Atletes novells. Com comencem?

Aquesta entrada va dedicada a aquelles persones que no han practicat mai atletisme i que desde l'adolescència han practicat de forma esporàdica algun esport. Serien els anomenats 'sedentaris' que decideixen en edat adulta començar la pràctica d'un esport fàcil, econòmic i que es pot fer en quasi qualsevol lloc.

El primer que hem de pensar és que com en tot, els inicis no són fàcils. Aquí es poden aplicar tots els tòpics que es vulguin del tipus ’per recollir, s’ha de sembrar’ i ‘Roma no es va fer en un dia’. Cal molta paciència i no desanimar-se. La constància és, com en altres aspectes de la vida, bàsica.

Els entrenaments han de limitar-se a les posibilitats de cada un i sempre s’ha de sortir més lent del ritme que realment es pot soportar. El que una persona aguanti corrents els primers cops que surt depen de molts factors i les primeres setmanes i mesos la major part del temps s’ha d’invertir en conèixer-se a un mateix.

Un bon punt de partida seria, si no tenim cap patologia remarcable ni un sobrepes excessiu que pugui provocar lesions, marcar-se 2-3 sesions d’entrenament setmanals d’entre 25 i 35 minuts durant uns 6 mesos.

Si després de pocs o molts minuts la fatiga t’obliga a parar, no t’aturis de cop, intentar caminar a ritme viu, recuperan-te. Si et veus amb cor, quan estiguis recuperat, torna a córrer una mica més, i així fins que consideris finalitzat l’entrenament.

Si entrenes a l’estiu i en hores de molta calor has de portar una mica d’aigua o alguna moneda per comprar-ne en cas que sigui necessari.

Sempre que acabis l’entrenament cal fer estiraments i hidratar-se amb aigua.

És bo marcar-se objectius, encara que siguin petits, per motivar-se a córrer tot l’any. Córrer a la primavera (Abril , Maig, Juny), quan els dies són llargs i la temperatura ideal li ve de gust a molta gent, però quan arriba l’hivern, el dia s’acaba a quarts de sis de la tarda i la temperatura no és tan bona, ja costa més sortir.

Algunes petites ajudes per mantenir el ritme tot l’any poden ser:

-          Tenir la roba adequada per a cada estació de l’any. Avui dia hi ha una marca de equipació esportiva (Decathlon) que possa a l’abast de la gent material tècnic a uns preus raonables. És un bon punt de partida per després passar a equipament més complert si la cosa rutlla.

-          Portar una mica de música o algun podcast de radio a l’mp3. Això és una distracció que fa que no pensis continuament en ‘el patiment’, el fred o com de bé estaria a casa.

-          Encara que a algú això li pot sonar a una excentricitat, marcar-se un parell de curses populars de recorreguts assumibles al llarg de l’any. Hi ha curses a partir de 5 quilòmetres i en totes les èpoques de l’any. Tenir un repte, fa que fidelitzem el fet de sortir per tal d’arribar a aquell dia en condicions de fer aquell recorregut de forma segura.

To run or not to run.

Cada cop són més els coneguts que o bé decideixen començar a córrer mica en mica, o bé, després d'una regular pràctica d’altres esports o de l'atletisme s'animen a participar en alguna cursa per primer cop.

Alguns d'ells m'han demanat consell o assessorament en cada cas, per això he pensat en fer una sèrie d'entrades al blog durant aquest mes, recollint tot el que hem anat comentant en cada cas.

A aquests atletes els agruparé en tres grans grups:

-Aquells que no han practicat mai atletisme i que desde l'adolescència han practicat de forma esporàdica algun esport. Serien els anomenats 'sedentaris' que decideixen en edat adulta començar la pràctica d'un esport fàcil, econòmic i que es pot fer en quasi qualsevol lloc.

-Aquells que han practicat esport de forma regular, ja sigui rebent classes a un gimnàs, sortint en BTT o practicant esports en equip, pel que ja tenen una base aeròbica, i fins i tot corren de tant en tant, pel que no parteixen de zero.

-Aquells que corren assíduament, un mínim un parell de cops per setmana, han participat en alguna cursa puntualment i volen aprofundir una mica més, sense anar molt enllà ni cenyir-se a plans d'entrenaments pròpiament dits.

Mentres s'escriuen les entrades, us deixo una tira amb cert sarcàsme que he trobat amb el mateix títol que li he posat a aquest post: 'To run or not to run', publicada a magazine del New York Times el 11/03/2011.

'To run or not to run?' by Christoph Niemann

Afers exteriors: Nova Zelanda i Mèxic.

Avui diumenge 13 de Novembre ha estat un dia atlètic molt especial. I això que jo no he sortit ni a entrenar!

Dues persones molt properes (fondistes vilanovins) han competit el mateix dia en grans curses en dos continents diferents. Les participacions han estat, per ordre cronològic, les següents:

En @joantretze ha disputat la seva primera Marató ni més ni menys que a Nova Zelanda (Oceania). Es tracta de la Southland Maraton que uneix Riverton amb Invercargill. L'ha completat en un excel.lent crono de 3h48'47'' i les seves sensacions han estat bones. Aquí estan les classificacions oficials de l'event.

El mateix dia, però algunes hores més tard i en el continent americà, el meu pare ha disputat la "LIXª Media Maratón de Celaya" (Mèxic). La cursa uneix La Providencia amb Celaya i és molt exigent per atletes com nosaltres que correm sempre al nivell del mar, doncs transcorre per sobre dels 1.750 metres d'alçada tota ella. El crono, també excel.lent de 1h48'35'' i el detall de la ruta el teniu aquí.

Espero que al seu retorn poguem compartir plegats la propera Mitja Marató de Vilanova, que serà la meva 10ena participació consecutiva en aquesta cursa i 50ena Mitja Marató.

Marató de Collserola.

Avui he participat en la XVIIena Itinerari-Marató de Collserola que organitza la UEC Horta amb sortida i arribada en les instal.lacions del Velòdrom d'Horta, i que transcorre íntegrament per corriols i pistes del parc de Collserola.

L'any passat vam córrer la mitja Marató que s'organitza en paral.lel a la Marató i vam quedar encissats pel magnífic entorn natural. Aquest any, en vista dels darrers entrenaments i curses, em sabia a poc anar a Barcelona per fer la Mitja i un cop acabada la travessa Borges-Montblanc vaig decidir que provaria de fer la Marató.

El nivell de la Marató, ja no per la distància sinó pels desnivells, és més exigent que no pas la Mitja. Amb una altimetria que presentava 5 pujades remarcables acumulant 1550 metres de desnivell positiu. La qualitat dels avituallaments ha estat molt bona i l'organització més que correcta.

Només donar-se la sortida (puntual a les 8am), jo ja estava previngut per companys i per la Mitja de l'any passat, que a la primera pujada calia arribar molt ben situat per no perdre una eternitat per arribar al parc. Aconsegueixo, no sense un esforç extra, sortir ben endavant, aproximadament entre els 25 primers i enfilar corriol amunt sense veure'm frenat en cap moment.

Un cop a la pista, en terreny netament favorable, i amb molts corredors aprofitant per recuperar temps perdut, em mentalitzo per anar molt tranquil i no gastar energies. Reconec que em va costar molt anar relaxat i deixar que alguns homes em passessin en aquella tram, però era necessari si volia arribar viu als darrers 10 kms.
La cursa transcorre per paratges molt bonics, perfectament indicat el recorregut i amb constants canvis de desnivell, alternant pistes i corriols. La tardor comença a fer acte de presència i el terra està ple de fulles marrons.

Per un moment sortim del parc i entrem en una urbanització que es diu La Llagostera, és la 2a pujada del circuit. Es tracta de l'únic tram asfaltat de la cursa, amb desnivells típics d'urbanitzacions properes a Vilanova com 'Les Palmeres', 'California' o 'Costa Cunit'. En aquest tram pujo amb facilitat, són uns 5 kms (del 8 al 13) que tenen algun petit descans entre mig, excepte al tram final. Just en aquest tram es on s'embolica tot plegat.

En una pujada camp a través d'uns 200 metres que calia fer a peu, veig en renglera 8 o 9 homes per davant. Em convenço de que quan acabi la pujada i comenci el tram de baixada que dura fins al km. 18, els haig d'anar superant i que a la 3a pujada puc fer forat. Efectivament mantinc un ritme més viu, sense anar excessivament fort i vaig passant homes a mesura que fem el descens combinat entre pista i corriol. Tinc el presentiment de que dec estar entre els 15 primers i d'aquesta manera comencem el tercer gran ascens de la cursa. Es tracta d'una pujada dura i sense descans de 4 kms (del 18 al 22) que presenta algunes rampes que em recorden el tram més canyero de 'Les Perdius'. Aquí mica en mica recupero terreny amb un parell de corredors que porto al davant i arribem adalt junts.

