Més enllà de provar de reeditar la victòria al 2016, van ser el curt i ràpid traçat, així com el canvi de data de la cursa el que em van animar a tornar-hi també enguany. A més, s'ha de remarcar que és un goig visitar la plaça major de Prades. És un lloc inspirador i que sembla ancorat en el temps.
Aquest any no vaig arribar a la sortida tan just com al 2016 i vaig poder agafar un bon lloc sota el mateix arc. De bon començament em vaig situar en primera posició i només als 2 quilòmetres inicials de la primera pujada hi va haver algun company a prop. A partir del darrer tram d'ascensió em vaig quedar sol al capdavant i vaig provar d'obrir forat en el terreny més favorable.
Si l'any passat la cursa va ser prou competida fins al quilòmetre 13 o 14, aquest any vaig anar potser massa sol. El cronòmetre final es va ressentir de competir així i en els darrers 5 quilòmetres vaig perdre fins a 4 minuts respecte al temps marcat al 2016.
Arribada a meta.
La propera cursa ja és de les que no deixen indiferent. La Ultra Cerdanya de 85 quilòmetres i uns 4.700 de desnivell positiu serà una dura prova a principis de Juny. Tocarà preparar-la durant el mes de Maig i competir amb molt de cap per acabar igual de satisfet que en les 3 curses ja saldades aquest 2017.
Perfil de la Ultra Cerdanya 2017.
