tocava. D'aquesta manera vaig arribar a Alquezar en una correcta 5a posició. Molt sencer, amb un somriure i satisfet del tomb per la Serra de Guara i els seus barrancs.

Em va fascinar el que vaig veure i sentir. Segurament tornaré. I no descarto afrontar llavors la prova reina de 102 quilòmetres. Ara tocarà recuperar bé i arribar a les Barcelona Trail Races amb garanties, doncs allà afrontarem 46 km amb +1700.