Sort d'axò, perque baixant pel corriol, vaig relaxat, recuperant i menjant quan em despisto i m'equivoco de camí. Un d'ells em crida i reculo rapidament. Si no hagués anat amb ells segurament encara estaria perdut a hores d'ara. Els descens és llarg però procuro anar estalviant energia. Són 4 kms. que ens situen al km. 26, on abans de començar la 4a pujada tenim un nou avituallament.
La quarta pujada resulta trencadora, es tracta d'un triple dent de serra, amb moltes escales amunt i algun 'descans' de baixada. Cal caminar en algun dels trams. Just al km. 28, dalt el segon dent de serra, en un nou avituallament veig dos homes descansant. Miro la llista i veig que vaig 11è. Això vol dir que si passo a aquests dos, em situaré 9è i dintre del Top10.
Surto disparat i després d'una lleugera baixada arriba el darrer i més dur dent de serra. No sense patiment arribo al km. 30 i quan abandono l'avituallament just arriba un dels perseguidors.

Arriba ara una baixada de 3 kms. (del 30 al 33) on em proposo defensar la posició, convençut de que a la pujada final, el que em poguessin retallar no seria molt rellevant. Baixo ara si sense guardar-me res i els quilòmetres cauen ràpidament fins que arriba la darrera gran pujada de 4,5 kms (del 33 al 37,5). Una llarga pujada sense cap descans. I quan dic cap, és cap.
A mitja pujada m'acosto al 8è classificat i l'arribo a sobrepassar durant una estona. No obstant, tinc clar que jo ja vaig molt tocat i que a la darrera baixada prou feina tindré per no caure o per no acabar enrampat.

No obro prou forat en el que queda de pujada, però tampoc m'ho vaig plantejar. Només situar-se la pista més plana, em passa amb facilitat i torno a caure al 9è lloc. Tot just deuen quedar menys de 4 kms. però vaig tan fos que només penso en com patiré al corriol final de baixada. Les vistes de la Capital des d'aquest tram de cursa són espectaculars i ja fa estona que adelanto gent que està fent la Mitja Marató, que ha començat a les 8:30. El sol pica fort, ara que ja no hi ha bosc i m'alegro de portar la gorra posada.

Un cop enganxem el corriol de baixada (criminal com ell sol amb 40 kms. a les cames), trobo molts corredors de la mitja. Sense tallar-me ni un pel uns metres abans d'agafar-los demano pas xiulant i verbalment ("Pas, si us plau!"). Els corredors s'aparten amablement i, per sort, em passa aquest tram de 3 kms. més ràpid del que em pensava.

Quan arribo a la zona asfaltada que porta al Velòdrom tanco el puny i el sacsejo content per haver defensat la posició desde el km. 26 amb éxit, tot just queden 400 metres per meta.
Arribant a la meta agafo un nou corredor de la mitja que es posa a esprintar al meu costat quan l'estic passant, pensant que potser competia amb ell.

Després de recuperar una mica i d'una gratificant dutxa, comprovo les classificacions satisfet. Evidentment sóc conscient de que com a atleta de muntanya no sóc cap meravella i que hagi quedat tan endavant en la meva primera Marató de Muntanya és perque molts homes sobradament millor preparats estaven fent els 'Cavalls de Vent' aquest cap de setmana, o van fer la 'Matagalls-Montserrat' fa 15 dies.

Més enllà de classificacions i temps emprats, està el gaudir de les sensacions i dels paratges d'aquest tipus de curses. Ara toca descansar tota la setmana i recuperar-se de l'excés. En pocs dies ja pensarem quina pot ser la propera, que ben segur serà més tranquila.

Sortida 4 de Setembre de 2011.

La sortida del diumenge es va planificar amb arribada a Cunit, per tal d'intentar allargar el tram pel Parc del Foix i fer camins nous per tots.
Per això vam portar el cotxe al punt d'arribada el dia anterior, ben carregat amb roba neta i beguda. La distància prevista eren 30 kms.

La sortida i la pujada fins al peu del Tres Partions es va fer per camins coneguts i habituals. Un cop en aquest punt ens vam dirigir cap al Nord per un altipla que deixava a ma dreta Daltmar.
La ruta original prevèia després girar en direcció Oest per anar a parar directament a Torrelletes. Però una confusió entre els camins, va fer que arribessim fins al límit superior del Parc (on hi ha una cantera) i al fer el gir a ponent ens trobéssim en mig de vinyes molt a prop de La Ràpita.

Uns senyors que estaven preparant un esmorzar en una Masia destartalada ens van ajudar a trobar el camí cap a Torrelletes. El més curiós va ser quan vam demanar si tenien una mica d'aigua, doncs ja anavem justos, i van dir que no, que només tenien vi. Finalment un d'ells va treure una garrafa d'aigua del seu cotxe i ens va assegurar que era ben bona.

Vam arribar a Torrelletes amb gairebé 23 kms. Uns 8 per sobre del previst. Després de trucar a casa per avisar del desfase horari que portàvem, vam decidir llavors escurçar per l'únic lloc per on podiem. Això suposava no passar per Castellet pel corriol i baixar per carretera directament cap a Clariana. Després de pujar Clariana pel corriol vam baixar cap a 'Els Rosals' on vam arribar amb 30 kms. justos (haviem de portar aquí 24).

Quedaven 6 per arribar al cotxe que eren pràcticament en baixada, excepte la pujada de 500 metres per salvar la C-32.
Finalment gairebé 36 kms. en 3h13'.

La ruta al detall en aquest enllaç a Endomondo.

Travessa Borges - Montblanc.

Ahir Diumenge 28 d'Agost vam participar en la travessa Borges-Montblanc que organitza el C.E. Borges-Garrigues. Una prova puntuable per la Copa Catalana de Caminades de Resistència de la FEEC que, tot i ser només la tercera edició, disposava d'una impecable organització.

Vam decidir fer un equip de 3 persones per participar plegats i completar els poc més de 51 quilòmetres de la ruta en bloc. Donat que la prova sortia d'hora per motius obvis (7am de Borges), vam pernoctar allà, cosa que t'ajuda a ficar-te més en situació i a comentar amb més profusió com es plantejarà la cursa.

L'altimetria de la cursa mostrava un perfil ascendent continu durant el primer terç. Després una mica de puja i baixa (mai pla). Finalment, a partir del km 40 una zona muntanyosa amb dues fites importants que ben segur tocaria fer caminant.

El plantejament de la cursa va ser de buscar fins el km 40 els 10 kms/hora (6:00 min/km) de mitjana, incloent-hi les parades als avituallaments molt lleugeres i les aturades per necessitats bàsiques. Això ens situaria en aquest km 40 en unes 4 hores sense haver comés cap excés i amb garanties per afrontar els darrers 11 kms de muntanya més durs. Donat que no coneixiem ben bé que ens trobariem vam estimar sobre 1h30' o 1h40' per fer aquests darrers 11 kms on ja sospitavem que caminariem força en sentit vertical.

En la sortida des de Borges a trenc d'alba vaig tenir problemes amb la localització del GPS i fins al km 1,5 no em va funcionar. Això va fer que hagués d'anar afegint sempre 1,5 a la distància recorreguda que marcava el rellotge.
Els primers quilòmetres molt distesos, xerrant de tot plegat i de res. Situant-nos en la cursa i escalfant mica en mica, tot expectants per veure que trobariem.
Tal i com sospitaven, terreny netament ascendent i sense cap tram pla. Alguna baixada, però sobretot molta pujada asumible per fer-la al ritme que ens haviem proposat.

Entre el km 10 i el km 17, tram on teniem l'avituallament de l'Albi, jo veig que no giro rodó. Hauria d'anar com si res i em noto molt pesat. Veig que necessito fer de ventre i que no he fet net abans de la cursa. En una zona boscosa a prop d'un avituallament veig una furgoneta i em proporcionen uns mocadors. Aturada express i un cop pujat el pantaló soc una altra persona. Només començar a córrer em sento com si no hagués fet encara cap quilòmetre i em tranquilitzo perque ja m'estava ratllant amb que alguna cosa no m'havia sentat bé.

Anem avançant fins el proper poble en clara ascensió i acostant-nos a gent que teniem al davant mica en mica. Un cop arribats a El Vilosell, al km 24, tenim l'únic ensurt de senyalització de la cursa, en no seguir correctament les cintes del recorregut. Toca fer enrera uns 200 metres per arribar al control de pas d'aquesta vila.

D'aquí fins a Vimbodí (km 35) són 11 quilómetres sense tanta ascensió i per una zona elevada. De nou trobem un avituallament sobre el km 30. I després ja una bona baixada fins aquest poble, que creuariem sencer abans d'un nou avituallament entre el kms 36 i 37.

Agafem a partir d'aquest punt un corriol que ens portaria fins un castell rodejat de vinyes on, qui volia, podia veure vi amb i sense alcohol (km 38). Un cop ens marcaren el control de pas, vam declinar amablement la invitació d'ingerir vi per acostar-nos a un nou avituallament.

D'aquí vam sortir ja amb cert cansament camí del Monestir de Poblet. Vam veure a l'horitzó l'Espluga de Francolí, on tot just un mes abans haviem participat en la mítica cursa estiuenca de 15 kms. I de seguida vam entrar a Poblet per fer l'avituallament més llarg. Vam consultar sobre els propers kms i les nostres sospites és van fer certes. Ara venia el moment més dur i calia tenir el cap fred i afrontar les pujades més fortes amb seny.

Sortint de Poblet, tot just 2 kms de carretera i ja trobem un corriol que tira amunt i on ens decidim a caminar. Cal remarcar que durant aquest tram de carretera vam creuar el punt de la Marató (km 42,190) en un temps aproximat de 3h58'.

Primera pujada que acaba amb una pancarta d'ànims als corredors a la primera de les dues fites. Una organització exemplar en tots els sentits, respectuosa amb el medi ambient i amb els participants.
Una mica de baixada no gaire dolenta, per enganxar una pista i arribar a la Ermita de la Santíssima Trinitat, on estava el penúltim avituallament. Punt clau perque les forces estaven ja justes i aquí vam poder recomposar-nos i conjurar-nos per la darrera pujada.

Després de baixar un xic més ja enganxem un corriol amunt amb molta pedra, on no haguéssim corregut ni que portéssim 10 quilòmetres. Ens porta a una pista que continuava pujant tot serpentejant. Aquest camí oferia unes vistes poc valorades en aquells moments i que en altres circumstàncies hauriem contemplat amb més solemnitat.

Deixem la pista i nou corriol que ja quasi no puja i fins i tot baixa. Així arribem a una zona amb la terra més vermella que he vist mai. Ben bé semblava que estiguéssim corrents per Mart i em passen pel cap la pel.lícula 'Total Recall' i el còmic 'Watchmen' on aquest planeta té cert protagonisme.
El darrer control i avituallament es troba en una Ermita plantada sobre una enorme roca vermella i ja ens diuen que toca baixar i que la baixada és forta.

Baixem corriol avall ben lleugers, fins que la baixada es complica i toca anar amb més calma. Arrels i molta pedra fa que sigui impossible posar el peu amb fiabilitat. Sens dubte el pitjor tram de la cursa, que ens acaba portant a una nova pista que ja ens duria directament a Montblanc.

Entrem a aquesta vila digna de visitar i voregem els murs en els darrers metres d'aquesta travessa. La cursa acaba en la Esglèsia de Sant Francesc, i només arribar ens prenen el temps i ens fan una foto a tots 3 plegats. El temps ha estat de 5h22' i el GPS marca 52 kms de ruta.
L'Esglesia alberga al seu interior el repartiment de regals i aliments. "Agafa'n tant com vulguis" ha estat la frase que senties repetidament en cada un dels avituallaments i també al final. Tanta amabilitat resultava abrumadora.
Sortint de l'Esglèsia i aprofitant que no arriben gaires atletes, ens fem una nova foto tots 3 amb la medalla penjada i un gran somriure.
Bany i dutxa a les piscines munícipal del poble i cap a Borges a recollir el cotxe que vam deixar allà.

Una bonica i gratificant experiència que ens ha sortit força bé i on la climatologia ens ha fet costat en gairebé tot moment.
Es referma la meva creença de que al 'running', com a la vida "Si vols anar ràpid, corre sol. Si vols arribar lluny, corre en equip".

Per veure el detall del track, cliqueu sobre aquest enllaç a Endomondo.

En properes entrades penjaré algunes fotografies de la travessa.

Sortida 10 d'Agost de 2011.

He sortit en solitari cap el camí vell de Cubelles i un cop allà he anat a buscar la façana marítima, que he resseguit fins una mica entrat Cunit, on portava ja uns 9,5 quilòmetres acumulats.

En aquest punt he girat a buscar l'avinguda de Tarragona i després he pujat per l'avinguda de la Font ben amunt. He passat les instal.lacions del Club de Tennis de Cunit resseguint la carretera de Clariana, per buscar les urbanitzacions que es troben a la vessant dels turons que travessa la C-32.

Per error m'he endinsat en 'Els jardins de Cunit' quan havia d'anar cap 'Els Rosals'. He girat cua amb gairebé 2 quilòmetres extra.

Un cop a 'Els Rosals' tornada vorejant la C-32, el seu magestuós peatge i els dipòsits verds de Cubelles. Després cap a 'Mas Trader' i des d'allà a buscar la 'carretera del Pantano' pel camí dels tolls (carrer de l'Arboç).

Pujada del xatarrero i un cop al Vilanova Park baixada per la Collada ja directament fins al Parc de la Torre d'Enveja.

28,6 quilòmetres de ruta en 2 hores i 10 minuts per un ritme promig de 4'33'' el km.

El circuit amb més detall en aquest enllaç a Endomondo.

Fotografies de la Cursa de l'Espluga.

Val a dir que he estat afortunat aquest cop amb les fotografies que he trobat per la xarxa de la darrera edició de la Cursa de l'Espluga.

Després de 11 anys corrent amb el mateuix uniforme 'Reebok' de color groc, aquest any vaig canviar, per comoditat bàsicament, a un conjunt Nike de colors blanc i verd.

Les dues fotos de la pujada. Tram de pujada més dur, tot sortint de Poblet (que es veu al fons). Tot i la imatge us asseguro que no anava primer ni de bon tros:

I ja a la baixada, amb el compta-revolucions a tope:

El meu agraïment a la desinteressada tasca del fotògraf que va penjar un bon grapat de fotos d'aquesta cursa.

Sortida 7 d'Agost de 2011.

De bon matí hem enfilat cap al Montgrós per Mas Solers. Un cop dalt hem provat de baixar directament cap al carrer més alt de la urbanització California, però no ha sortit bé i finalment em fet el retomb per la pista ja coneguda.

Baixant Califronia i anant a buscar Les Palmeres, hem vist l'oportunitat d'evitar la pujada de l'avinguda Canyelles fins al Bar de Les Palmeres. Hem resseguit el carrer Sabadell i Girona fins l'Avinguda Astúries que ens ha deixat al Bar, on hem begut força aigua.

De Les Palmeres al Fons de les Oliveres, d'aquí pujada a la Barraca d'en Bruno i baixada per les Mesquites per fer un darrer 3.000 en terreny favorable a bon ritme fins el final.

Han estat 26,4 quilòmetres en 2 hores i 16 minuts d'esforç.

El detall del circuit en aquest enllaç a Endomondo.

Sortida 4 d'Agost de 2011: els Estrets d'Arnes

A la localitat d'Arnes hem pogut passar uns dies de tranquilitat i comprovar els grans paratges que envolten la vila.

En una de les excursions que vàrem fer, ens vam endinsar dintre d'una vall anomenada "Els estrets", dintre del Parc Natural dels Ports, que disposa d'un corriol que transcorre uns 4 ó 5 quilòmetres pel seu interior. Al costat hi baixa un riu que forma tolls d'aigua ideals per banyar-se.

Pel cel es veuen un gran nombre de voltors i per les grans parets de pedra hi baixen cabres salvatges al riu per refrescar-se, que surten corrents ben amunt només veure't.

Vaig aprofitar un dia de bon matí per arribar tan lluny com vaig poder, per després tornar.

Més detall de la ruta en aquest enllaç a Endomondo.

34a Cursa de l'Espluga

Aquesta va ser la meva dotzena participació consecutiva en la Cursa de l'Espluga, que tradicionalment es cel.lebra el darrer dissabte de Juliol a la localitat de l'Espluga de Francolí.

A la Cursa de l'Espluga acostumen a haver-hi sobre uns 900 participants, però el nivell dels competidors és notablement més alt que en la resta de curses populars del nostre país. La seva peculiar duresa i l'emplaçament al calendari fan que sigui una cita exigent, però plena de romanticisme.

Va ser en la Cursa de l'Espluga on vaig debutar l'any 2000 en companyia dels atletes que em van introduïr en aquest món de les curses de fons, en el qual visc feliçment atrapat.

Mai els hi estaré prou agraït per fer-ho. Vaig fer llavors una marca molt bona. Era jove i molt inexpert, però em van saber portar molt bé i vaig gaudir tant que desitjava repetir.

Els dos anys següents (2001 i 2002) van ser durs i les marques van ser les pitjors que he obtingut mai. Continuava sent inexpert i ni preparava la cursa com calia ni tampoc sabia competir.

A partir d'aquí començo també a participar en mitges maratons i a seguir plans d'entrenament. L'objectiu és baixar de 1 hora en la mítica Cursa. Objectiu ambiciós que no assoleixo fins al 2005 no sense un gran esforç i patiment en la baixada per recuperar tot el temps emprat en la pujada. Finalment el temps de 59:46 m'allibera per ben poc d'aquesta fita que m'havia marcat.

Un any 2005 rodó, on també aconseguiria la millor marca en 10.000 i en 1/2 Marató.

Els anys següents les marques no són dolentes, aprofitant ja l'experiència en moltes curses i el coneixement del circuit. Fins aquest any 2011: A principis d'any vaig poder fer, 6 anys després, marca en Mitja Marató. Això, combinat també, amb entrenaments de muntanya setmanals durant els darrers 3 mesos de distàncies superiors als 25 quilòmetres, han fet que arribés a l'Espluga en unes bones condicions tot i no fer una pla específic per aquesta cursa.

Cal afegir que la calor no va ser tan forta com altres anys i que, tot i no ploure, les condicions climatològiques van ser les millors que recordo per competir en aquesta cursa.

La pujada ha estat la millor que he aconseguit mai. I també la baixada, amb un ritme de 3'29'' el quilòmetre després del gir i fins la meta. Fins i tot, la discreta posició 52, degut al gran nivell dels participants, és la més bona que he aconseguit. Temps final de 58'23''

Aquest és el quadre resum de totes les participacions:

Ara toca passar pàgina. He estat fidel a aquesta prova durant molts anys i entrenant quan potser havia de fer altres esports o descansar per la següent temporada. No sé quan tornaré a fer la Cursa de l'Espluga un altre cop. Espero algun dia poder anar a participar amb algun dels meus fills, si és que es decideixen a córrer. Ensenya'ls-hi el circuit que tants cops he fet i que em conec pam a pam.

Sortida 28 de Juliol de 2011.

Sortida desde Bellver pel GR107 o "Camí dels bons homes" en direcció Sud (cap a Bagà) que s'endinsa dintre la magestuosa vall de l'ingla.

Una pujada constant no gaire exigent fins a la font de l'ingla a menys de 6 quilòmetres de Bellver.
A partir d'aquí la cosa es posa sèria i el desnivell es torna important durant 4 quilòmetres, fins a l'arribada al Refugi de Cortals de l'Ingla a poc més de 1.600 metres i a 10 quilòmetres de Bellver, fent aquest recorregut en una hora.

La baixada feta a fons desde el Refugi va provocar algun ensurt a les vaques que pastoraven al marge del camí. Aprofitant el terreny favorable el temps de baixada va ser de 37 minuts. Aquest excés a dos dies de competir a l'Espluga no semblava molt prudent i em quedava el dubte de su recuperaria prou bé de l'esforç.

Detalls de la ruta en aquest enllaç a Endomondo.

Sortida del 27 de Juliol de 2011.

He pres el GR150 a la sortida de Bellver de Cerdanya i més concretament un dels trams corresponents a la Ruta dels Segadors. Passant pels poblets de Pi i Santa Eugènia i tornant per una carretera interior directe a Bellver.

Molt destacables algunes zones boscoses. Al llarg del recorregut nombroses masies amb animals de tots mena d'animals (gallines, oques, vaques, cabres o tatanus) i olors.

El recorregut en detall en aquest enllaç a Endomondo
.

Sortida 17 de Juliol de 2011.

Cel tapat i molta xafogor avui de bon matí. Un únic plat fort, però de molta duresa, com és la pujada des de Canyelles al Pic de l'Àliga passant pel Daltmar.
Des d'abaix no es veia el Pic de l'Àliga pels núvols baixos, i efectivament un cop ens hem apropat hi havia una boirina que no deixava veuré gaire més enllà.

De baixada hem passat per la Talaia i després ens hem avituallat a la Collada. En resum 28 quilòmetres força feixucs ja per les alçades d'estiu i per que veiem les vacances a tocar.

Els detalls de la ruta en aquest enllaç a Endomondo.

Free Half Marathon around Vilanova.

Aquest vespre tenia clar que volia sortir a bon ritme i fer una tirada sobre els 18 quilòmetres, però tot pensant la ruta, he vist que més o menys el que em feia gràcia fer passava dels 21.

M'he proposat doncs sortir a fer el circuit a un ritme viu per tal de fer una mitja marató per lliure (21,097 km.), tot i que tindria el handicap de la manca d'aigua i dels desnivells que trobaria a la Collada, el Tennis o als Colls.

Finalment he completat els 21,1 km. en 1h33' passats. En aquest enllaç a Endomondo teniu la ruta amb els parcials detallats. També podeu clicar sobre la imatge per ampliarla.

Si vols anar ràpid, corre sol. Si vols arribar lluny, corre en equip.

Partim de la base que l'Atletisme de fons és un esport individual. Cada persona és única i , per tant, al llarg d'una cursa on surti a competir, la seva trajectòria, evolució i ritmes seran únics i no n'hi hauran dos d'iguals entre la resta de participants.

Un dels avantatges que tots remarquem d'aquest esport és que el pots practicar sense necessitar ningú més, a gairebé qualsevol hora i en gairebé qualsevol lloc.

No obstant, com a éssers sociables que som, fer activitats en companyia d'altres fa que la possibilitat de comunicar-se doni més valor i enriqueixi allò que fem. Produint per aquest motiu més satisfacció i generant més motivació.

Córrer no és una excepció. Evidentment les persones que ho facin han d'encabir-se, a nivell físic i tècnic, dintre d'una franja raonable. Però això ens passa també en la resta d'esports. Jugar a tennis amb un professional del circuit ATP deu ser tan productiu com fer-ho contra un nen de 4 anys. O sigui, és necessari trobar un rival d'un nivell similar a un mateix per gaudir d'un bon partit.

Doncs corrents passa el mateix. Si trobes un grup amb unes prestacions similars a les teves, les sortides en grup poden arribar a ser un estímul dintre dels entrenaments habituals.

Estic molt content de tenir un grup d'entrenament de les característiques que us comento i per això recomano de tant en tant, si es dona la possibilitat, sortir en companyia. Sempre s'aprèn alguna cosa.

Sortida Nocturna: 9 de Juliol de 2011.

Després d'una setmana fent bondat per recuperar-me de l'estrebada que vaig patir a Pallejà, durant tot el dissabte vaig estar molt neguitós i amb ganes de que arribés l'hora de la sortida.

Vam buscar una ruta sense gaires sorpreses i amb pistes amples. Als primers quilòmetres no calia frontal, però un cop a la 'barraca d'en Bruno' ja era necessari. El pas més compromès ha estat la pujada pel GR92, on la foscor era total a causa de la vegetació. A partir d'aquí la cosa ja feia baixada fins a Torrelletes, on hem parat a la font del poble a refrescar-nos.

Sense passar per Castellet (ja que el bar era tancat), hem pujat per una pista ample cap a Clariana i d'aquí, ara sí, baixada a Costa-Cunit on se'ns ha aparegut la Verge, metafòricament parlant, és clar. L'únic bar existent (fins a Cubelles) estava ja recollint i pràcticament tancat. Ens ha anat de ben poc, però hem comprat aigua, ja al km. 22.

La baixada arran d'autopista fins al Peatge de Cubelles ja començava a ser dura, així com el retomb als dipòsits verds i la posterior arribada al poble. Una darrera aturada pel reagrupament del grup a la benzinera de Cubelles al km. 28,5 per afrontar el darrer tram pel camí vell, el Tennis i, finalment Vilanova: 32,8 km. en 184 foscos minuts.

Cliqueu sobre aquest enllaç a Endomondo, per veureu la ruta i el detall dels parcials, o bé sobre la imatge per ampliar-la.

Cursa de Pallejà: 3 de Juliol de 2011.

Avui hem participat en la Cursa de Pallejà (10.000 metres), que s'acostuma a cel.lebrar el primer cap de setmana de Juliol. Amb un nou horari (a les 9:00), molt encertat per evitar hores de molta calor, han donat el tret de sortida a aquesta clàssica del calendari Català.

Sobre el circuit de 5 quilòmetres s'han barrejat els atletes que participaven als 5.000 i als 10.000, i només en els 200 primers metres hi ha hagut cert rebombori i de seguida s'ha pogut córrer amb tranquil.litat.

A nivell personal he sortit massa ràpid pel meu gust i ja al km.2 he vist que calia afluixar per tenir forces al final, doncs he passat aquest punt en 7'00".
Fins al km.5 he anat controlant, creuant la 1/2 cursa en 18:36 i m'he proposat no fer cap excés fins al km.8, tenint en compte que del 7 al 8 hi havia lleugera pujada.

Malauradament quant tocava deixar-ho tot i em trobava bé de pit, a una petita pujadeta en el km.8,5 he sentit una fiblada al bessó esquerre que m'ha fet afluixar el ritme i renunciar a exprimir-me en els darrers 1.500 metres.

Temps final de 37'46" i inesperada lesió que farà ben segur que no participi a la Popular de Canyelles i arribi a la Cursa de l'Espluga ben justet.

Sortida 26 de Juny de 2011.

Tot i que he intentat convèncer els companys de ruta per matinar encara més, hem sortit prou d'hora per evitar la calor i ben carregats d'aigua, donat que no teníem possibilitat de comprar-ne durant el circuit previst per avui.
Pel camí vell fins a Cubelles, hem anat a cercar part del circuit que es fa a la cursa 'Puig de Tiula' i vorejant els dipòsits verds, hem resseguit el camí que transcorre paral.lel a l'autopista i que ens ha deixat a l'entrada de la part més occidental de Costa-Cunit.
Un cop a la avinguda del Rosals, hem tirat amunt fins enllaçar la pista que porta a Clariana. Baixant pel turonet per evitar la carretera, hem agafat el camí que voreja l'embassament del Foix per la part Sud.
Passada la riera del Foix sens grans complicacions, hem fet uns 3 quilòmetres per la 'Carretera del Pantano' per després pujar per la 'Fonda del camí de Rocacrespa'.
La tornada s'ha completat passant pel darrera del càmping ('Camí del Mas Gros') i fins al jutjats pel ja mític 'Cami del Mas Roig'.
Han estat 30 quilòmetres ben justets en 152 minuts.

Cliqueu en aquest enllaç a Endomondo per veure la ruta amb detall i els parcials o bé sobre la imatge per ampliar-la.

Sortida 24 de Juny de 2011.

Dia de Sant Joan a Cambrils i despertador ben d'horeta per evitar la calor i respirar l'aire fresquet de bon matí.

Sortint de l'hotel on ens allotjàvem, vaig anar a buscar el càping Sanguli Park a Salou i des d'allà per camins de terra entre els horts en direcció a l'interior fins arribar a la vora de Riudoms.

Per tornar, una mica massa de carretera i camins interiors fins que vaig topar amb Cambrils i ja em vaig dirigir cap a la costa per acabar. Menys de 24 quilòmetres en 121 minuts.

Sortida 20 de Juny de 2011.

Tarda de xafogor on el principal objectiu era arribar al Pic de l'Àliga (457 metres) on recentment han instal.lat una Torre de Vigilància com la que fa anys hi ha a la Talaia.
La idea inicial era pujar pel GR92 i fer l'ascensió per pista (com en aquesta sortida), però finalment m'ha picat la curiositat per saber com de dura és la pujada inversa. O sigui, des de Canyelles fins a Daltmar, per arribar al Pic de l'Àliga.

Realment és molt dura aquesta pujada per aslfalt. A Daltmar he hagut de demanar aigua a una casa per reomplir les ampolletes.

Un cop al Pic de l'Àliga he gaudit de les vistes uns minuts i cap avall que fa baixada. Una sortida un pel dura per les dates que estem: 25,7 quilòmetres en poc més de 127 minuts.

Sortida 13 de Juny de 2011.

La sortida d'avui ha estat lleugerament més curta que les anteriors però amb dues pujades remarcables al Muntgrós i pel camí de Llacunalba fins a 'Les Palmeres', on ens hem avituallat i hem omplert els bidons.

Seguidament baixada passant pel 'Fons de les Oliveres' i el camí de 'Les Mesquites' per completar uns 26 quilòmetres aproximadament.

Després de molts diumenges de treva, la calor ha fet avui acte de presència i començarà a limitar ja la duració de les sortides durant els propers tres mesos d'estiu.

Sortida 5 de juny de 2011.

El dia s'ha despertat amb una fina pluja i el cel ben tapat. Abans de començar hem mirat amunt, però s'ha decidit fer via i ja veuriem si la pluja parava o no.

La pujada l'hem fet per 'Les Mesquites', que és la més suau, i després hem agafat el tram del GR92 fins a 'Casa Alta'. Tot això sota la pluja, però sense trobar el terreny excessivament enfangat.

La baixada fins a Castellet per la variant del GR ha estat culminada amb un parell de grimpades per pujar d'una vinya a una altra. A Castellet avituallament al Bar-Restaurant amb tertúlia futbolera entre nosaltres ja habitual, on s'ha afegit l'amo del Bar.

Hem représ la marxa direcció Clariana i hem agafat un camí on ha aparegut una processó de senderistes vilanovins que baixaven. Ben bé debien ser unes 30 o 40 persones que ens han cedit l'espai perquè passéssim. Just abans d'entrar a Clariana es girava per buscar el camí que baixa fins a Trencarroques. Un camí molt agradable fent-lo de baixada, però que fet de pujada sembla un bon repte.

Ja a Costa-Cunit portàvem just 20 quilòmetres. Més baixada fins a Mas Trader, Cubelles i pujadeta pel camí de Rocacrespa fins a la Collada, on ens hem conjurat per afrontar a bon ritme els 2.000 darrers metres en terreny favorable.

Finalment surten poc menys de 31 quilòmetres completats en 2h i 53'.

Temps de sèries.

Va ser acabar Gener i deixar de fer els entrenaments amb sèries que portava fent els darrers 5 mesos. Període de descans, en aquest aspecte, després de la temporada de Mitges (amb la inesperada marca personal inclosa) i les dues Maratons a Saragossa i Barcelona.

En aquests 4 mesos he prioritzat els recorreguts llargs i per muntanya (amb desnivells variats), com demostren les diferents entrades del blog.

He descobert camins que m'han fascinat i que portaré gravats en la memòria. Espero algun dia ensenya'ls-hi a algun dels meus dos fills, o als dos. Sempre que a algun d'ells els hi agradi córrer i que els camins encara hi siguin on són.

Amb la vista fixada en la Cursa de l'Espluga, reprenc les sèries en els entrenaments per les properes 7 o 8 setmanes. Sèries de 1.000, 2.000, 5.000 i, potser, algun 10.000 que m'agradaria provar en alguna cursa durant aquestes setmanes. La tirada llarga del cap de setmana es mantindrà, però amb algunes sortides sense desnivell ja cap al Juliol.

Sortida 29 de Maig de 2011.

Ha costat matinar avui, després de la intensa nit de Champions viscuda ahir, on l'equip de Guardiola ens ha donat el quart doblet de Copa d'Europa + Lliga.

Tot i això la sortida s'ha fet a un bon ritme i, fins i tot els darrers quilòmetres, ja amb terreny favorable hem rodat prou animats.

Després d'un bon escalfament per Mas Solers i la Torre del Veguer, hem pujat pel camí de Llacunalba fins a 'Les Palmeres' i d'aquí al Fons de les Oliveres i al Pla de les Palmeres.

Un total de 22,4 quilòmetres en gairebé 113 minuts.

Sortida 25 de Maig de 2011.

L'objectiu d'avui era explorar el 'Camí de Llacunalba' que neix a la carretera de Vilanova a Vilafranca. La calor que feia avui a les 13 hores i l'exigent pujada, afegit al fet que no la coneixia bé, han fet que avui hagi mossegat la pols com feia temps que no ho feia.

La pujada és contínua i exigent, amb unes vistes que no puc catalogar encara, perquè no les recordo. No gosava aixecar el cap i al portar la gorra, la visió del meu entorn era més reduïda.

Vull repetir aquesta pujada ben d'hora al matí, quan s'està més fresc. Estic segur que serà una pas habitual en els propers entrenaments per la zona.

En el track següent la pujada del 'Camí de Llacunalba'va del quilòmetre 2,9 fins al 4,7.

Sortida 22 de Maig de 2011.

Ruta llarga la planificada per avui, amb l'objectiu principal de trencar la barrera dels 30 quilòmetres, però sense renunciar a desnivells interessants. A més, tenia un nou incentiu: un GPS Keymaze 500 (marca 'Decathlon') que m'ha fet molt bona companyia, un cop m'he quedat sol al final de la sortida.

El primer punt l'hem trobat en la pedregosa pujada per la pista que du al Muntgrós. Una pujada molt entretinguda que hem afrontat ja amb uns 7 quilòmetres d'escalfament a les cames a una temperatura ideal (hem arrencat a les 7:00 am), però llavors ja es veia que el dia seria molt calorós.

Un cop a dalt, les vistes genials, com sempre i caminet avall. Salvem les obres del cinturó que unirà Vilanova amb Vilafranca rebentant-ho tot pel mig (#usfelicitofills). Enganxats a la Pau Casals anem a buscar el segon punt del dia: un fons paral.lel a la pujada del Mas de l'Artís que porta cap al capdamunt de "les Palmeres" (Canyelles). Allà hem acomiadat a un dels integrants de la sortida que ja portava molta tralla de la setmana passada.

Pujat el fons érem al quilòmetre 18 i ens hem avituallat. Ampolla de 1,5 litres al bar de la urbanització i aliments sòlids que ja portàvem sobre.

Sortir de "Les Palmeres" sempre ens dóna problemes i avui no ha estat una excepció: tomb turístic per trobar el camí cap al Mas.

Hem passat pel 'Fons de les Oliveres' i hem pujat cap a la 'Barraca d'en Bruno', per baixar per 'Les Mesquites'. Un cop allà, l'altre company a tirat pel dret cap a Vilanova i ja m'he quedat sol.

He girat cap al 'Portal del Roc' on he pres el camí que porta a la carretera del 'pantano'.

Anant a buscar la pujada del 'xatarrero', i passant pel caminet de 'Rocacrespa' ja sense aigua, per afrontar la baixada final des de 'els 6 camins' fins a casa.

En total han estat prop de 31,90 quilòmetres en 2 hores i 45 minuts, on la darrera hora la calor ha estat forta.

Sortida 15 de Maig de 2011.

Les dues del migdia en ple maig. Disposat a tancar els interrogants oberts la setmana anterior sobre com tornar vorejant l'embassament del Foix per la vessant de la costa. Calor: crema solar, gorra, aigua, barreta, iphone.

Sortida ràpida cap a la pujada de 'les Mesquites' i 'Balcó' amunt. D'aquí cap al 'pla de les palmeres', i enfilant la pujada de 'Casa Alta' a bon ritme. El primer problema de la tarda és la manca d'aigua. El consum supera les previsións i les tres ampolletes Kalenji de 100 ml. s'esgoten ràpidament.

Camí increible de roca mare sobre la vessant d'un turó resseguint senyals d'alguna variant del GR92, seguit per un corriol de luxe amb pedra a dojo. Dues rebrincades de tormell més tard i, per la meva sorpresa, no sortiria a prop de la presa de l'Embassament, sinó que ho faria al ben mig del tram que uneix Torrelletes amb Castellet.

Una mica de desconcert: cap aquí, cap allà, vinya amunt, vinya avall i trobo la ruta que em porta a Castellet. Ideal per recarregar líquid al Bar de la carretera (3 Eurus 2 ampolletes de 0,5 litres) i menjar-me la barreta a la ombra.

Amb les forces ja recuperades cap a Clariana, on aquest cop agafo el tram correcte i vorejo l'embassament reseguint una ruta fantàstica.
Deixo enrera la presa i el camí es torna més sec, però fàcil de seguir.
Arribo a una bifurcació i un dels camins m'indica això:
Trio doncs, l'altre opció i el camí em porta directament avall, cap a a la riera que ve de la presa. Ves per on, les pluges han fet que baixi força aigua i se'ns planteja el segon problema de la tarda: com creuem el riu?

Després de valorar l'ubicació de les pedres, queda clar que no és possible creuar per sobre d'elles. La millor solució doncs és mullar-se. Em descalço i sabatilles en mà creuo a peu pel ben mig del pas. M'eixugo amb l'escalfor de les pedres i un cop calçat camí amunt per arribar a la mítica 'Carretera del Pantano' on em quedarien 3 quilòmetres d'asfalt fins a la rotonda de l'autopista, per agafar el 'Camí de Rocacrespa' directe cap a casa.

En total 2h20' per 26,4 quilòmetres amb molta calor.

Sortida 8 de Maig de 2011.

Sortida molt il.lusionant (i ambiciosa) la que teniem prevista per avui. El plan era arribar a Torrelletes del Foix pel GR92 i tornar per la part de la costa de l'embassament del Foix.
L'anada ha superat totes les expectatives. No només l'arribada a Torrelletes és impagable, sinó que també la baixada i l'entrada a Castellet són súmmament boniques.

De cara a la tornada, hem agafat la pista que surt de la carretera de Clariana. Tot i voler minimitzar el pas per asfalt, no hi hagut sort i ens hem plantat a Costa Cunit per després baixar a Mas Trader i arribar a Cubelles, on hem reomplert els bidons.

Sortida 4 de Maig de 2011.

La sortida d'avui era des de Cavigel. Pujant a la Masia en Cabanyes i passant camí del Pi Gros fins arribar a les Caves Jaume Serra. Des d'allà, a buscar el camí del Mas de l'Artís, on he pres el desviament del GR92 i l'he resseguit una bona estona (diria que des del quilòmetre 4 fins el 8 i mig).
Fins aquí ha estat pujadeta animada, per després fer a bon ritme la baixada. Han resultat 17 quilòmetres en poc menys de 84 minuts.

Sortida 1 de Maig de 2011: Pic de l'Àliga.

No contents amb la ruta de 27 quilòmetres de la darrera setmana, aquest diumenge calia rematar-ho amb una gran pujada fins el Pic de l'Àliga i una tornada cap a casa exigent, on ha estat necessari, fins i tot, parar a repostar aigua.

El pas pel GR ha resultat molt gratificant. Són 2 quilòmetres (del 7 al 9 de la ruta) on no veus el cel i corres envoltat d'arbres i plantes, amb un desnivell suau que et puja fins la pista que condueix als 3 Partions i el Pic de l'Àliga.

L'ascens al Pic de l'Àliga et deixa unes vistes encissadores per tots cantons de fins a 3 comarques (Alt i Baix Penedès i Garraf). Seguidament baixem cap a Daltmar, i d'aquí cap a Canyelles, perdent tota l'alçada que tant esforç ens havia costat aconseguir.

De Canyelles fis el capdamunt de "Les Palmeres" és una pujada constant de 2 quilòmetres (del 16 al 18) on es pot treballar molt bé i fer-la de forma progressiva.

Després de la baixada fins al Mas de l'Artis, hem fet servir el corriol que passa per darrera per tornar a trobar a la barraca de'n Bruno. I d'aquí al 'Balcó' (darrera gran pujada) per enganxar amb els tobogans i tornar a trepitjar la Talaia.

Per concloure, baixada fins a la Vila a un ritme molt tranquilet. Més de 29 quilòmetres en 2 hores i 45 minuts meravellosos pel Parc del Foix.

Sortida 29 d'Abril de 2011.

Després de més de 7 hores al volant, en viatge d'anada i tornada a Navarra, quan he començat a córrer aquesta tarda les cames em feien figa. Han hagut de passar ben bé entre 10 i 15 minuts fins que les he començat a moure amb normalitat.

Els punts a destacar de la ruta, que no arriba als 16 quilòmetres, són el pas pel sempre magestuós "Balcó", després de força temps sense passar; i també l'exploració d'un corriolet que porta just darrera del Mas de l'Artís, on caldria fer neteja, tot sigui dit.

Sortida 25 d'Abril de 2011: els 3 pics.

Ja feia ben bé quatre anys i mig que la idea em rondava el cap. Fins i tot un dia, cap al Novembre del 2.006, vam decidir fer la ruta, sense conèixer ben bé tots els camins, però finalment no va poder ser.

Després d'unes sortides els darrers cap de setmana amb l'objectiu de lligar bé tots els camins a resseguir, ja ho teníem tot preparat per afrontar la ruta que havíem de recórrer per pujar la Talaia, els Tres Partions i el Montgros d'una tacada.

La primera pujada és la més desagraïda de totes. El ciment que va cobrir l'antiga pujada de la Talaia provoca desnivells poc sensats i una gran fredor al llarg de l'ascensió.

A partir d'aquí tot millora. El pas pel tobogans és sempre entretingut i tot el camí d'aproximació fins a la pujada dels Tres Partions no està gens malament.

La pista que puja al Tres Partions no et pot deixar indiferent. Zigzagueja ben amunt, com han de ser les pujades, i en cada corba et regala una nova vista de tot l'entorn. És dura, però és summament bella. Finalment et porta a un punt on a l'esquerra tens el Pic de l'Àliga i a la dreta el Tres Partions.

La baixada del Tres Partions cap a Les Palmeres és ràpida i cal precaució. Un cop a Les Palmeres era el moment de menjar i recuperar forces (sense parar, és clar). Arribats a Califòrnia comença una nova ascensió que ens porta ben a prop del Montgros. Novament asfalt i desnivells forts, tot i que més curt que a la Talaia.

Sortint de Califòrnia es planeja i es baixa lleugerament al voltant del Montgros, fins finalment començar la darrera pujada de 1,5 quilòmetres fins al cim. Les antenes presideixen el turó i et guien per sobre fins arribar a la baixada per la tartera, on excepte als primers metres, es pot córrer bastant.

La tornada té poca història. Vam passar per davant del cementiri ben ràpid i fins al punt de partida: poc més de 27 quilòmetres en 2 hores i 30 minuts.

Sortida 20 d'Abril de 2011.

Aprofitant que feia una tarda fresca i que disponia de temps lliure, he sortit a fer un tomb de llarga distància farcit de pujades llargues i amb desnivells respectables.
La ruta, que ha sortit amb un desnivell positiu de 612 metres, passava pel Mas de l'Artís i un cop a l'urbanització "Les Palmeres" creuava cap a "California" per vorejar el Montgros.

Foto de els antenes captada desde "California".

Finalment, sense pujar fins dalt el Montgros, i baixant per la pista, he passat per Mas Solers, per agafar el camí que no vàrem trobar diumenge passat i treure'm l'espineta.

Han resultat prop de 22,5 quilòmetres en tot just 113'.

Sortida 17 d'Abril de 2011.

Per no fer pujades tan fortes com a la setmana anterior a la cursa de la Talaia, la idea era anar camí dels Colls fins a Sitges, per després tornar per l'interior (zona Mas Solers).
Tant l'anada com la tornada no han resultat gaire profitoses, al no trobar camins interessants per incloure en futures rutes.
El track és el següent:

Cursa de Muntanya de la Talaia.

El dia es despertava clar i assolejat. La nit no havia estat gaire bona. Potser com a molt hauria dormit unes 3 hores. L'esforç de la tarda anterior combinat amb la calor, va fer que donés tombs al llit moltes hores.
Tot i això, al matí no estava excessivament cansat. Esmorçar, lavabo, trobada amb els companys i cap al càmping Vilanova Park: escenari de luxe on s'instal.la el Village de la cursa que acull la sortida i arribada de la mateixa.

Sobre la cursa queda ja poc a dir. Un esdeveniment molt consolidat on tots els detalls estan pensats. Les dues alternatives de circuits (curt i llarg) han estat revisats aquest any per millor: més varietat, més distància i més duresa.
Un cop enfeinats, ja vaig veure els primers quilòmetres que no em podia exigir un ritme molt fort i que calia anar fent.
La cursa llarga presenta 3 pujades respectables amb unes vistes inmillorables de la comarca. Finalment, no sense patiment, un crono de 2h24'46'' en els gairebé 23 quilòmetres de ruta.

El repte del cap de setmana s'ha vist endurit per la calor que ha fet tant dissabte com diumenge. No obstant, experiència positiva però per no repetir gaire sovint.

Mitja Marató de Cunit 2011.

Primera cursa del cap de setmana a la vila tarragonina de Cunit amb un sol de justícia. Per sort, la cursa s'ha endarrerit uns 20 minuts i no ha sortit a les 17h30' com estava previst.

Ambient distés entre els participants, conscients tots de que amb el clima que feia calia tenir cap i no convertir allò en un calvari, doncs el circuit tampoc ajuda.

Per la meva part tenia un objectiu molt clar, aprofitant que eren dues voltes idèntiques de 10.549 metres, volia intentar fer la segona part de la cursa més ràpida que la primera.
He intentat sortir tranquil però no he regulat gens bé i els parcials que he anat marcant eren massa ràpids pel meu gust. Tenia certa inseguretat sobre això, donat que els entrenaments dels darrers 2 mesos no han anat precissament enfocats a competir en Mitja i menys a aquells ritmes.
Però un cop t'hi fiques, ja no hi ha marxa enrera i en la segona volta ha tocat buidar-se.

1era. Volta- 42'26'' (4:01 min/km)
2a. Volta- 41'35'' (3:57 min/km)
Acumulat- 1h24'01'' (3:59 min/km)
Posició: 15è classificat.

Darrera mitja de la temporada. La propera serà la número 50 i si tot va bé ja serà passat l'estiu.
Ha estat la meva 49ena participiació en una mitja i el 11è millor temps.

Cap de setmana 9 i 10 d'Abril de 2011.

Aquest cap de setmana es presenta mogut després de molts dies sense participar en cap cursa. El darrer cop que ens vam posar un pitral va ser per la Marató de Barcelona i fins avui hem anat fent entrenaments d'intensitat moderada. Però els calendaris cada cop estan mes atapeïts i el proper cap de setmana s'ajunten dues curses on fa molts anys que hi participem:

- La Mitja Marató de Cunit: amb 5 participacions de forma consecutiva en les edicions del 2006, 2007, 2008, 2009 i 2010.

- La Cursa de Muntanya de la Talaia: amb 6 participacions en els anys 2004, 2005, 2006, 2007, 2009 i 2010. Només vaig no presentar-me a l'edició del 2008, després d'estar inscrit, per un aiguat que va caure que feia por.

"Afortunadament" els organitzadors de Cunit van decidir enguany canviar la seva cursa de dia i hora, donant el tret de sortida en dissabte i a les 17h30'. I per això el plantejament serà fer les dues curses. La Mitja Marató (21 km.) dissabte a la tarda i la Cursa de Muntanya de la Talaia el diumenge al matí (22 km.).

Evidentment en cap de les dues curses es podrà competir al límit i la gestió de l'esforç, l'alimentació i el descans seran importants per afrontar la cursa de Diumenge i els seus exigents desnivells, amb un mínim de garanties.

Sortida 2 d'Abril de 2011.

Avui tocava fer una ruta per completar el puzle que ens permetés fer sense ensurts ni ineficiències els 3 pics: Talaia, 3 Partions i Montgros.

Es tractava de fer el turó dels 3 Partions venint dels "tobogans" i enganxar amb la pujada asfaltada cap a Casa Alta. Una ruta farcida de mountain-bikers i que és una plaer per la vista i no tant per les cames (o si).

La primera pujada l'hem feta pel corriol per on passarem la setmana vinent en la "Cursa de Muntanya de la Talaia" (veure desnivell brutal entre el 4 i el 5 a la gràfica inferior) i l'arribada al turó dels 3 partions no ha estat gens complicada (a 440 metres sobre el nivell del mar).

La baixada tampoc ha presentat problemes i de seguida hem trobat el camí que ens portava de pet cap a Les Palmeres (Canyelles). D'aquí cap al Montgros ja és bufar i fer ampolles i ho tenim controlat.

Hem tornat creuant Les Palmeres i passant pel Mas de l'Artís. Finalment uns 20,6 quilòmetres en tot just 2 hores. La setmana vinent tornem a participar en una cursa, esperem que el temps acompanyi i que no sigui molt calurós.

Sortida 31 de Març de 2011.

Avui hem trobat el forat al migdia i veient que el cel era blau i el sol radiant, hem aprofitat per estirar les cames una mica i estrenar la darrera adquisició: uns mitjons compressius.

Semblen de futbolista.

La sortida no ha estat pas tranquila. Tot i que el recoregut no era de gaire exigencia, avui ha fet molta calor i el sol picava. He comés el mateix error dels darrers dies, al portar massa roba sobre. Encara he estat de sort a l'agafar al darrer moment dues ampolletes d'aigua, cosa que no tenia prevista, que han resultat ser salvadores.

Per acabar d'arrodonir la festa, sobre el quilòmetre 12,5 (on està la marca a la ruta d'abaix) he passat per una finca on acostumen a tenir el gossos sense lligar i sempre surt algun a "saludar". No em peocupava gaire, perquè normalment només és un dels "xutxus" el que dona pel sac, però avui s'ha complicat.

Al meu pas han sortit quatre gossos a buscar brega. Ràpidament m'han encerclat i he quedat bloquejat entre grunyits i lladrucs. Per la meva part poc podia fer, si no esperar que sortís algú de la casa i els cridés.

Allà no sortia ni Cristo. Ha passat un temps indeterminat de tensió (francament no sé si han estat 30 ó 90 segons) on ningú es movia. Si es cert que els gossos ensumen la por, aquells devien estar refredats, perque jo estava acollonit al no saber com sortiria d'allà.

Finalment dos dels gossos s'han retirar i m'he quedat amb només els altres dos, no obstant ja podia avançar pel camí. Poc a poc he anat començant a caminar i només un d'ells em seguia mentres bordava.

Els he deixat enrera i he pogut completar la ruta xop de suor per la calor i el "canguelo".

Entre Línies: Marató de Barcelona.

La nit del 29 de Març han emés aquest reportatge (Entre Línies de TV3) sobre la Marató de Barcelona d'enguany que ens mostra desde diversos angles com viuen alguns debutants i veterans la prova reina de l'Atletisme.

Descobrint Endomondo: 29 de Març de 2011.

Aquest vespre he sortit amb la ronyonera de l'aigua però sense cap ampolleta d'aigua. A dintre de la butxaca on porto 6 € per emergències, he col.locat el telèfon mòbil, on he instal.lat la aplicació gratuïta d'Endomondo per monitoritzar el circuit i ritme de l'entrenament. La ruta ha estat urbana, amb desnivells puntuals però exigents, per darrera de Roquetes: carrer Matagalls o carrer Puig de la Mola són molt interessants si els fas a un ritme animat.

Tot i això, reconec que m'agrada més la representació que fa RunningAhead dels gràfics per ser insertats a blogger:

Sortida 27 de Març de 2011.

Una ruta que vam retrasar 1 hora i mitja per la forta pluja que queia a 2/4 de 9. Finalment no vam trobar excessius tolls, tot i que vam modificar la idea original del circuit per un més clàssic.

Sortida 13 de Març de 2011.

Una setmana després d'haver fet la Marató, ens volíem retrobar per fer una tirada tranquil.la sense molts desnivells ni gaire asfalt.

Tot i haver estat plovent tot el dia d'ahir els camins tampoc estaven gaire malament, evidentment es trobaven força tolls, però sempre hi havia una pas per on no mullar-se.

Hem fet un nou camí que em van recomanar (Rocacrespa), que ben segur formarà part d'ara en endavant de les rutes que passin per Cubelles.

Marató de Barcelona 2011.

Un cop acabada la Mitja de Cambrils fa 7 dies, i després de patir molt per assolir un crono molt discret, ni se'm passava pel cap plantar-me a Barcelona a donar-ho tot. En les 3 Maratons anteriors que havia fet, sempre havia buscat el límit i no cal dir que això comporta molt patiment i un desgast mental i físic extrem per qualsevol atleta popular que necessita més de tres hores per fer el circuit de 42.195 metres.

I per això vaig fer la cursa amb uns companys i vaig gaudir moltíssim de l'ambient i del recorregut. Mentiria si digués que vaig anar sempre còmode, doncs entre el quilòmetre 26 i 35 vaig sentir-me les cames molt carregades, suposo de no estar acostumat a córrer tants quilòmetres a un ritme per sobre de 5 min/qm. Però a partir del quilòmetre 35, just on comença l'autèntica màgia de la Marató de Barcelona, em vaig sentir molt bé. Vaig gaudir com mai del corriol de gent, l'ambient i la claca que hi havia passat l'Arc del Triomf.

Des d'aquí fins al final van ser 7 quilòmetres per no oblidar mai i que estic segur fascinen a tots aquells que fan per primer cop la cursa. L'arribada a meta (en 3h 37' 46'') és la que més bon record m'ha deixat, doncs evidentment em sentia molt sencer i em podia fixar en el que feien la resta d'atletes, les càmeres i tot plegat. Un record genial poder fer una Marató sense deixar-te la pell i apreciar tants detalls que en altres ocasions se t'escapen.

4a medalla Maratoniana davant les fonts de Montjuïc.

Analitzo ara una mica la cursa més important que es corre a la Capital del nostre País. Actualment Barcelona té 3 grans impediments per ser una plaça on assolir una bona marca en Marató.

El primer és que la Marató de Barcelona ha crescut molt. El 2006 érem poc més de 4.000 participants. Poc menys de 8.000 al 2.008. I ahir gairebé 15.000 ànimes omplien carrers i avingudes com formigues. Això fa que rodar a ritme sigui molt complicat. Fins i tot als darrers quilòmetres, la gent que caminava era un impediment per córrer donada la gran densitat d'atletes al llarg dels 42 quilòmetres. Les energies dedicades a buscar el forat, afegit a pensar per on has de passar et distreuen contínuament del que realment has de fer per optimitzar la teva cursa. No cal que us digui que podeu aplicar això a NYC, París, London, Berlin, Roma...

El segon impediment és el circuit, que sense considerar-se dur, tampoc es pot qualificar com a ideal per una gran marca. Els desnivells no són importants, però existeixen en molts carrers. No obstant, el més essencial, com a qualsevol Marató de primera fila Mundial, és que la cursa passi per llocs emblemàtics i per aquí no pot haver cap queixa. Veure la cara dels atletes en passar per davant de la Sagrada Família dona fe d'això.

El tercer i darrer punt és la climatologia. Ahir era primers de Març i va fer un dia primaveral de luxe. Feia calor, molta calor per estar-s'hi més de tres hores corrents a un ritme exigent. I això és inevitable. Molta gent que ve de fora Barcelona ho fa per fer turisme també, i que es trobin aquest clima és un reclam més per ells. Sembla que l'any vinent la cursa s'enredereix unes 2 o 3 setmanes. Doncs més calor que podria fer... I rés més. Ha estat la meva 4a Marató i la meva 4a marca. Si tot va bé, propera Marató a la tardor d'enguany.

Mitja Marató de Cambrils 2011.

Després de no assistir a la Marató de Sevilla i un cop decidit no competir a la de Barcelona, aquesta Mitja Marató semblava un bon escenari per sortir forts a provar de fer un bon temps.
Però ja aquest matí, veient l'aire que entrava en bona part del circuit, força pla per cert, el pensament ha estat de no cremar forces en excés, rodar i que sortís el que sortís.

La Mitja Marató inclou una cursa de 10.000, i l'organització ho ha plantejat bastant bé. Amb els serveis mínims molt ben coberts. Tampoc els petits detalls han passat desapercebuts i sempre sumen.
Molt bon ambient a la sortida, música ben alta i speaker "endollat", i força públic en bona part del circuit. A més, la cursa tenia un parell de participants il.lustres: Martín Fiz i Joseba Beloki.

Un cop en cursa, a mesura que passaven els quilòmetres, i en especial al darrer parcial on ja entrava molt aire (del 16 en endavant), no hi havia cap argument per auto imposar-se patir encara més, pel que el resultat ha estat discret però just.

Finalment, els meus parcials han estat el següents:

Del 0 al 6: 23'53''
Del 6 a l'11: 20'25''
De l'11 al 16: 20'11''
Del 16 al 21,097: 22'02''
TOTAL: 1h26'31'' (a 4:06 min/qm)

Ha esta la meva 48ena participació en una Mitja i la meva 27ena millor marca.

Sortida 22 de Febrer de 2011.

Amb horari de Champions hem sortit aquest vespre a fer un tomb per la muntanya amb frontal. Nit sense lluna visible i amb força núvols en que la pujada per les Perdius ha estat el punt més destacable del circuit. Finalment 1h35' per fer els 17,6 quilòmetres que han sortit al final.